David Niven, una vida única

Per Beatriz Rodríguez - 10/04/2006

David Niven

FILMOGRAFIA

Curse of the Pink Panther (La Maldición de la Pantera Rosa, 1983)

Trail of the Pink Panther (Tras la pista de la Pantera Rosa, 1982)

Better Late Than Never (Ménage à trois, 1982)

The Sea Wolves: The Last Charge of the Calcutta Light Horse (Lobos marinos, 1980)

Rough Cut (Golpe audaz, 1980)

Escape to Athena (Evasión en Atenea, 1979)

Death on the Nile (Muerte en el Nilo, 1978)

Murder by Death (Un cadáver a los postres, 1976

The Statue (El Placer de las damas, 1971)

Cerveau, Le (El cerebro, 1969)

The Impossible Years (Los años imposibles, 1968)

Eye of the Devil (El ojo del diablo, 1967)

Casino Royale (1967)

Lady L (1965)

Where the Spies Are (¿Dónde están los espías?, 1965)

Bedtime Story (Dos seductores, 1964)

The Pink Panther (La pantera rosa, 1963)

55 Days at Peking (55 días en Pekín, 1963)

The Guns of Navarone (Los cañones de Navarone, 1961)

Please Don't Eat the Daisies (No os comáis las margaritas, 1960)

Separate Tables (Mesas separadas, 1958)

Bonjour tristesse (Buenos días, tristeza, 1958)

My Man Godfrey (Un mayordomo aristócrata, 1957)

The Little Hut (La cabaña, 1957)

Around the World in Eighty Days (La vuelta al mundo en ochente días, 1956)

The Bishop's Wife (La mujer del obispo, 1947)

The Perfect Marriage (Matrimonio perfecto, 1947)

Magnificent Doll (La primera dama, 1946)

A Matter of Life and Death (A vida o muerte, 1946)

Raffles (Caballero y ladrón. 1940)

Eternally Yours (Eternamente tuya, 1939)

The Real Glory (La jungla en armas, 1939)

Wuthering Heights (Cumbres borrascosas, 1939)

The Prisoner of Zenda (El prisionero de Zenda, 1937)

The Charge of the Light Brigade (La Carga de la Brigada Ligera, 1936)

Mutiny on the Bounty (Rebelión a bordo, 1935)

 

Si voleu consultar la filmografia completa aquí

David Niven, actor anglès representant de l'encant i el glamour per excel·lència, va néixer a Londres l'1 de març de 1910. Tanmateix quan va signar el seu primer contracte, la productora va decidir que era millor dir que havia nascut a Kirriemuir, Escòcia, i que el seu pare era el General Willian G. Niven, heroi de guerra condecorat en comptes de tinent retirat.

El que sí que és cert i ell mateix va reconèixer, és que la instrucció militar que va rebre li va ser de molta utilitat quan va arribar a Hollywood. Era just el tipus d'actor que buscaven; atractiu sense ser extremadament guapo, amb molt bona presència, disciplinat i amb l'encant típicament anglès que a la indústria del moment agradava tant. Però no va ser fins els 25 quan va decidir ser actor, fins aquell moment va portar una vida dissipada, col·leccionant amants, cosa que no va deixar de fer mai, fent feines que no li agradaven i triant l'exèrcit com una sortida de futur viable.

David Niven

Quan va arribar a Hollywood va tenir la sort de conèixer les germanes Belzer, una d'elles Gretchen, altrament coneguda com Loretta Young, va ser una de les primeres persones que el va introduir en el cine, fins i tot quan el propi David Niven no estava gaire convençut de si ho podria fer o no. Rodejar-se de gent amb influència, com actors que ja havien triomfat, per exemple Errol Flynn o Lawrence Olivier, va ser un molt bon començament sense tenir en compte que també es convertirien en bons amics. Els primers papers que va fer per la seva productora petita i gairebé desconeguda, va ser d'extra en films sense gaire importància, de fet ell va ser l'únic que va triomfar i van mantenir una foto seva a la sala de càstings durant molts anys.

Tanmateix la persona que li va donar una primera oportunitat va ser Sam Goldwin, peça clau a la indústria cinematogràfica nord-americana durant més de tres dècades, i responsable de moltes pel·lícules que avui considerem clàssics. Un dels seus primers èxits seria "The prisoner of Zenda", on va demostrar que la seva elecció va ser encertada: era un dels millors actors del moment.

En aquests primers anys va ser parella de Merle Oberon, actriu fetitxe per Sam Goldwin que no veia amb bons ulls la seva relació perquè podia interferir les seves respectives carreres. Però no va a ser així. Tot i que van estar a punt de casar-se finalment van trencar després de tres anys junts, però van mantenir l'amistat per sempre. Amb el pas dels anys van perdre el contacte, però Merle Oberon sempre que tenia oportunitat deia que Niven havia estat l'home de la seva vida.

Les seves pel·lícules posteriors van ser "Three blind mice" amb Loretta Young i Joel McCrea, "Wuthering heights" amb Merle Oberon i Lawrence Oliver. És molt famosa l'anècdota sobre aquest rodatge; Oberon i Oliver no es suportaven, es barallaven contínuament i potser per això a la pel·lícula no transmeten mai l'amor incondicional que suposa senten els protagonistes. Però Olivier es va fer molt amic de Niven, i ho van continuar sent durant molts anys.

En arribar la II Guerra Mundial, Niven va tenir molt clar que s'havia de presentar voluntari i combatre com qualsevol altre soldat en reserva. Goldwin no va tenir forma de fer-lo canviar d'idea. Durant el temps que va ser allà i com a militar d'alta graduació, va ser responsable d'un regiment de combat que va tenir uns quants èxits clau pels aliats. Niven sempre es va manifestar molt orgullós de sí mateix per haver afrontat la seva responsabilitat envers el seu país, i no tenia miraments a l'hora de criticar altres actors anglesos afincats als EEUU que van defugir aquest compromís.

A matter of life and death

Tornar a Londres després de molt de temps va suposar retrobar-se amb la família, la mare i les seves germanes, els vells amics, i també conèixer la que seria la seva primera dona, Primulla Rollo, segons ell l'amor de la seva vida. Es van casar 10 dies després de conèixe's perquè enmig d'una guerra era impossible saber quan de temps podrien estar junts. El seu primer fill va nèixer al 1942, a un hospital londinenc que havia estat bombardejat la setmana abans. Van decidir posar-li David Jr., decisió de la que es va empenedir amb el temps perquè els confonien i comparàvem constantment. El 1946 va néixer el seu segon fill amb el nom de Jamie.

Niv, com li deien familiarment, es va sentir decebut quan el govern anglès li va reclamar tots els impostos acumulats que no havia pagat des de la seva marxa als Estats Units. Segurament per això va tornar abans del previst per reprendre la seva carrera a part de jurar-se a sí mateix que mai tornaria a Anglaterra.

A la dècada dels 40 va fer les seves millors pel·lícules; "A matter of life and death" dirigida per Mike Powell i Emeric Pressburger, "The perfect marriage", "The bishop's wife" i "Happy go lovely". El 1946 va ser el pitjor any de la seva vida. Pocs mesos després d'arribar a Hollywood amb tota la família, la seva dona Primmie va tenir un accident molt estúpid durant una festa a casa de César Romero. Estaven jugant a fet i amagar a les fosques, i Primulla va obrir la porta equivocada per amagar-se; en comptes d'entrar al que pensava era un armari, va acabar caient per les escales de pedra d'un soterrani i es va donar un cop molt fort al cap. Encara va recuperar la consciència a l'hospital i fins i tot els metges pensaven que se'n sortiria. Però tres dies després se li va formar un coàgul al cervell i va morir a la taula d'operacions.

David Niven i Susan Hayward

Per Niv va ser la fi del món. De sobte es va trobar sol amb dos nens petits i una carrera que ja no tenia ganes de promocionar. El primer any va ser el més difícil per ell, i sempre va pensar que amb Primmie hagués estat molt més feliç.

Es va convertir en un solter d'or, un col·leccionista d'amants que no es volia comprometre per por a tornar a passar pel mateix. Però el 1948 durant el rodatge d'una de les seves pitjors pel·lícules, "Bonnie Prince Charlie", va conèixer la que seria la seva segona dona, la model sueca Hjördis Tersmeden. Ella no parlava gaire bè l'anglès, de fet mai va aconseguir tenir una bona pronunciació i tot i que els primers anys van ser força feliços, el seu segon matrimoni es va acabar convertint en una tortura. Sense estar preparada per ser mare no va ser mai un model de referència pels nens, i l'enveja de veure triomfar al seu marit va fer que cada vegada més, es convertís en una persona amargada i desagradable. Dissortadament David Niven no va voler divorciar-se mai, ni tan sols quan Hjördis va demostrar un desinterès absolut per la seva relació a part de no tenir cap intenció de deixar l'alcohol.

Així doncs l'actor es va concentrar en la seva carrera i en donar una bona educació als seus fills, tan als biològics com a les dues nenes que va adoptar amb Hjördis, Fiona i Kristina.

Al 1958 va guanyar el seu primer i únic Oscar per "Separete tables" amb Deborah Kerr i Rita Hayworth, on feia un paper completament diferent i molt més dramàtic que segons ell va ser força difícil d'interpretar.

Amb la seva residència fixada a Suècia per evitar pagar impostos, la seva vida va passar amb moments de felicitat intensa sobre tot quan treballava o passava estones amb els seus fills i els amics, i només tenia moments de tristesa quan s'adonava de com s'estava fent gran i com el seu segon matrimoni havia estat un error.

L'accident de cotxe de la seva filla Kristina acabats de fer els 18, va marcar el començament del seu deteriorament físic. La noia va sobreviure però va quedar greument ferida i la recuperació va durar més d'un any. David Niven va morir al 1983 fruit d'una malaltia neuronal.

Actor a més de 80 pel·lícules i amb dos llibres autobiogràfics va deixar una emprenta inigualable i va ser un referent únic per generacions posteriors d'actors.

[puja]