articles > cinema > petits monstres

Quan els nens fan por 

Petits monstres

Per Yolanda Aguilar - 05/06/2006

Menuts, fràgils i aparentment innocents, els nens són una bona arma per tot director de cinema per estovar el cor dels espectadors. Però de la mateixa manera poden aterroritzar més que qualsevol altre cosa, perquè costa creure que dins d’una criatura innocent existeix el mal en estat més pur. Nens que maten, l’anticrist infantil, nens posseïts o nens que veuen morts...fem memòria d’aquelles dolces criaturetes que ens han posat els pèls de punta.

Menuts i perillosos

“Mala semilla”(Bad seed, 1968) de Mervin Leroy
Protagonista: Rhoda (Patty McCormick)

Per una mare, els seus fills sempre són perfectes, meravellosos i encantadors. Però la mare de Rhoda sospita que la seva filleta de 8 anys és l’autora de diversos delictes, entre ells l’assassinat.

Patty McCormick va aconseguir una nominació a l’Oscar per la seva interpretació d’aquesta nena repel·lent i sense cap mena d’escrúpuls.

 

“El exorcista” (The exorcist,1973 )de William Friedkin
Protagonista: Regan (Linda Blair)

Regan és una dolça i encantadora nena de 12 anys fins que el diable la posseeix i passa a degradar-se física i moralment. Blasfèmia, provocació, levitació, amenaces, vòmits verds i la rotació de 360º del seu cap passen a ser les seves distraccions preferides per horror de la seva mare. “Mira el que ha fet la guarra de la teva filla” és la seva frase preferida.

 

“La profecía” (The omen, 1976) de Richard Donner
Protagonista: Damien (Harvey Stephens)

Donat en adopció per un sacerdot renegat a l’ambaixador dels Estats Units (Gregory Peck) a Londres, Damien està destinat a conquerir el món. Qui s’oposa al seu destí mor en algun accident sobtat..
El 666 és el seu número de la sort i el de la desgràcia dels altres. El seu àlies: l’anticrist.

 

“El buen hijo” (The good son, 1993)de Joseph Ruben
Protagonista: Henry Evans (Macauley Culkin)

Henry és un nen aparentment modèlic i d’aspecte angelical. El nen que tots els pares desitjarien. Només té un petit defecte i és que no suporta que cap altra criatura li faci ombra. Quan arriba el seu cosí (Elijah “Frodo” Wood) i veu el seu regnat en perill, Henry anirà ensenyant la seva veritable cara.

 

“Entrevista con el vampiro” (Interview with the vampire, 1994) de Neil Jordan
Protagonista: Claudia (Kirsten Dunst)

Una nena innocent que acaba de perdre la mare cau en mans d’un vampir que la converteix en una immortal. El seu aspecte serà per sempre més el d’aquella innocent mentre que en realitat rera la seva dolça aparença s’amaga una assassina amb ànsies de sang...fresca.

Junts fan més por

“Quien puede matar a un niño?” (1976) de Narciso Ibáñez Serrador

Una parella de turistes estrangers arriba a una petita illa espanyola del Mediterrani. Ella està prenyada de sis mesos. Aviat noten coses estranyes. Sembla que està per complet abandonat. Però no, no del tot: aviat comencen a aparèixer uns nens amb estranyes actituds…

Un nens que enderroquen del poder als adults, que pràcticament no es defensen perquè, qui pot matar a un nen??

 

“El pueblo de los malditos” (The village of the damned, 1960)de Wolf Rilla

Durant unes hores, tots els habitants de Midwich, van perdre el coneixement. El desmai generalitzat va afectar també als animals. Un altre fenomen estrany va acompanyar a aquell succés: la major part de les dones de Midwich van quedar embarassades.

Nens que neixen el mateix dia, sense sentiments ni pietat (ni coloració al cabell) i que un cop més estan disposats a fer qualsevol cosa per obtenir el poder absolut.

 

“Los chicos del maiz” (The children of the corn, 1982 )de Fritz Kiersch

Una parella que està de viatge arriba a un apartat poble de Nebraska on no hi ha adults. Tots han estat assassinats pels nens del lloc, que viuen com una fanàtica comunitat religiosa que rendeix culte a una estranya deïtat dels camps de blat de moro. Quan els joves arriben als 18 anys d'edat han de ser sacrificats.

 

Víctimes?

“Suspense” (The innocents, 1961) de Jack Clayton

Una institutriu és contractada per a la cura en una gran mansió de dos nens, Milers i Flora. Al poc temps detecta estranys comportaments en els nens, i descobrirà que en la mansió habiten els fantasmes d'uns antics empleats.

Són tant cruels com semblen o són criatures innocents? Existeixen els fantasmes? Uns nens ambivalents que durant el film gaudeixen veient com una aranya es menja una papallona...encantadors.

 

Los otros (The others, 2001) de Alejandro Amenabar

Grace viu en una mansió solitària amb els seus dos fills, mentre espera que el seu marit torni de la guerra. Els nens pateixen una estranya malaltia que els impedeix exposar-se a la llum del sol. Les condicions de tancament són estrictes, però l’arribada d'un trio de servents a la misteriosa casa provoca inexplicables successos sobrenaturals.

La seva malaltia els donen un aspecte fantasmagòric i encara que teoricament són una pobres víctimes innocents, fan por...sobretot la nena. Escena per posar els pèls de punta: la prova del vestit de comunió.

 

“El sexto sentido” (The sixth sense, 1999) de M. Night Shyamalan

Cole Sear, un nen de tot just vuit anys, està obsessionat per un fosc secret: rep visites de fantasmes i està aterroritzat pel fet d'haver de tractar amb aquestes estranyes aparicions que emergeixen de les ombres. Confós pels seus poders paranormals, Cole no entén la seva situació i està massa espantat com per a contar-li a algú el turment que li aguaita cada nit. Només Malcom Crowe, un psicòleg infantil, ajudarà a Cole a combatre aquestes estranyes presències.

Sigueu sincers si un nen amb la pinta de Haley Joel Osment us diu a cau d’orella “veig gent morta”, us quedaríeu tant tranquils??
Perquè la criatureta fa por. Després a "Inteligencia Artificial" sense parpellejar ni una vegada també feia una mica de por i això, que la intenció és que fes pena.

 

Bebès i no nats per plorar de por

 

“La semilla del diablo” (Rosemary’s baby, 1968) de Roman Polansky

Guy i Rosemary són una parella de joves que es trasllada a viure a un apartament a Bramford, un dels més antics edificis de Nova York. Al poc temps d'arribar, Rosemary es fa amiga de Terry, una de les veïnes de l'edifici, que se suïcida poc després. Malgrat recel de Rosemary, Guy, actor en atur, es fa amic d'una parella de més edat que viu també en l'edifici; des de llavors les coses comencen a anar-li molt millor i proposa a Rosemary tenir un fill. Aquella nit ella té un malson en la qual es veu a si mateixa violada per un monstre; al matí següent es desperta amb el cos ple d'esgarrapades. Poc temps després, descobreix que està embarassada.

La pobre Rosemary és boja o realment el fill que creix en el seu interior és fill del dimoni?

 

“Estoy vivo” (It’s alive, 1974) de Larry Cohen

Encara que us costi de creure aquí va el resum de la pel·lícula. Després de consumir unes píndoles anticonceptives estant embarassada, una dona dóna vida a un bebè mutant amb impulsos homicides. El nen escapa de l'hospital per a assassinar a totes aquelles persones que es creuen en el seu camí.
Sí, un bebè assassí...