articles > cinema > billy wilder: uno, dos, tres

La Finestra de Billy Wilder 

Uno, dos, tres

Per Isa Martínez - 26/06/2006

Quan es fa un repàs ràpid a la filmografia còmica del mestre Wilder o quan es pregunta a la gent sobre la seva obra més recordada, sempre venen al cap els títols de 'Con faldas y a lo loco', 'El apartamento', 'Sabrina' o 'Irma la dulce'. Jo sempre he sentit debilitat pel ritme trepidant i l'esperit irònic de 'Uno, dos, tres'.

Aquesta pel.lícula que el propi Wilder definia com 'una apisonadora', és divertida, hilarant i encadena els gags i els diàlegs enginyosos un darrera l'altre al ritme frenètic de la música d'André Previn i la 'dança del sable' de Aram Kachaturian.

L'argument

 

C.R. MacNamara és un executiu de l'empresa Coca-Cola a qui destinen al Berlín Occidental en plena Guerra Freda per fer-se càrrec de la seu de la companyia a Alemanya. Però ell en realitat aspira a que el destinin a Londres i per això elabora un pla per guanyar punts ràpidament introduint la Coca-Cola al mercat rus i aconseguir l'ascens.

Però les coses es compliquen quan el seu cap li demana que cuidi de la seva filla Scarlett, de 17 anys que passarà uns dies a Berlín. Quan arriba, la jove anuncia per sorpresa que s'ha casat en secret amb Otto, un jove comunista militant. Per postres els pares de Scarlett truquen per avisar de que ells també viatjaran a Berlín per visitar la seva filla. MacNamara sap que si el president descobreix el què ha pasat ja es pot oblidar dels seus plans de que el destinin a Londres. Així comença una esbojarrada cursa contrarellotge per transformar a Otto de revolucionari en gendre exemplar a ulls dels seus sogres. Però l'estratègia se'ls escapa de les mans i pot arribar a provocar un incident internacional. Tot i que al final l'amor venç a les absurdes i desmesurades ambicions del protagonista.

Un moment històric

 

'Uno, dos, tres' va ser testimoni i víctima del moment històric en què situava l'acció. La trama es construeix a partir d'uns personatges que treuen suc als estereotips del capitalisme i el comunisme, i al joc que dóna l'enfrontament entre les dues ideologies. Per una banda, els MacNamara són una típica familia americana. Per l'altra a Alemanya es topen amb tot un seguit de caràcters que representen amb tendresa les restes d'un règim caigut en desgràcia.

El film es va rodar a Berlín l'agost de 1.961, i va ser precisament en aquelles dates quan es va construir el mur. Això va suposar que escenes que s'havien d'enregistrar a la Porta de Brandenburg es traslledessin a uns estudis amb els corresponents costos extres. Però també va provocar que un cop estrenada la pel.lícula, topés amb el rebuig i la incomprensió d'alguns sectors que no veien amb bons ulls que es tractés en to de comèdia una situació que a Berlín es vivia de forma dramàtica. Un diari alemany va arribar a publicar: "El què a nosaltres ens destroça el cor, Billy Wilder ho troba graciós". El propi Wilder recordava: "Ningú volia riure de la comèdia Est-Oest que tenia lloc a Berlín, mentre hi havia gent arriscant la vida per saltar el mur o alguns fins i tot morien d'un tret. Però jo no podia explicar als espectadors que havia rodat 'Uno, dos, tres' en circumstàncies diferents a les de quan la pel.lícula es va estrenar als cinemes."

Anècdotes

 

La brillant interpretació de MacNamara per part de James Cagney contribueix al ritme desenfrenat de la pel.lícula, però la seva presència al rodatge no va estar exempta de friccions. En la seva autobiografia, Cagney va afirmar que Horst Buchholz (que interpreta al jove Otto) era l'únic actor a qui realment havia odiat. Tampoc va ser massa bona la seva relació amb Wilder. Del director, Cagney va declarar: "Wilder era un tipus arrogant, el típic prusià. Era un dictador, despòtic, esvalotador, un torment." Més diplomàtic, Wilder va dir de Cagney: "No vam aconseguir portar-nos bé. No ens vam dir res insultant però era un home peculiar, un republicà molt de dretes. Teniem idees molt diferents. No estavem fets l'un per l'altre."

Alguns van veure en 'Uno, dos, tres' un llarguissim anunci de la Coca-Cola. Malèvolament la pel.lícula acaba amb un pla d'una Pepsi. Wilder també va opinar sobre el refresc: "La Coca-Cola em sembla rara. I quan en bec encara em sembla més rara."

L'actor Horst Buchholz va patir un accident durant el rodatge que quasi li costa la vida. Així va contribuir a engreixar la llegenda negra de les desgràcies dels actors de les pel.lícules de Wilder: morts, fractures, infarts i accidents de tot tipus.

Una de les crítiques més dures contra 'Uno, dos, tres' la va escriure la reputada crítica nordamericana Pauline Kael: "Com espectadora m'he sentit humiliada. És una pel.lícula recarregada, de mal gust i ofensiva. A Hollywood es sol sentir dir que B. Wilder és el millor director de cinema del món. Aquesta afirmació ens diu molt sobre Hollywood. Wilder camina sobre segur, al seu treball li manca sentimient, passió, gràcia, bellesa o elegancia. Mai abans, havia mostrat un despreci tant descarat pel gènere humà".

Diàlegs memorables

 

C.R. MacNamara: ¡Ni parlar-ne cavallers, la fórmula no sortirà de casa nostra!. Si els la donem a vostès al cap de quatre dies la tindran a la Xina comunista
Delegació russa: Si no hi ha fórmula, no hi ha tracte
C.R. MacNamara: Bé, doncs no hi ha tracte!
Delegació russa: No ens fa falta, si volem Coca-Cola la inventarem nosaltres.
C.R. MacNamara: Ah, si? Al 1.956 van enviar una ampolla de Coca a un laboratori secret. Una dotzena dels seus millors químics es van tornar bojos analitzant-ne els ingredients, o no?
Delegació russa: Sense comentaris!
C.R. MacNamara: Al 1.958 van infiltrar dos agents secrets a la nostra oficina central d'Atlanta per robar la fórmula. I què va passar?. Que els dos van desertar i ara són homes de negocis próspers que només roben a hisenda, o no?
Delegació russa: Sense comentaris!
C.R. MacNamara: L'any passat van treure una pobre imitació, la Kremlin Coca. La van probar als països satèlits, però ni els albanesos se la podien beure. La van fer servir per banyar les cabres, o no?
Delegació russa: Sense comentaris!
C.R. MacNamara: Així que o passen pel cèrcol o no en parlem més
Delegació russa: Estimat amic americà, en tota negociació hi ha sempre un estira i arronsa. És que no es refia de nosaltres?
C.R. MacNamara: Sense comentaris!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Otto: No permetré que el meu fill creixi per ser un capitalista!
Scarlet: Quan en faci 18 ja podrà decidir per sí mateix si vol ser un capitalista o un comunista ric.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Otto Ludwig Piffl: És que en aquest món tothom és corrupte?
Peripetchikoff: No conec tothom.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
C.R. MacNamara: Cigarrets? Cigars?
Peripetchikoff: Aquí, agafi'n un d'aquests.
C.R. Macnamara: Gràcies. Hm, 'Fabricat a l'Habana'.
Peripetchikoff: Tenim un acord comercial amb Cuba. Ells ens envien cigars, nosaltres els enviem míssils.
C.R. Macnamara: Bona pensada.

C.R. MacNamara: Sap una cosa? Els han enganyat. Aquest cigar és horrorós.
Peripetchikoff: No es preocupi. Nosaltres els enviem uns míssils horrorosos.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
C.R. MacNamara: Entre Vostè i jo Schlemmer, [ajudant alemany de MacNamara que sempre dóna un cop de talons marcial quan es presenta al seu cap] ¿què va fer Vostè durant la Guerra?
Schlemmer: Vaig estar al Untergrund: sota terra.
C.R. MacNamara: Va pertànyer a la resistència?
Schlemmer: No, era conductor. Al subterrani, el metro.
C.R. MacNamara: Per suposat Vostè era anti-nazi i mai li va agradar l'Adolf
Schlemmer: Quin Adolf?
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

C. R. MacNamara: Alguns policies d'Alemanya Oriental eren rudes i suspicaços. Altres, eren suspicaços i rudes".
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
C.R. MacNamara: Qualsevol món que hagi pogut produir el Taj Mahal, William Shakespeare, i la pasta de dents amb ratlles no pot ser tant dolent.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Otto: [Irromp a l'habitació en calçotets, camisa i corbata] M'agradarà aquesta feina!
C.R. MacNamara: Ja és hora de que comencis a cooperar.
Otto: Sap la primera cosa que faré? Lideraré els obrers d'allà fora a la revolta!
C.R. MacNamara: Posa't els pantalons, Espartaco!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Borodenko: Quan estaran llestos els papers?
C.R. Macnamara: Posaré a la meva secretària a treballar-hi ara mateix.
Mishkin: La seva secretaria? Es aquella noia rossa?
C.R. Macnamara: Aquella mateixa.
Peripetchikoff: [després de parlar amb els seus companys] Enviarà els papers a Berlín Est amb la noia rossa per triplicat.
C.R. Macnamara: Volen els papers per triplicat, o la rossa per triplicat?
Peripetchikoff: Si pot, les dues coses.