articles > cinema > el crepúsculo de los dioses

La finestra de Billy Wilder  

El crepúsculo de los dioses

Per David Fajardo - 03/07/2006

Una seqüència inicial brillant dona el tret de sortida a una de les pel·lícules més crues de Billy Wilder, una visió gens amable de Hollywood, dels seus artistes i del destí de tots aquells que van quedar enrere quan una forma de fer pel·lícules, el cinema mut, va ser superada. 'Sunset Boulevard' és un retrat d'una actriu acabada i embogida i d'un món implacable i sense escrúpols.

L'argument

Un escriptor amb problemes econòmics per casualitat a una gran i vella mansió mentre escapa del seus creditors. Amaga el cotxe i decideix entrar a la casa, pensant que està abandonada. Però no és així, allà es troba a una antiga estrella del cinema mut, Norma Desmond, que viu sola amb el seu majordom. Desmond creu que encara és una estrella, que té seguidors i que el cinema l'està esperant per viure el seu retorn. Així en saber que Joe Gillis és escriptor, li proposa escriure conjuntament el guió de la pel·lícula que veurà la seva tornada triomfal a la pantalla. Al principi Gillis ho troba estrany però la promesa d'una força entrada de diners el convenç. Es veu obligat per Desmond a viure a la mateixa mansió i compartir tot el dia amb ella; una relació casual al principi es transformarà a poc a poc i Gillis es veurà atrapat en un món de deliri que finalment el portarà a la mort.

La visió de Wilder

La pel·lícula comença amb el que seria l'escena final. Wilder decideix mostrar des del principi el destí de l'escriptor Joe Gillis i l'ensenya a una piscina ofegat primer, assassinat de diversos trets després. La veu en off de Gillis ens guia per tota aquesta representació i ens convida a conèixer les circumstàncies que l'ha portat a tan tràgica mort. A continuació veiem a Gillis vius, fugint d'uns homes que li reclamen diners i arribant a una casa que significarà la seva perdició. Wilder aconsegueix així atreure l'atenció dels espectadors que ja coneixen el final de la pel·lícula però que morbosament volen saber com s'arribarà a aquell resultat. A partir d'aquí el director construeix l'acció basant-se en el relat que fa la veu en off del protagonista, en una acurada ambientació i caracterització dels personatges i en uns diàlegs excel·lentment construïts. Aquests diàlegs no el serveixen només per anar fent créixer la relació entre Gillis i Desmond i reflexar el descens a l'infern que suposarà viure amb l'actriu i caure en el seu joc, sinó també per fer una dura crítica de Hollywood, de la seva capacitat per canviar i deixar enrera coses i persones sense interessar-se pel seu destí, menys quan poden resultar d'ajuda. Retrata un Hollywood que s'oblida dels seus, que sempre mira endavant, meca del canvi i de les estrelles fugaces i també s'erigeix com a retrat perfecte d'una persona incapaç de superar el seu passat, que només vol reviure moments de glòria. Wilder no mostra cap compassió i és capaç de mostrar un món en el qual ell viu però que no li agrada i sorprèn a l'espectador amb una amarga visió d'aquell món tan daurat.

Els actors

William Holden encarna a Joe Gillis després de que el paper passés per les mans de Montgomery Cliff (que sentia que la història en part reflexava la seva vida ja que estava veient a una dóna més gran que ell) i Fred McMurray. Holden proporciona a Gillis un físic adient, és atractiu i justifica l'enamorament i l'obsessió de Norma a més de proporcionar-li una gestualitat plena de sornegueria. Joe Gillis és un escriptor en blanc, que fa temps que no escriu i no té cap ingrés, que vol viure per sobre de les seves possibilitats i s'enfronta a cobradors que volen assegurar-se que veuran els seus diners. És un home ambiciós que veu l'oportunitat de guanyar un diner fàcil amb Desmond però que no s'adona que va caient a les seves mans sens poder fer res per evitar-ho i quan intenta escapar es troba amb que l'ambició s'ha tornat en alguna cosa més, quelcom indefinible que ha transformat la seva vida. Com una aranya, Desmond l'atrapa, innocent, un home llest superat per les circumstàncies i conduït a la mort.

El paper de Norma Desmond va passar per diverses actrius; la intenció de Wilder era que Greta Garbo tornés per interpretar aquesta dona però no ho va aconseguir, després li va oferir el paper a Mae West que li va dir que era massa jove per donar vida a una antiga estrella del cinema mut. George Cukor va suggerir Gloria Swanson, una antiga actriu del cinema mut amb moltes semblances a Norma Desmond; Swanson es va mostrar intrigada però quan li van demanar fer una prova de càmera la seva resposta va ser clara "He fet 20 pel·lícules per la Paramount. Per què em volen fer una audició?". Cukor la va anar a veure i li va comentar: "Norma Desmond és el paper pel qual voldries ser recordada. Si et demanen fer una prova, fes-la o personalment et dispararé". L'entusiasta resposta de Cukor va convèncer Swanson i es va posar en la pell d'aquesta estrella boja, que desitja reviure el seu passat, que reclama un paper en el futur i que és capaç de qualsevol cosa per tornar al cinema i per aconseguir l'amor d'un home jove.

Frases

Joe Gillis: Tu ets Norma Desmond. Acostumaves a sortir en pel·lícules mudes. Eres molt gran.
Norma Desmond: Sóc molt gran. Són les pel·lícules les que s'han tornat petites.

Norma Desmond: (parlant de la sala de ball) Aquest terra era de fusta però el vaig canviar. Valentino em va dir que no hi havia res millor que les rajoles pel tango.

Max Von Mayerling: Ella era la més gran de tots ells. No ho pots saber, eres massa jove. En una setmana va rebre 17.000 cartes de seguidor. Els homes assetjaven els seus perruquers per obtenir un rínxol del seu cap. Va haver un maharajah que va venir des de l'Índia per obtenir una de les seves mitges. Més tard es va estrangular amb ella!

Joe Gillis: (quan Norma amenaça amb el suïcidi) Oh, deixa-ho, NOrma, t'estaràs matant només per una casa buida. L'audiència et fa deixar ja fa vint anys.

Primer assistent de direcció: (després d'escoltar que Desmond ha vingut a veure a DeMille) Puc dir-li que està ocupat a la sala de projeccions. Puc desfer-me d'ella.
Cecil B. DeMille: Trenta milions de fans ja es van desfer d'ella. No és suficient això?