articles > cinema > salvador, la roda de premsa

Basada en fets reals  

"Salvador" arriba a Barcelona

Per Irene Domènech - 18/09/2006

La seva mort tràgica i cruel deixa una gran empremta, durant anys, a tota una generació que encara es pregunta si va poder fer quelcom per evitar una execució tan terrible com inútil.

Coincidint amb el caos de la tornada a la rutina de setembre, escoles, embussos... ens arriba “Salvador”.

El director Manel Huerga i els protagonistes principals, Daniel Brühl, Ingrid Rubio, Leonardo Sbaraglia i Leonor Watling van ser presents, el passat dimarts 12 de setembre, a la roda de premsa a l’Hotel AC Diplomatic de Barcelona.

Amb l’aforament ple de gom a gom per diferents representants dels mitjans de comunicació, com el temps apressava, Manel Huerga va donar pas directament al torn de preguntes.

A la pregunta sobre si s’havien deixat influenciar, producció i direcció, per algun cineasta en particular, el director va respondre que “somos lo que comemos” i que evidentment tot el cinema que ha pogut veure li ha ensenyat alguna cosa, però que no havia estat una influència conscient.

Va comentar també que en Jaume Roures, producció, comptava amb un pressupost elevat i que volia fer un film per tothom, que agradés a tothom, sense caure en politicismes, coincidint també en el desig de què qui la vegi, conegui un troç d’història del nostre passat més recent, el conegués d’abans o no, l’hagués viscut o no.

Pel que fa a les interpretacions, el fet d’interpretar persones que encara viuen, va fer que la majoria dels actors no volgués conèixer o tenir un tracte gaire directe amb els personatges reals, amb uns perquè els impressionava massa, en altres casos per no caure en mimetismes, tret d’Ingrid Rubio que va anar fins a la illa de Mallorca a conèixer l’autèntic personatge que interpreta, Margalida, l’última companya sentimental del protagonista.

Tot i així en un moment o altre la família de Puig Antich va coincidir amb el protagonista i li va dedicar el millor dels elogis, “hi ha hagut moments en què hem oblidat que estàvem veient a un actor”, explicava un agraït Daniel Brühl.

La cinta, que està basada un llibre de Francesc Escribano, “Compte enrere”, ha vist la llum després de què Lluís Arcarazo comprés els drets de la novel·la, ja amb la intenció de fer-ne un guió cinematogràfic, i busqués un director pel projecte. Manel Huerga, molt sincerament, va declarar que ell no havia estat la seva primera opció, però si l’única que va saber donar-li l’empremta que necessitava, en emocionar-se de debò en rebre la proposta.