

Per Isa Martínez - 09/10/2006

Cartell de la 39ª edició del festival de Sitges.
El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges és un certàmen peculiar. Any rera any es dilata una programació nutrida de pel.lícules que aborden el terror, el gore, el fantàstic o simplement la intriga. I any rera any s'experimenten el caos en la venda d'entrades, l'absurditat de coincidències a la graella, o les experiències psicodèliques a les projeccions: rotllos desordenats, subtítols inexistents, imatges desenfocades,... Però amb les seves virtuds i defectes, el de Sitges ha sabut erigir-se amb el títol de ser un dels millors certàmens del seu gènere que es fan al món.
Enguany la organització ha hagut d'afrontar algunes baixes, com la de l'últim film de David Lynch o la de Virginie Ledoyen que havia de participar al jurat. Però veient les cues a les guixetes i a l'entrada de l'Auditori, l'altre element imprescindible, el públic, sí que acompanya fidel al Festival.
Després de passar els tres primers dies per Sitges, això és el més destacat que hi hem pogut veure:

Va ser la cinta inaugural i va obtenir molt bona acollida. El mexicà
Guillermo del Toro posa la seva desbordant imaginació al servei d'un
conte que barreja realitat i fantasia. En la roda de premsa, però,
el director va voler deixar clar que la història va dirigida als
adults: 'utilitzo l'univers màgic infantil, però el film
va dirigit al públic adult; si la veu algun nen li pot agafar un
aneurisma'.
La part real de la trama es centra en la persecució dels Maquis per part de la Guardia Civil a l'any 1944, el pitjor del franquisme i la instauració del pensament únic. La part fantàstica segueix les aventures d'una nena que s'endinsa en un món barroc de fades i criatures màgiques. A destacar les actuacions de Sergi López com a cruel capità feixista, la de la nena protagonista i aquesta atmosfera visualment ben aconseguida per narrar uns fets tràgics des del fantàstic.

Tot un èxit a Àsia, aquesta era una de les cintes més
esperades de la secció oficial. La bona rebuda ha estat unànime
i compta entre les favorites a premi tot i la seva projecció els
primers dies. Dirigida pel coreà Bong Joon Ho (Memories of murder),
The Host recupera el gènere de les monster movies. Una familia disfuncional
i la realitat social de Corea del Sur són l'excusa per un espectacle
visual en tota regla que aconsegueix els seus moments més àlgids
en les escenes on ataca el monstruós peix mutant.

Menys esperada per poc coneguda, aquesta cinta francesa ha aconseguit sorprendre als espectadors amb una història intrigant que comença amb un to costumbrista però que va augmentant la tensió a mida que avança el metratge. Rodada en blanc i negre, té precisament en la fotografia un dels seus punts forts. El protagonista és un jove paleta amb problemes de diners que acaba involucrat en una xarxa clandestina d'apostes a la ruleta rusa.

Una altra de les cintes que ha aconseguit omplir la sala de projecció,
tot i que ha deixat el públic força fred. Es tracta de la
nova proposta de Richard Linklater. Prenent com a base una obra del prolífic
Philip K. Dick, fa ús de la tècnica ja utilitzada a Waking
Life que consisteix en redibuixar la pel.lícula sobre les imatges
filmades. Un cop superat l'impacte visual i si aquest no arriba a cansar
(això va a gustos), a sota s'hi troba una història desoladora
sobre una societat destroçada per l'addició a una perillosa
droga i les obscures maniobres del poder per erradicar el problema. Keanu
Reeves, Winona Ryder i Robert Downey Jr. s'hi llueixen en versió
animada.

Programa doble amb dos films que formen part de la sèrie Masters
of Horror, en què alguns reputats directors del gènere han
rodat migmetratges de terror. Homecoming és la realitzada
per Joe Dante, tota una puntada de peu a la política de Bush i la
guerra d'Irak en forma d'història de zombies. Per la seva banda,
John Carpenter munta a Cigarrette Burns una tensa trama entorn
d'una pel.lícula maleïda que només es va exhibir un cop,
precisament al Festival de Sitges, provocant assassinats i suicidis entre
els espectadors.

Daniel Monzón torna a posar-se darrera la càmera per construir
un thriller ambientat a Mallorca. Timothy Hutton és un escriptor
que es veu involucrat en un joc macabre relacionat amb una sèrie
d'inexplicables suicidis, un fan que li vol tornar la inspiració
i una misteriosa cançó. L'espanyola Lucía Jimenez serà
una altra de les involucrades en la trama al seu pesar. Monzón ha
explicat que així complia el seu somni de dirigir una pel.lícula
de misteri, i se n'ha sortit prou bé.
[segueix]
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.