articles > cinema > christopher nolan

 

Christopher Nolan

Per Isa Martínez - 15/01/2007

Només té 36 anys i una curta filmografia a les esquenes. Segurament encara no s'ha guanyat un lloc a la història i a molts no els ha enganxat el seu cinema o ni tan sols coneixen el seu nom. Però des d'aquí em permeto retre un petit i prematur homenatge a un director que ha aconseguit sorprendre'm i trasbalsar-me amb el seu estil ja sigui rodant un dels films de culte imprescindibles del cinema recent o ressucitant la saga d'un ratpenat enmascarat.

Es diu Christopher Nolan i el seu cinema és d'aquells que no et donen les pautes mastegades ni una conclusió única. Es confessa admirador de Ridley Scott, Sidney Lumet i Stanley Kubrick. Però ell mateix s'ha convertit en un dels realitzadors més ben valorats per la crítica nordamericana tot i que el seu estil és dels que es salta convencions narratives. Les seves películes et fan sortir de la sala de cinema amb mil preguntes al cap i ganes de parlar del què has vist. És un mestre dels puzzles, els jocs de mirall i les trames no lineals i poc obvies, que es mou més còmode entre les ombres, els conceptes i jugant amb els sentits de l'espectador.

Biografia d'un cineasta precoç

Christopher Nolan va néixer a Londres al 1970 i té una d'aquelles biografies que diuen que ben aviat va sentir la crida del cinema. És daltònic, esquerrà i es confessa negat pels ordinadors i la tecnologia en general però des de ben petit el seu sentit artístic es va despertar amb força. Quan només era un nen es va apoderar de la càmera Super 8 del seu pare i es va estrenar rodant uns quants videos casolans. Els personatges solien ser el seu propi germà i un munt de figuretes de juguet.

Amb set anys va veure el primer film de Star Wars i el va influenciar tant que va dedicar les seves següents petites pel.licules a curts de ciència ficció relacionats amb la saga galàctica.

A la universitat, es va graduar en Literatura Anglesa, mentre seguia filmant petites películes a la societat cinematogràfica de la facultat, ara en 16mm. Un d'aquells curts, de caire surrealista, anomenat 'Tarantella', va aconseguir certa distribució i es va poder veure als Estats Units al 1989. I un altre, Larceny, es va presentar al Festival de Cinema de Cambridge de 1996.

Un any més tard es casava amb Emma Thomas, que li havia fet de productora. Amb ella i el seu amic l'actor Jeremy Theobald, va començar a construir una filmografia que fins ara, ens ha deixat perles com aquestes:

Doodlebug (1997)

 

Rodat en blanc i negre, i protagonitzat per Jeremy Theobald, Doodlebug és un curtmetratge de només tres minuts. Un home espera ansiós al seu apartament la oportunitat d'esclafar algun animaló d'un cop de sabata i quan per fi té l'oportunitat de fer-ho s'endurà una sorpresa.

En aquesta petita obra tan modesta, Nolan ja deixa entreveure les constants del seu cinema, la recreació d'un entorn claustrofòbic a base de sons, música i moviments de càmera, els girs de guió i els tocs surrealistes que deixen a l'espectador que interpreti la història com vulgui.

 

Following (1998)

 

El primer llargmetratge de Nolan va ser produit i protagonitzat per Jerremy Theobald i es va rodar també en blanc i negre i un pressupost molt escàs. Va costar només 6000 $ i l'havia de filmar als caps de setmana, quan no tenia feina. Following, explica la història d'un aspirant a escriptor que s'obsessiona per seguir persones amb qui es creua aleatòriament pel carrer. Al principi s'imposa una sèrie de normes per mantenir les distàncies amb la gent que segueix, però les trenca quan comença a seguir a un home que resulta ser un lladre.

L'estructura narrativa constitueix tot un puzzle ja que les escenes no segueixen un ordre cronològic i l'espectador ha d'anar reconstruint els fragments mentre se sent tant desorientat com el protagonista. Aquí també, la claustrofòbica música composada per David Julyan constituia una peça clau per crear l'atmosfera de la película.

Els premis recollits en alguns festivals i les bones crítiques aconseguides li permeteren començar a elaborar el projecte del que sortiria la seva nova película i obra mestra Memento.

 

 

[segueix]