articles > cinema > christopher nolan

 

Memento (2000)

Intèrprets: Guy Pierce, Joe Pantoliano, Carrie-Anne Moss, Jorja Fox, Russ Fega
Guió: Jonathan Nolan i Christopher Nolan
Música: David Julyan
Fotografia: Wally Pfister

 

Sense ser un exitàs de taquilla, el treball que va portar Christopher Nolan a la fama va ser una sorpresa l'any 2000, de seguida aclamada per la crítica, amb un públic que es va anar formant pel boca-orella, guardons a diversos festivals i nominacions a un munt de premis, fins i tot l'Oscar al millor guió.

Ara, passat els anys, Memento ha ingressat al club dels films de culte moderns al costat d'altres membres com Donnie Darko o El Club de la Lucha, que han fet córrer milers de kilòmetres de comentaris sobre la seva trama i les seves virtuds como a película. En la llista de Imdb, elaborada per internautes de tot el món, Memento ocupa el lloc 25 entre les millors películes de la història del cine.

 

Filmada en només 25 dies, Memento pren com a punt de partida un relat curt de Jonathan Nolan, el germà petit del director. El protagonista és Leonard, un investigador d'assegurances que no aconsegueix crear nous records, amb el què la seva memòria s'esvaeix cada 15 minuts. L'únic que reté el seu cervell es la imatge de la seva dona assassinada. Decidit a venjar-la es dedica a fer fotos Polaroid i a tatuar-se al cos els fets rellevants de les seves investigacions per aconseguir trobar l'assassí. Però el problema de memòria de Lenny es converteix en una obsessió i una arma que les persones que l'envolten i ell mateix utilitzen moguts per diferents interessos.

Memento és un trencaclosques narrat de manera no lineal en què una trama avança endavant i una altra a la inversa. Això obliga a tenir tots els sentits atents i estableix una conexió entre el viatge de Lenny i l'espectador que també ha de reconstruir la història. La definició dels personatges i el treball dels actors és esplèndida, la fotografia i la música reforcen una vegada més les atmosferes obsessives del director i els efectes especials no fan més que posar-se al servei d'una història carregada de matisos i dilemes morals. Planteja qüestions sobre si som producte dels nostres records, si les coses que no recordem deixen d'existir o si estan justificades les mentides que ens fan més feliços.

S'ha escrit molt i molt sobre Memento, així que no entraré en diatribes sobre la meva interpretació del film. Només us recomano, si algú encara no l'ha vista que no deixeu passar la oportunitat de gaudir d'aquesta autèntica meravella del setè art i crear-vos la vostra pròpia opinió sobre el joc que proposa Nolan.

 

Insomnia (2002)

Intèrprets: Al Pacino, Robin Williams, Hillary Swank, Maura Tierney, Martin Donovan

Guió: Hillary Seitz (basant-se en la història de Nikolaj Frobenius i Erik Skjoldbaerg)
Música: David Julyan
Fotografia: Wally Pfister

Després de Memento, el següent projecte de Nolan va pagar els plats trencats a mans de tots els que esperaven amb ànsia poder dir que el director no seria capaç de repetir la qualitat del seu film anterior. I sí, Insomnia no arriba al nivell de Memento, però és una magnífica película.

En realitat era el remake d'un film noruec de 1997, però introduia canvis substancials tant a la trama com al personatge protagonista. Tot girava entorn a dos detectius que viatgen a Alaska per ajudar les autoritats a resoldre un cas d'assassinat. Però en aquella època de l'any el sol no es pon i un dels policies no aconsegueix dormir per culpa de la llum constant. El pes d'un secret i la creixent confusió afectaran al seu judici per resoldre el cas en què treballa.

Realment Nolan aconseguia transmetre tota l'angoixa del personatge de Pacino aprofitant-se de la presència de la implacable llum del sol i una boira omnipresent. Utilitza l'ambient, la psicologia dels personatges i la música per teixir un crescendo de tensió. I amb ells ens ficava de ple al joc del gat i la rata que s'establia entre el policia i l'assassí.

 

 

Batman Begins (2005)

Intèrprets: Christian Bale, Michael Caine, Liam Neeson, Katie Holmes, Gary Oldman
Guió: Christopher Nolan i David S. Goyer
Música: James Newton Howard i Hans Zimmer
Fotografia: Wally Pfister

 

Des que la saga Batman havia abandonat les mans de Tim Burton la sèrie anava de mal en pitjor. La crítica i el públic estaven abandonant al ratpenat després de l'entrega de Joel Schumacker (Batman i Robin). Però alguna ment brillant va decidir donar-li un nou rumb i encarregar el projecte a Nolan, que va veure realitat el seu somni de dirigir una superproducció.

A Nolan i el co-guionista David S. Goyer, se'ls va acudir que per revifar la història de Batman calia tornar als origens. Així, la seva història comença amb l'assassinat dels pares de Bruce Wayne i ens explica com el noi fa el pas a l'edat adulta, com s'enfronta als seus temors i construiex el personatge enmascarat per lluitar contra el crim i la corrupció. El director tenia clar que volia basar el film en la humanitat del superheroi i en el realisme, i aquesta idea va convèncer de ple els responsables de la Warner.

Batman Begins va aconseguir el beneplàcit de la crítica i bones xifres a taquilla. Però per sobre de tot va permetre'ns veure una altra película autènticament Nolan, on els jocs d'ombres, les pors i obsessions dels personatges, el sentiment de culpa i un heroi en contradicció amb sí mateix són de nou elements clau.

 

 

The Prestige (2006)

Intèrprets: Christian Bale, Hugh Jackman, Michael Caine, Scarlett Johanson, Piper Perabo
Guió: Jonathan Nolan i Christopher Nolan
Música: David Julyan
Fotografia: Wally Pfister

 

Es tracta d'una adaptació de la novela homònima de Christopher Priest, i de nou les idees de la culpa i la obsessió són centrals a la trama. Aquesta segueix la rivalitat de dos mags del segle XIX que competeixen ferotgement per demostrar qui és el millor.

Tot i que en diversos moments a través dels diàlegs dels personatges, el director ens va avisant 'vull que estiguis atent', el film es converteix en un joc de miralls enganyós, escenificat com un gran truc de màgia. I tot i tenir-nos atents en tot moment, els girs de guió i l'ambientació entre teatres, aparells trucats i dobles fons ens condueix cap a un final inesperat i que deixa preguntes obertes (molt diferent d'altres películes sobre màgia recents com El Ilusionista).

 

Després de cinc películes i un estil ja ben definit, Christopher Nolan es torna a embarcar en una nova entrega de Batman: The Dark Knight. Amb aquesta, reprèn la història on va quedar a l'anterior Batman Begins i ens mostra l'enfrontament entre l'heroi i el Joker, a qui dona vida magníficament el desaparegut Heath Ledger. Ja estrenada als Estats Units, The Dark Knight ha batut tots els récords de recaptació i de crítiques positives. I és que un heroi de còmic en mans de Nolan no havia de donar lloc a una simple pel.lícula de superherois, sinó que aquest dota la història i els personatges d'una densitat dramàtica que ha aconseguit que els qui ja l'hem vista coincidim en què porta el cine d'herois a un estadi superior.

 

[enrere]