portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
articles > cinema > Còmics "made in America"

 

Còmics "Made in America"

Per Irene Domenech Rodríguez - 22/01/2007

Histriònics, amb tendència a fer ganyotes, barroers, mal parlats o amb una innocència difícilment creïbles. Hi ha que els adora i hi ha qui no els pot veure. Són els còmics que miren de fer-nos riure pel·lícula rere pel·lícula. Amb motiu de l’estrena de “Noche en el museo” que protagonitza Ben Stiller, fem aquest rànquing on volem incloure els còmics americans més destacats del panorama actual.

Com va començar?

Natural de Nova York, el Ben Stiller va debutar als escenaris de Broadway i en un temps, va convèncer els seus companys actors per fer un curt que dirigiria ell mateix i que parodiava la pel·lícula “El color del dinero”. El curt emès al Saturday Night Live, va tenir tant èxit que van contractar l’Stiller com còmic i guionista en pràctiques.

Es va posar seriós...

A “Reality Bites”, quan l’anomenada “Generació X” estava de moda, va fer un dels papers principals en aquesta pel·lícula, on també apareixien la Winona Ryder i el Ethan Hawke.

Ens va fer riure per última vegada...

A “Noche en el museo”, que s’acaba d’estrenar, on apareix amb altres actors d’aquest rànquing..

Com va començar?

Fent anuncis publicitaris i fent alguna intervenció en sèries de TV. En una de les seves primeres pel·lícules va cridar l’atenció de l’Steven Spielberg que li va trobar un lloc al seu “Mundo Perdido”.

Es va posar seriós...

“Regreso al paraíso”, en teoria unes innocents vacances al costat d’en Joaquin Phoenix que saquegen les seves vides per sempre.

Ens va fer riure per última vegada...

“Separados”, una parella que acaba de trencar vivint sota el mateix sostre perquè cap dels dos cedeix a marxar. A més d’actor, el Vince Vaughn és un dels creadors de la història.

 

Com va començar?

Llicenciat en llengua anglesa, a més de sentir-se atret pel món de la interpretació, també escrivia guions amb un company de la universitat que precisament el va acompanyar en el seu debut cinematogràfic, “Ladrón que roba a otro ladrón”. Puntualment, també ha exercit les tasques de productor.

Es va posar seriós...

“La guarida”, la tètrica pel·lícula comptava amb uns actors d’allò més lluïts, en Liam Neeson, Catherine Zeta-Jones, Lili Taylor...

Ens va fer riure per última vegada...

“You Me & Dupree”, com a company de pis impossible d’una parella de recent casats.

 

Com va començar?

Nascut a Chicago, va estudiar a la prestigiosa Juiliard School de Nova York al costat de Christopher Reeve. La segona telesèrie que va protagonitzar “Mork i Mindy”, li va valer un Globus d’Or.

Es va posar seriós...

Ho ha fet vàries vegades, i gairebé sempre inoblidables, “Despertares”, “El Club dels poetes morts”, “L’indomable Will Hunting”. Crec que cal dir que Robin Williams resulta tan convincent fent riure com fent-nos emocionar.

Ens va fer riure per última vegada...

“Noche en el museo”, on interpreta ni més ni menys que al ninot de cera de Theodore Roosevelt.

 

Com va començar?

Gamberret des de petit, el seu germà el va animar a participar en una mena de “Club de la comèdia local”, on va tenir molt bona acollida. Combinava les actuacions amb els Estudis Superior d’Art, i quan les seves actuacions van arribar a Los Ángeles, un descobridor li va aconseguir un contracte al Saturday Night Live, com a intèrpret i guionista.

Es va posar seriós...

“Spanglish”, on afronta amb humor i molta sensibilitat, un matrimoni difícil i una delicada situació familiar.

Ens va fer riure per última vegada...

A “Click”, acompanyat pel vigilant David Hasselhoff, disposava d’un comandament per rebobinar, aturar o engegar la seva vida i el seu voltant.

 

Com va començar?

Als 15 anys va començar a fer sketches a clubs de la ciutat de Canadà, on havia nascut. Després de traslladar-se a Los Ángeles per motius familiars, allà va ser descobert pel còmic Rodney Dangerfield, d’aquí a una sèrie de televisió, i de la petita a la gran pantalla, intervenint com a secundari a títols tan coneguts com “Peggy Sue se casó”.

Es va posar seriós...

Sense dubte a “El show de Truman”, no ha estat l’única, però ha estat la vegada que ha tingut més ressò.

Ens va fer riure per última vegada...

“Dick & Jane, ladrones de risa”, acompanyat de Téa Leoni, eren una versió còmica del matrimoni “Bonnie & Clyde”, per dir-ho d’alguna manera.

 

 

contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.