1 de 3

Charlie Kaufman o la reinvenció del guionista

Per Joan Carles Sánchez-Marín Sánchez - 05/02/2007

Charlie Kaufman

 

Filmografia com a guionista

 

Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Dirigida per Michel Grondy el 2004)

Confessions of a Dangerous Mind (Dirigida per George Clooney el 2002)

Adaptation, El ladrón de orquídeas (Dirigida per Spike Jonze el 2002)

Human Nature (Dirigida per Michel Grondy el 2001)

Being John Malkovich (Dirigida per Spike Jonze el 1999)

Charlie Kaufman ens està fent recuperar l’interès pel text narratiu i les seves aliances audiovisuals amb directors joves demostra que, fora del mainstream hollywodiense, hi ha algunes ments preclares que aconsegueixen detectar joies guionístiques i són capaces de passar-les a imatges amb encert.

Charlie Kaufman sembla haver trobat així les seves mitges taronges creatives en Spike Jonze i Michel Gondry (que quan no compta amb la seva ploma, sens dubte les seves imatges se’n ressenteixen, com a “La ciencia del sueño”) passant a ser, juntament amb altres joves realitzadors com els Farrelly, Alexander Payne, P.T. Anderson i Wes Anderson, una generació de cineastes que reflexen, amb el seu cinema cínic i atrevit, la part més miserable de l’ésser humà i els condicionaments més estúpids de la societat que ens envolta.

Una breu biografia

Charlie Kaufman va néixer el 1 de Novembre de 1958 a Nova York. Durant els seus anys d’institut va estar a la TV Company (on estudiava producció televisiva) i al club dramàtic. Actuà en diverses obres, entre elles la versió de Play it again Sam de Woody Allen feta pel seu institut. Després d’un petit període a la Boston University va marxar a la NYU a estudiar cinema. Allà va coincidir amb Chris Columbus, però fou amb Paul Proch amb qui arribaria a establir una bona amistat i relació professional. Junts van escriure un gran nombre de guions i obres teatrals, la majoria mai produïdes. També escrigueren per la revista National Lampoon.

Al 1992 aconseguí per fi un contracte com a guionista de la sèrie “Get a life”, que es va emetre a la Fox entre 1990 i 1992, protagonitzada per Chris Elliot. Juntament amb Chris Elliott, protagonista, productor i coguionista, va poder desenvolupar una línia còmica en la què el despropòsit surreal, l’escatologia, la violència i l’humor negre s’unien en una amalgama impossible d’històries sobre la vida d’un home calb, gran, infantil i pallús que vivia amb els seus pares i treballava de repartidor de diaris.

Kaufman va escriure dos episodis per aquesta sèrie, i també alguns sketchs per a Late Night with David Letterman.

Més endavant, va intentar vendre episodis pilot de sèries pròpies com Depressed Roomies, Rambling Pants o In Limbo, que van rebre molta atenció al sector però no van arribar a ser produïdes.

Kaufman escrigué aleshores un guió que va començar essent “la història d’un home que s’enamora d’una dona que no és la seva esposa” i acabà convertint-se en “Como ser John Malkovich”. El propi Malkovich el va llegir, li va agradar, i després d’estar un temps donant voltes pels estudis, el guió fou comprat per la companyia de Michael Stipe. Spike Jonze (director que prové del món del vídeoclip i ex-nòvio de l’ara tant famosa Soffia Coppola) va ser contractat per fer el seu debut com a director de llargmetratges amb aquest projecte.

Al 2002 es van estrenar 3 pel·lícules escrites per Kaufman. "Human Nature", primera col·laboració amb Michel Grondy, on recupera el mite del nen salvatge, però que no va ser molt ben rebuda. Succeí el contrari amb “Adaptation”, dirigida una vegada més per Spike Jonze, que fou nominada a l’Oscar al millor guió. “Confessions of a dangerous mind”, adaptació de la autobiografia de Chuck Barry, fou dirigida per George Clooney, qui, segons Kaufman, va deixar al guionista totalment fora del projecte.

“Eternal Sunshine of the spotless mind”, dirigida per Grondy, es va estrenar al 2004, convertint-se en la pel·lícula de Kaufman més ben rebuda per crítica i públic. Actualment està escrivint una pel·lícula de terror que serà dirigida per Spike Jonze, tot i que és possible que finalment la dirigeixi ell mateix, i portant als teatres la seva sessió doble d’obres radiofòniques en col·laboració amb els germans Coen.

[puja]

[segueix]