

Per Irene Domenech Rodríguez - 12/02/2007
Amb motiu de l’estrena de “Días de cine”, que ens fa mirar enrera i recordar aquell encert que va ser “Días de fútbol” fem un petit repàs del bo i millor dels actors de casa nostra i rodalies en el gènere de la comèdia.
Va treballar de peixater abans d’entrar a l’escola d’interpretació de Cristina Rota, on va conèixer l’Alberto San Juan que llavors ja havia fundat “Animalario” companyia teatral i li va concedir l’oportunitat de treballar junts.
El porter, l’Emilio, aquest famós porter de la sèrie “Aquí no hay quién viva”, li ha donat bona part del que té ara, i reconeixement al seu treball anterior. Ens hem de treure el barret amb el seu gitano de “Días de fútbol”, que li va valer el Goya a l’actor revelació, i va ser anterior a la seva bogeria televisiva.
Home de moda, amb el seu “poquito de por favor”, ha promocionat des de la Guía Campsa a un calendari Guess i ara ens recomana una famosa marca de brous. El trobem en aquesta última aventura cinematogràfica “Días de cine”.
Amb només 16 anys va traslladar-se als Estats Units i va ser alumne d’un Institut de Teatre. Ja de tornada, va tenir de professora la Cristina Rota, on va conèixer molts altres companys que encara ho són ara, i es va originar “Animalario”.
Va formar part de la cantera de “Siete vidas” una de les sèries de més èxit de la televisió privada, que per no morir d’èxit, va deixar d’emetre quan el seu share havia arribat al punt més àlgid.
“Crimen Ferpecto”, una comèdia una mica gore, la segona entrega del “Otro lado de la cama” o “Hamelin” al teatre amb Animalario, han estat els seus últims treballs on ha tornat a demostrar el seu ample registre interpretatiu.
També alumne de Cristina Rota, els seus primers treballs no va ser essencialment comèdies, i un dels papers més importants de la seva filmografia va ser a “Los lobos de Washington”. Ha estat més tard que s’ha fet un lloc en el gènere del fer riure, on no falta mai el seu nom en una comèdia de moda.
No s’ha prodigat en cap comèdia televisiva d’una manera fixa, però si va formar part de l’equip d’actors de “Vientos de agua” que no va tenir gaire sort a l’hora d’emetre’s i ha acabat relegada a la venta en DVD.
“Los dos lados de la cama” o “Semen, una historia de amor”, són els últims treballs a la gran pantalla d’aquest fill i germana d’actors que tenia tots els números per acabar al món de la interpretació.
Ha alternat des dels seus inicis teatre, també amb Animalario, i cinema, i en aquest últim va ser “Airbag” la que li va donar popularitat. La seva bellesa li ha permès jugar amb els personatges, i interpretar des de galans, objectes de desig o, fins i tot, canalles.
Va fer un tastet a la televisió amb “Más que amigos” sèrie on van coincidir bona part dels habituals del cinema espanyol actual, Paz Vega, Ana Risueño...
“Hamelin” als escenaris de teatre, “Días de cine” i a l’encara inèdita “Casualday”.
El famós Paco que li feia de reporter al Buenafuente que encara habitava els platós de TV3, el va batejar durant uns anys, però després, quan va començar a volar en solitari la gent ja el reclamava pel seu nom.
A “Siete vidas” va arribar quan la sèrie ja rodava sola, però va ser un dels personatges de referència de les últimes temporades.
“Amor idiota” de Ventura Pons, o “Va a ser que nadie es perfecto”, on comparteix cartellera amb un altre company d’aquest reportatge.
Té estudis de dansa i interpretació. “Moncloa dígame” li va donar el primer paper a la televisió. La sèrie no va funcionar, però ell va tornar després d’un temps formant part de l’equip Corbacho i parodiant personatges populars, sobre tot presentadores.
A “Aída” és un dels personatges més divertits i alhora més entranyables, alhora que acaba d’estrenar “Ácaros” a Cuatro.
Al cinema va fer un paperet a “Reinas” quan encara no era gaire conegut, i sent ja un referent humorístic va fer “Los managers” on formava duo amb l’ídol de les nenes Fran Perea, i ha cedit la seva veu a algun personatge de dibuixos animats.
També integrant d’Animalario, n’és el director, era la veu en off de l’obra de teatre “La boda de Alejandro y Ana”, i ha participat com a secundari en més d’una vintena de pel·lícules espanyoles.
No era el protagonista principal, però el seu infermer d’ambulància de “Policias” era un dels personatges més humans que s’han vist en una sèrie de televisió.
A “Hamelin” al teatre, fent de director i actor, d’actor a “Días de cine” y “Los fantasmas de Goya”.
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.