

Per David Fajardo i Isa Martínez - 12/02/2007
Amb l'arribada dels efectes generats per ordinador les aventures dels superherois cada cop són més fàcils de portar a la gran pantalla. A més aporten una quota d'històries que ja estan escrites i amb una gran tradició i faciliten el procés dels grans estudis, donada la falta d'idees en el cinema nord-americà. Des de les primeres adaptacions fins a les actuals molt ha canviat en el cinema però en tots els casos hi ha una clara intenció: portar al cinema la màgia dels còmics. Però ben aviats tots ens adonem que no és tan fàcil com sempre. Aprofitant l'aterrada a les nostres pantalles del Motorista Fantasma, repassem en aquest article les adaptacions cinematogràfiques dels superherois americans.
Van aparèixer per primer cop el novembre de 1961 al còmic amb el mateix nom, Fantastic Four en anglès, creats per Stan Lee i Jack Kirby. L'equip va marcar el ressorgiment de Marvel Comics a principis dels anys 60 i ocupen un lloc destacat a la història del còmic de superherois. Els quatre integrants principals són:
. Mr. Fantàstic (Reed Richards): un geni científic
capaç d'estirar el seu cos a voluntat
. La Dona Invisible (Susan Richards Storm): la dóna de Reed amb l'habilitat
de manipular l'aire i les seves partícules per tornar-se invisible.
. La Torxa Humana (Johnny Storm): el germà de Susan, converteix el
seu cos en foc i controlar aquest poderós element.
. La Cosa (Ben Grimm): un amic de Reed que acaba convertit en un enorme
monstre de pedra taronja.
Es podrien destacar moltes etapes d'aquests personatges però mencionarem l'etapa inicial amb Stan Lee i Jack Kirby (que van crear les bases de l'univers Marvel) i la de John Byrne, que va redefinir a Susan Storm i va atorgar una nova joventut a la sèrie.
El salt a la gran pantalla
Els 4 fantàstics han estat dels últims superherois
a fer el salt al cinema, però ho van fer amb tant d'èxit que
ja tenen a punt d'estrena una segona entrega. El guió original va
patir un munt de revisions fins que Mark Frost (Twin Peaks) va
aterrar al projecte i decidí que la pel.lícula havia d'anar
als orígens del còmic. Per la direcció, els productors
van confiar en Tim Story, tot i la seva poca experiència com a realitzador.
Però per a uns poders com els dels 4 fantàstics i essent uns
superherois que no oculten la seva identitat, el més important eren
els efectes especials i els actors protagonistes. Així, Jessica Alba,
Ioan Gruffudd i Chris Evans van posar el seu atractiu al servei del film.
A Michael Chicklis li va tocar enterrar-se sota pròtesis i maquillatge
per donar vida a Ben Grimm. El dolent escollit per donar-los els primers
problemes va ser el Dr. Doom (Julian McMahon), el principal enemic de Reed
Richards als còmics. En la segona part,
el quartet havia d'enfrontar-se al surfer platejat i a un reaparegut amb ganes de venjança Dr. Doom.
Batman és un personatge de DC Comics que va tenir la seva primera aparició en el número 27 del comic book Detective Comics amb data de maig de 1939; la història era "L'estrany cas del sindicat químic" i en aquell moment l'editorial no tenia el nom de DC, es deia National Publications. Els seus creadors van ser el dibuixant Bob Kane i l'escriptor Bill Finger, tot i que normalment es reconeix a Kane com el creador real del personatge. Sota la identitat de Batman trobem Bruce Wayne, un playboy milionari. De petit va veure com els seus pares eren assassinats a la sortida del cinema i això el va portar a entrenar-se física i mentalment per combatre el crim. Batman no té habilitats sobrehumanes i fa servir la seva intel·ligència i el seu entrenament juntament amb diferents aparells en la seva lluita diària. La popularitat de Batman va anar creixent i diferents personatges es van unir al seu univers com Robin o Batgirl.
Des del 1939 són molt anys d'històries de Batman com per poder destacar una autor per sobre d'altres, però si algú ha marcat el personatge i ha construït algunes de les seves millors històries aquest és Frank Miller, dibuixant i guionista que als anys 80 va deixar per a la història del còmic de superherois dues obres cabdals, "Batman: Año Uno" i "The Dark Knight Returns".
El salt a la gran pantalla
Les versions de Batman per al cinema, i ja en van unes quantes, han estat irregulars. Després d'algunes cintes basades en la sèrie, el primer amb atrevir-se amb les aventures modernes del rat penat enmascarat va ser Tim Burton, un director del tot idoni per al to gòtic i obscur d'aquest peculiar heroi que no té superpoders.
Després d'haver vist la sèrie quasi paròdica que s'emetia per televisió hi havia molts dubtes de com quedaria Batman al cinema. Però el film va ser tot un èxit, batent records de recaptació. Tot en aquella adaptació funcionà a la perfecció, un heroi molt corrent interpretat per Michael Keaton, Jack Nicholson inolvidable al paper de Jocker, la música de Prince i Danny Elfman, i el disseny tant de Gotham City com dels gadgets de Batman.
Al 1992 arribava Batman Returns, la segona entrega on repetia Keaton ara enfrontat al Pingüí (Danny de Vito), Max Shreck (Christopher Walken) i Catwoman (Michelle Pfeiffer). Aquesta també fou un gran èxit de taquilla, tot i que diversos sectors de crítica i públic la van trobar massa fosca.
A partir d'aquí, la saga va iniciar el seu declivi amb les següents entregues. Per a la tercera part, Batman Forever de 1995, Burton i Keaton van deixar el projecte en plena fase de pre-producció. Val Kilmer va prendre el relleu encarnant al protagonista i Joel Schumacher es va fer càrrec de la direcció. Però el film, entre d'altres defectes va acusar un excés de personatges, en contra de les intencions que tenia Burton si ell hagués seguit amb la saga. Així en aquesta part vam conèixer el company d'aventures Robin (Chris O'Donnell), dos malvats: Enigma (Jim Carrey) i Dos Caras (Tommy Lee Jones) i una nòva nòvia per l'heroi: Chase Meridian (Nicole Kidman).
Un error del qual no van aprendre els productors, que encara van empitjorar les coses a la quarta entrega Batman&Robin. De nou amb Schumacher como a director, pero amb George Clooney fent de Batman, ara l'heroi comptava no només amb Robin sino també amb BatGirl (Alicia Silverstone), per enfrontar-se a diversos enemics com Mr. Freeze (Arnold Schwarzennegger) o Poison Ivy (Uma Thurman). La cinta va ser criticada sense pietat per la majoria de la crítica i va deixar en el públic una sensació desastrosa.
Afortunadament, al 2005 va arribar Christopher Nolan i amb Batman Begins va saber tornar als origens del superheroi, explorant el seu costat més humà, amb Christian Bale com a protagonista. La nova entrega arriba a l'estiu de 2008 amb el nom de Dark Knight on Bale es tornarà a posar el trajo negre i reapareixerà el personatge del Jocker, ara amb les faccions del desaparegut Heath Ledger i també un altre dels mítics enemics de l'heroi, DuesCares.
Blade va ser creat l'any 1973 per Marv Wolfman i Gene Colan; inicialment era un personatge secundari a "Tomb of Dracula", publicat per Marvel Comics. Posteriorment aniria protagonitzant diferents sèries com a personatge principal o formant part d'algunes associacions d'anti-herois. La mare de Blade va ser mossegada per vampirs abans de néixer i ell es va convertir en un mig vampir. Tot i així aquest origen ha estat modificat per assemblar-se al que té el personatge a l'adaptació cinematogràfica i així la seva transformació es va justificar per la mossegada del vampir Morbius. El que no canvia és la dedicació de Blade en la lluita contra els vampirs gràcies a les seves habilitats, força i sentits augmentats.
El salt a la gran pantalla
L'any 1989 el director Stephen Norrington va posar en peu una adaptació del còmic que va tenir bona acceptació per part de públic i crítica, i fins i tot va recollir diversos premis. Gran part de l'èxit es devia al carísma de l'actor que es va escollir per interpretar Blade, Wesley Snipes, qui ja gaudia de certa reputació com a actor d'acció. Els altres papers clau van recaure en Kris Kristofferson com a Whistler, l'humà que ajuda Blade a combatre la seva sed, i Stephen Dorff com el malvat Deacon Frost. La temàtica vampírica va permetre explorar els baixos fons més gòtics, amb escenes memorables com la dutxa de sang a la discoteca on els vampirs van a ballar de nit. L'èxit del film ha generat fins ara una segona part (2002) que augmentava les dosis d'acció i una tercera (2004), molt inferior a les anteriors, on Blade havia de combatre al mateix Dracula ajudat de la filla de Whistler (Jessica Biel) i un ex-esclau dels vampirs (Ryan Reynolds). La popularitat del Blade cinematogràfic també ha derivat en una sèrie de televisió emesa actualment per SciFi.
El Castigador és un altre dels anti-herois de Marvel Comics. Va ser creat per l'escriptor Gerry Conway i els dibuixants John Romita Sr. i Ross Andru i va aparèixer per primer cop a "The Amazing Spider-man" número 129 (febrer 1974). Frank Castle decideix convertir-se en el Castigador quan la seva família és assassinada a Central Park per una banda mafiosa; això torna boig a Castle que decideix dedicar la seva vida a perseguir els dolents sense importar-li la justícia, només la venjança.
La seva naturalesa ha provocat que tingui diversos enfrontaments amb altres superherois que no entenen les seves motivacions tot i que moltes vegades ha estat de molta ajuda. A la seva sèrie van començar a destacar dibuixants com Jim Lee i els darrers anys les seves aventures han estat guiades per l'escriptor Garth Ennis que ha aportat brutalitat i excés a les històries de Castle.
El salt a la gran pantalla
El pas de El Castigador pel cinema no va ser dels més
gloriosos entre els superherois. Segurament perquè el cas del protagonista
s'allunyava bastant del dels herois amb superpoders i es retratava simplement
com un home solitari, decidit a venjar la mort de la seva familia, amb les
seves habilitats per a la lluita i l'ús de les armes. Conscients
d'aquest fet, l'equip productiu va donar al film un to que recordava les
pel.lícules d'acció dels anys 70, més proper a la sèrie
B que a la pirotècnia d'efectes especials. Tot i mantenir-se fidel
a l'esperit del còmic, el guionista Jonathan Hensleigh va complicar
l'escenari fent que la familia de Castle fos l'objectiu de la revenja d'un
criminal molest amb el treball de Castle per al FBI. Tot i la freda acollida
de la primera part, ja està en fase de pre-producció una segona
entrega on repetirà el protagonista, Thomas Jane.
Catwoman és un personatge de la franquícia de Batman, creat per Bill Finger i Bob Kane. Selina Kyle va aparèixer per primer cop a Batman #1 (la primavera de 1940) i inicialment era coneguda com La Gata. En el seu paper de lladre s'enfrontava a Batman des del primer moment, tot i que la relació entre tots dos sempre ha estat complexa. Catwoman no és un personatge dolent per natura, o això és el que han volgut expressar els guionistes posteriors, que l'han anat transformant en un personatge important dintre de l'entorn de Batman.
De la llarga vida de Catwoman destacaré la darrera etapa del personatge, dirigida per Ed Brubaker amb dibuixos de Darwyn Cooke i Cameron Stewart que ha tractat al personatge amb gran respecte i ha aconseguit una gran evolució del mateix.
El salt a la gran pantalla
La versió cinematogràfica de Catwoman va ser poc més que un vehicle per explotar l'actractiu de la protagonista, Halle Berry. Vapulejada per la crítica, la cinta va ser una de les 'triomfadores' dels Razzies de 2005.
Un dels aspectes que més es van criticar de la pel.lícula
és que no mantenia l'esperit del personatge del còmic ni referències
a Gotham City. Pràcticament només aprofitava el nom de l'heroina
que sí que havia tingut un personatge molt digne a la segona entrega
de Batman, en aquell cas interpretada per Michelle Pfeiffer.
En el cas d'aquest film, Berry interpretava a Patience Phillips, una noia
que després d'estar a punt de morir adquiria una sèrie de
poders felins, tal com altres dones els havien tingut abans. Amb les seves
noves habilitats, emprendrà la venjança contra la gran corporació
que va ordenar el seu assassinat, mentre s'enamora d'un policia (Benjamin
Bratt).
John Constantine va aparèixer per primer cop al còmic "Swamp Thing", creat per Alan Moore, on seria un personatge recurrent. La particularitat d'aquesta creació és que els artistes Stephen R. Bissette i John Totleben li van donar l'aspecte d'Sting i així es va mostrar en les seves aparicions a "Swamp Thing" i a d'altres còmics DC. La seva popularitat el va portar a protagonitzar la seva sèrie, "Hellblazer", a partir de gener de 1988, amb l'escriptor Jamie Delano i el dibuixant John Ridgway. Constantine és un mag però en poques ocasions fa servir la màgia per ell mateix en combat; normalment s'enfronta a tots els problemes amb la seva intel·ligència, la seva capacitat de manipulació o una gran llista de contactes.
Les aventures de Constantine s'han caracteritzat per estar formades per llargues etapes marcades més pels guionistes que no pas pels dibuixants; així destaca la tasca de Delano, Garth Ennis, Paul Jenkins o Mike Carey.
El salt a la gran pantalla

Agafant elements del còmic Hellblazer, a l'adaptació cinematogràfica de Constantine la van dotar d'un to mitològic i sobrenatural. El protagonista, interpretat per Keanu Reeves se'ns presentava com un exorcista capaç de moure's entre l'infern i la terra, i amb l'habilitat de veure els angels i els dimonis que es mouen pel nostre món. També s'explotava el seu caràcter d'home atormentat, al qual està pasant factura un càncer de pulmó per fumar massa, i que és concient de que quan mori hi haurà un munt de dimonis furiosos amb ell esperant-lo a l'infern. La trama del film girava entorn dels seus esforços per equilibrar la balança en una guerra iniciada pel bé i el mal en terreny històricament neutral. I també en com Constantine ha d'ajudar una noia amb poders (Rachel Weisz) que investiga el suposat suicidi de la seva germana.
El film va aconseguir un considerable èxit de taquilla. I tot i que encara no s'ha concretat, fa temps que corren rumors sobre una segona part. Sembla ser que Keanu Reeves repetiria com a John Constantine, però algun altre director prendrà el relleu de Francis Lawrence.
[segueix]
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.