articles > Cinema/comic > superherois

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DAREDEVIL

Daredevil va aparèixer primer cop a la sèrie amb el seu nom a l'abril de 1964, creat per Stan Lee i Bill Everett. Daredevil és Matt Murdock, una advocat cec a causa d'un accident però amb els seus altres sentits augmentats de manera sobrehumana. Després de veure com el seu pare va ser assassinat comença un intens entrenament físic i mental per poder lluitar contra el mal com a superheroi i com a advocat. És una sèrie estretament vinculada amb el món de la màgia i els baixos fons de Nova York, el lloc habitual d'exercici de Matt i de Daredevil; els seus enemics són intel·ligents i poder fer molt més mal que qualsevol superherois amb habilitats especials.

La història de Daredevil com a personatge resta marcada per tres etapes ben diferents: la primera, potser la més valorada, és la de Frank Miller als anys 80 que va desenvolupar el personatge i el seu entorn molt més del que s'havia fet abans; després Ann Nocenty va tenir el complex treball de substituir Miller i sortir bastant victoriosa. El segle XXI ens porta al personatge dirigit per Brian Michael Bendis que signa un llarga i interessant etapa que aconsegueix renovar les bases del personatge.

 

El salt a la gran pantalla

El més perjudicat del pas a la gran pantalla de les aventures de Daredevil va ser el propi protagonista. I és que en aquesta versió cinematorgàfica, els secundaris se li van menjar tots als plans al suposat superheroi.

Al film se li va criticar alguns errors de guió que feien incoherent la història d'aquest advocat ceg de dia i justicier de nit, però sobretot es va criticar molt l'elecció de Ben Affleck per encarnar-lo. Al seu costat, els autèntics reis de la funció eren la lluitadora Elektra (Jennifer Gardner), interès romàntic del protagonista, l'imponent cap de la màfia KingPin (Michael Clarke Duncan) i sobretot el malvat maniac Bullseye (Colin Farrell).

Tot i una bona arrancada en taquilla, la pel.lícula va patir un negatiu boca-orella i va haver d'esperar al llançament en DVD per assolir un moderat èxit de recaptació. El seu director, Mark Steven Johnson s'ha atrevit ara també amb les aventures de Ghost Rider.

 

ELEKTRA

Elektra Natchios, creada per Frank Miller, va aparèixer per primer cop al número 168 de la sèrie Daredevil de Marvel Comics, al gener de 1981. Sempre al límit el seu paper com a heroina conviu amb la seva fase com a enemiga de Daredevil i altres personatges: Elektra és l'anti-heroina tràgica per excel·lència. Elektra és una ninja i assassina per porta dos sais com a arma distintiva; va ser l'interès amorós del superheroi Daredevil, però la seva natura violènta i una vida marcada per la seva feina com a mercenària i assassina van complicar aquesta relació.

La seva història va estar marcada per la mort i posterior resurrecció per part de la organització mafiosa anomenada "La Mano". La història d'Elektra és complexa i plena de moments incoherents però ha participat en un nombre gran d'històries excel·lents, gairebé totes de la ma del seu creador, Frank Miller, l'únic que ha sabut controlar i presentar al personatge.

El salt a la gran pantalla

Gràcies a l'èxit del personatge d'Elektra dins de la pel.lícula de Daredevil, es va decidir que es mereixia la seva pròpia cinta. I per a protagonitzar-la no es va dubtar en tornar a comptar amb Jennifer Garner, ja de moda com a heroina d'acció gràcies a la sèrie de televisió Alias.

L'acció s'iniciava després de la mort de l'heroina a Daredevil. Al igual que al còmic, els integrants de 'La Mano' aconsegueixen resucitar-la i Elektra es fa famosa com a despiatada assassina a sou. Però quan reb l'encarrec d'assassinar a un home (Goran Visnjic) i la seva filla de 13 anys, Elektra comença a replantejar-se el seu destí i emprèn un viatge d'auto-redempció per acabar destruint als lacais de La Mano.

Tot i que el film no va entusiasmar la crítica, el director Rob Bowman va saber des del principi que no tenia entre mans una superproducció i va saber dotar la pel.lícula d'un to de sèrie B més adequat.

 

 

HELLBOY

El pare de Hellboy és Mike Mignola i va aparèixer per primer cop a San Diego Comic-Con Comics número 2; més tard l'editorial Dark Horse s'encarregaria de la seva publicació en diverses minisèries i es convertiria en un dels còmics més importants fora de les publicacions de Marvel, Dc o Image. Les forces nazi van portar Hellboy (encarnació del dimoni Anung Un Rama) a la Terra com un nen, però va ser rescatat per les forces aliades i va créixer als Estats Units. Dintre de l'Oficina de Recerca i Defensa Paranormal (BPRD) es va convertir en un gran dimoni amb cua, banyes (que es va retallar) i una gran ma dreta de pedra. Lluita al costat dels americans investigant i desfent diverses amenaces paranormals acompanyat d'altres éssers com ell.

El destí de Hellboy ha estat bàsicament dirigit pel seu creador, Mike Mignola, que en comptades ocasions deixa la seva creació en mà d'altres i sempre sota el seu control creatiu.

El salt a la gran pantalla

Hellboy és un heroi força atípic, gens agraciat físicament, fumador de puros i que renega constantment. Un personatge així requeria una posada en escena especial per traslladar-lo a la gran pantalla i els responsables del projecte van saber escollir el director i l'actor adequats: Guillermo del Toro i Ron Perlman.

La cinta feia una bona feina d'ambientació i presentant aquest dimoni conjurat pels nazis, per fer-nos entrar en acció de seguida quan el protagonista s'alia amb els agents nordamericans per combatre els plans del malvat Rasputin. Al seu costat comptava amb la seva enamorada Liz (Selma Blair), l'agent federal John Mayers (Rupert Evans) i algún dels membres de la BPRD com la criatura anfibi Abe Sapiens.

Aplaudida per la crítica la primera entrega, ja està a punt d'estrena la segona part (Hellboy 2: The Golden Army), on repetiràn tant Del Toro darrera la càmera com gran part dels actors protagonistes.

 

HULK

Hulk també va ser creat (com altres personatges dels que hem parlat fins ara i dels quals parlarem) per Stan Lee i Jack Kirby. Va aparèixer per primer cop al número 1 de "The Incredible Hulk" el maig de 1962. El personatge s'inspira en les històries "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde" o "Frankenstein"; el científic Bruce Banner es veu atrapat en una explosió nuclear intentant salvar el jove Rick Jones i acaba convertit en el monstre, primer gris i després verd, Hulk. A partir d'aquí comença a ser perseguit per l'exèrcit a la vegada que s'ha d'enfrontar amb poderosos enemics; Hulk ajuda a la humanitat però se sent incomprès, tot i que aquesta situació anirà canviat al llarg de la història del personatge.

Sens dubte destacaria l'etapa de la sèrie escrita per Peter David (amb dibuixants com Dale Keown o Gary Frank) on va redefinir Hulk i el planter de secundaris de les històries; és aquesta una de les etapes més compactes i intel·ligents del personatge i constitueix un referent difícilment superable.

El salt a la gran pantalla

Hulk, d'avantmà no és un superheroi dels que desperten més passions o simpatia en el públic, per la seva naturalesa. Per aquest sol fet ja era una tasca difícil portar-lo al cinema i aconseguir que fos un èxit.

Ang Lee es va atrevir amb la tasca i tot i allunyar-se de molts dels elements del còmic va dotar al film d'elements de muntatge que recurrentment recordaven l'origen en vinyetes de la història, dividint la imatge en cel.les o sobreposant històries i punts de vista.

Protagonitzada per Eric Bana i Jennifer Connelly, la cinta pràcticament es limitava a explicar com Bruce Banner es converteix en l'increible Hulk i ha d'aprendre a controlar el monstre que porta dins. La crítica la va acollir amb divisió d'opinions, exaltant més les opcions artístiques que no pas la història ni el treball dels actors. La recaptació en taquilla tampoc va ser tot el què s'havia esperat. La idea de fer una segona part va estar temps rondant pels estudis sense acabar de concretar-se. Finalment s'ha donat llum verda a una nova entrega de Hulk replantejant tot el concepte, introduïnt un malvat per enfrontar-se al protagonista, Abomination, extret dels còmics i canviant l'actor protagonista per Edward Norton.

IRON MAN

Anthony Edward Stark es va convertir en Iron Man de la ma d'Stan Lee, Larry Lieber, Don Heck i Jack Kirby a "Tales of Suspense" número 39 (març de 1939). En aquesta història, Stark ha de fer servir la tecnologia per vèncer a la mort que previsiblement li pot provocar un tros de metralla allotjat al seu pit. A continuació evolucionarà aquesta tecnologia per construir-se l'armadura d'Iron Man i combatre el crim mentre que sota la figura d'Stark desenvoluparà un important conglomerat d'empreses. En les seves aparicions inicials protagonitzava històries curtes dintre de "Tales of Suspense" mentre que l'altra part seria narrava les aventures d'altres personatges. El personatge va debutar en la seva pròpia col·lecció al maig de 1968.

Inicialment el personatge estava molt marcat per l'època i expressava evidents idees anticomunistes; a mesura que passava el temps aquest punt de vista es relaxava i es convertia en una sèrie de superherois més convencional.

El salt a la gran pantalla

La versió cinematogràfica de Iron Man arriba a les nostres pantalles aquest 2008. Tony Stark té el rostre de Robert Downey Jr., a qui acompanyen Gwyneth Paltrow com la seva eficient secretaria Pepper Potts, Jeff Bridges com el director de Industries Stark i Terrence Howard. De la direcció se n'ha fet càrrec Jon Favreau. La història ens explica com Stark és segrestat a l'Afganistan per una organització que el vol obligar a fabricar armes de destrucció massiva. Però enlloc d'això ell fabricarà un trajo d'alta tecnologia que li permetrà escapar, tornar a casa i dedicar-se a combatre una conspiració d'abast global.

 

 

 

LA MÀSCARA

La Màscara va ser creada inicialment per Mike Richardson, Randy Stradley i Mike Badger com The Masque a Dark Horse Presents número 10 (1987), tot i que van ser John Arcudi i Doug Mahnke els que li van donar el seu aspecte final a The Mask número 1, l'any 1989. La història d'aquest personatge està vinculada a una estranya màscara que confereix a aquell que se la posa estranys poders i habilitats per transformar-se i manipular la realitat; de la mateixa manera aquell que es posa la màscara embogeix de tal formar que es descontrola la seva manera de veure el món i es converteix en un ésser completament impulsiu. Les habilitats de la màscara estan directament relacionades amb la naturalesa d'aquell que la porta i seran diferents amb portadors diferents.

 

El salt a la gran pantalla

Com a portador de la màscara en la pel.lícula, es va perfilar el personatge d'un home gris i depriment de qui tothom s'aprofita, anomenat Stanley Ipkiss. Quan un dia descobreix la misteriosa màscara i se la posa, es transformarà en l'ésser vibrant i esbojarrat que es tot l'oposat a ell.

Aquesta era una trama que permetia explotar les habilitats per a la comèdia de l'actor Jim Carrey, que afegint-hi els efectes especials corresponents va aconseguir crear un film amb moments prou divertits.

Amb 350 milions de dòlars recaptats, la pel.lícula va ser un èxit internacional i fins i tot va aconseguir una nominació als Oscar pels seus efectes.

Amb el director Chuck Rusell i l'actor Jim Carrey fora del projecte, l'any 2005 es va rodar una desastrosa continuació 'El hijo de la máscara', estrenada directament en vídeo a molts països.

 

 

[enrere][segueix]