articles > Cinema/comic > superherois

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MOTORISTA FANTASMA

 

Diversos personatges han portat aquest nom i han creat la seva història; el primer va aparèixer a Marvel Spotlight número 5 (agost de 1972) i va ser creat pels escriptors Roy Thomas i Gary Friedrich i l'artista Mike Ploog. El primer Motorista Fantasma és Johnny Blaze, un motociclista que, per salvar la vida del seu mentor, fa un pacte amb el Diable que l'enllaça amb l'esperit d'una entitat anomenada Zharatos. Així quan Blaze activa els seus poders es converteix en una mena de superhome amb una calavera flamejant enlloc del cap. Un altre personatge amb aquest nom ha estat Danny Ketch que entra en contacte amb una motocicleta encantada que el transforma en el Motorista Fantama. En les dues encarnacions es dedicarà a perseguir el mal i enfrontar-se a tot aquell que cometés un crim.

Durant els anys 90 tot l'univers relacionat amb el Motorista Fantasma va rebre una especial atenció i van aparèixer tot un conjunt de sèries que explotaven la lluita d'aquest superherois relacionats amb tot allò ocult.

El salt a la gran pantalla

Per a la versió cinematogràfica de El Motorista Fantasma, s'ha escollit la història de Johnny Blaze, l'as de les acrobàcies amb dues rodes que ven la seva ànima al diable per salvar la vida del seu pare, malalt de càncer. El film adopta un to de western i sèrie B prou digne per presentar-nos el personatge i deixar la porta oberta a successives entregues.

El director és Mark Steven qui ja havia dirigit Daredevil i segurament ha après dels errors d'aquella, per rebaixar les pretensions en aquesta. De nou, els efectes especials possibles avui en dia han estat una de les claus del film. I és que gràcies a ells s'ha pogut crear l'animació per ordinador que dóna vida a la calavera flamejant del motorista, la seva moto infernal o uns dolents capaços d'esvair-se a l'aire o congelar les persones. De dia, el motorista adquireix les faccions de l'actor Nicolas Cage.

 

SUPERMAN

 

Superman va tenir la seva aparició al número 1 de la Revista Action Comics número amb data de 1938. Va ser el primer superheroi de la història, és a dir amb habilitats superhumanes. Amb el temps es va convertir en un dels personatges més populars i fins i tot en una icona que represente alguns dels ideals de la humanitat com la justícia o la veritat. Va ser creat per Joe Shuster i Jerry Siegel i ha tingut una gran representació fora del món del cómic, a la ràdio, a la televisió i al cinema. Superman, en realitat un extraterrestre anomenat Kal-El que va arribar a la Terra quan era un nen, en la seva identitat civil és el periodista del Daily Planet Clark Kent. Amaga les seves capacitats sota una personalitat més tímida i una mica maldestre i el gran personatge femení vinculat a la seva història és Lois Lane.

Com en el cas de Batman destacar una etapa és gairebé un impossible, molts autors han treballat amb el personatge però si hem de destacar un, aquest és John Byrne que va redefinir el personatge humanitzant-lo i va construir una de les visions més recordades de la història de Superman, tot i que l'han canviat vàries vegades.

 

El salt a la gran pantalla

L’arribada del superheroi per antonomasia a les pantalles de cine al 1978 va ser tot un esdeveniment. Tenia el fisic de l’actor Christopher Reeve, des d’aleshores lligat per sempre al personatge, tot i que al principi s’havia pensat en Robert Redford. La primera entrega, dirigida per Richard Donner, era molt fidel al còmic, explicant l’origen del noi de Krypton, la seva feina com a reporter, la seva relació amb Lois Lane (Margot Kidder) i els primers enfrontaments amb Lex Luthor (Gene Hackman). I comptava amb la inolvidable banda sonora de John Williams. La recaptació i uns beneficis de 300 milions de dòlars arreu del món van ser tot un record. A banda que públic i crítica van aplaudir el film, l’actuació de Reeves i la credibilitat dels efectes especials.

La segona part, estrenada al 1981 repetia protagonista però la va direcció estava dividida entre Richard Donner (amb un 75% del metratge i sense constar als crèdits) i Richard Lester. Aquí qui posava en dificultats a Superman era el General Zod (Terence Stamp).

La tercera entrega arribava als cines el 1983, de nou amb Richard Lester com a director. En aquest cas s’apartava de la història la relació amb Lois Lane i s’enfrontava Superman amb el seu alter-ego malvat i amb Ross Webster (Robert Vaughn). Els resultats d’aquesta ja no van ser tant bons com a les anteriors. Sobretot, públic i crítica van lamentar la inclusió a la trama del còmic Richard Pryor.

L’última seqüela interpretada per Christopher Reeves va arrivar als cinemes al 1987. El motor de la trama era un clon del superheroi anomenat Nuclear Man, creat pel nebot de Lex Luthor per enfrontar-se a Superman. Sydney J. Furie va ser l’encarregat de dirigir aquesta entrega amb la que es volia reflotar el personatge després del relatiu fracàs de la tercera, però no es va aconseguir l’èxit esperat.

Així, ha calgut esperar fins al 2006 per tornar a veure a l’home d’acer al cine, ara interpretat per Brandon Routh i a les ordres del director Bryan Singer. La seva nova aventura ens presenta un Superman que torna a la terra después de cinc anys d’absència per trobar-se amb una Lois que ha refet la seva vida sense ell i per enfrotar-se, com no, als malvats plans de Lex Luthor (Kevin Spacey).

SUPERGIRL

Supergirl té una història convulsa, tant com la història editorial de DC còmics. Hi ha hagut diferents personatges que han portat aquest nom. Inicialment Supergirl és Kara Zor-El, la cosina de Superman que arriba a la Terra després d'escapar d'una secció de Krypton que no havia estat destruïda. En aquestes històries ajuda a Superman i als seus amics convertint-se en un membre habitual de l'univers DC. en els anys 80 l'editorial publica una història anomenada 'Crisis a les terres infinites' que redefineix la seva història i els personatges; durant aquesta història Supergirl mor. Però la seva història no es quedaria en aquest punt, anys després el personatge seria recuperat de diferents formes que potser ni a la mateixa editorial són capaços d'entendre. L'últim moviment editorial ha estat la recuperació de la versió Kara Zol-El del personatge o d'una noia exactament igual. No s'estranyin, són els misteris dels universos superheroics.

Dintre dels autors destacats triaré Peter David que va explicar les aventures d'una de les encarnacions del personatge després de "Crisis" i que constitueix un oasi d'indepèndencia dintre d'aquesta convulsa i incomprensible història.

 

El salt a la gran pantalla

Supergirl és segurament la pel.lícula de superheroi que més ha notat el pas del temps. La història que acompanyava les aventures d’aquesta noia cosina de Superman, amb el rostre de la debutant Helen Slater era molt pobra. Ni la crítica ni l’audiència van respondre gens bé i les proeses de Supergirl al cine, no van passar d’aquella cinta estrenada al 1984.

De fet, tot i que la pel.lícula ja estava filmada i editada poc abans per llençar-la a l’estiu, els mals resultats de la tercera part de Superman van fer que la Warner deixés un temps la cinta guardada al calaix. I no va ser fins al novembre que la Tri-Star es va decidir a distribuir-la retallant abans 20 minuts de metratge. Amb els drets encara disponibles, recentment estant corrent rumors de fer una nova cinta amb Supergirl com a protagonista, amb un altre tractament i una història més acurada. Però ara per ara ningú sembla atrevisr-s’hi del tot.

 

SPAWN

Spawn no és un heroi i també m'és difícil qualificar-lo com anti-heroi; va ser creat per Todd McFarlane a l'editorial Image Comics. El primer número va sortir a la venda el maig de 1992 i va vendre al voltant de 1,7 milions de còpies. Un Spawn genèric és un capità de les tropes de l'infern que és triat entre les ànimes humanes per enfrontar-se a les tropes del cel. Mentre duri el seu entrenament ha de quedar-se a la terra fins estar llest per ocupar el seu lloc a l'exèrcit infernal. L'Spawn de la sèrie és Al Simmons, que quan estava viu era un violent agent del govern dels Estats Units. El personatge descobreix que el Cel i la Terra tracta els seus agents com a peons sense importància i Simmons decideix deixar de jugar a aquest joc tot cercant una llibertat gairebé impossible.

En aquest cas cal destacar el seu creador, un dibuixant que va triomfar a Spider-man i que va pensar que havia arribat el seu moment per triomfar en solitari. En veure l'èxit que havia creat va intentar dotar de més contingut al seu univers i va rebre l'ajuda d'alguns autors importants com Alan Moore, Frank Miller i Neil Gaiman.

El salt a la gran pantalla

Mark Dippé, un dels animadors de la Industrial Light and Magic va ser qui s'atreví a dirigir les aventures de Spawn per al cinema. Conscient de que el personatge era desconegut per molta gent i que s'allunyava molt dels superherois que desperten més passions, va optar per explicar la història des del principi, amb una línia argumental molt similar a la dels còmics.

No obstant es va canviar alguns aspectes importants com el color de pell del millor amic de Simmons (afroamericà al còmic i blanc al film) o la identitat de la persona que matà al protagonista abans que aquest baixi als inferns i faci un pacte amb el diable.

L'experiència en els efectes especial de Dippé va servir per dotar la pel.lícula de trets fantàstics prou lloables per l'època en què es va rodar (1997). Els resultats de recaptació van ser modestos (una 69 milions de $ a tot el món), però fa temps que es parla de tornar a rodar un film sobre Spwan, més que una seqüela, per fer resorgir el personatge.

 

SPIDERMAN

Creat per Stan Lee i Steve Ditko, la seva primera aparició es produeix a "Amazing Fantasy" número 15 (agost 1962), convertint-se en un èxit immediat fins que va passar a protagonitzar la seva pròpia sèrie. Spiderman és Peter Parker, un adolescent mossegat per una aranya radioactiva que li va donar poders com força augmentada, capacitat per adherirse a les parets o un sentit especial que detecta el perill. Parker combina la seva vida a l'institut amb les aventures com a superheroi i posteriorment treballarà venent fotos d'Spiderman al diaria que més el critica, el Daily Bugle. Els més de quarant anys d'història del personatge han creat un univers molt ric i han propiciat moltíssimes històries, bones i dolentes, una constant en l'univers dels superherois.

Podem destacar la feina d'Stan Lee amb Ditko primer i John Romita Sr i altres dibuixants després que van encadenar una llarga etapa que va establir les bases de la sèrie. Després molts autors crearien grans moments del personatge com Roger Stern i John Romita Jr., Todd McFarlane (abans de crear Spawn) o darrerament Joseph Michael Straczynski (creador de la sèrie de televisió "Babylon 5").

El salt a la gran pantalla

Els problemes financers de la Marvel van portar la companyia a vendre’s els drets d’un dels seus personatges més populars per portar-lo a la gran pantalla. Després de donar voltes per diferents estudis Sony els va adquirir i donà la llum verda per a la producció, ja tenint en ment que la història no es quedaria en una sola pel.lícula. Començava el ball de noms de directors i actors, i l’elecció final de Sam Raimi rera la càmera i de Tobey Maguire com a home aranya va donar en el clau. Tots dos han repetit en cada entrega.

Mantenint l’esperit i les trames el còmic i sota el lema ‘un gran poder implica una gran responsabilitat’, Spiderman va saber tractar la naturalesa humana de Peter Parker i els seus dubtes d’adolescent corrent que es troba en una situació extraordinaria. El seu primer enemic va ser Green Goblin (Willem Dafoe). A la segona entrega el Doctor Octopus (Alfred Molina). I a la tercera que s’estrenarà al Maig de 2007, Spiderman haurà de combatre el seu propi costat fosc a més de lluitar contra Sandman i al seu millor amic convertit en el nou Goblin.

El gran èxit que han tingut les pel.lícules de Spiderman l’han convertit en una de les sagues més sòlides de superherois al cinema. I es pot afirmar que la cosa no es quedarà aquí ja que de fet ja s’està en negociacions per definir com podria continuar la saga en futures entregues.

 

LES TORTUGUES NINJA

Les Tortugues Ninja (Teenage Mutant Ninja Turtles) tenen el seu origen en el còmic americà publicat per Mirage Studios l'any 1984. La idea sorgeix de la col·laboració entre Kevin Eastman i Peter Laird que van fer servir els seus propis diners per autopublicar-se un número d'aquests personatges. La idea inicial era parodiar dues sèries de Marvel: "The new mutants", que comptava amb un grup de mutants adolescents i "Daredevil", amb una forta presència de clans ninja. Però com sol passar un agent va veure més en aquest producte casual i els va oferir ampliar la seva publicació i treure tota una línia de figures; posteriorment la televisió i el cinema veurien adaptacions de les aventures d'aquests personatges.

Les tortugues ninja són quatre, Leonardo, Raphael, Michelangelo i Donatello, cadascú amb habilitats i armes particulars; viuen a les clavegueres de Manhattan, mengen pizza i són entrenats pel seu sensei, Master Splinter. Lluiten contra qualsevol tipus d'amenaça, ja siguin criminals o invasors alienígenes.

 

El salt a la gran pantalla

Aquests herois tan curiosos, van sorprendre tothom amb el seu salt a la gran pantalla al 1990, convertint-se aleshores en la pel.lícula més rentable de la història. Aquell gran èxit va derivar en dues entregues més al 1991 i el 1993.

Les 4 tortugues protagonistes van ser dissenyades als estudis de Jim Henson, qui aleshores va dir que eren les criaturas més avançades que mai havien creat. Els cossos per al film estaven fets a base d’espuma, latex i fibra de vidre.

En el primer film coneixiem les tortugues i el seu entrenador, una rata gegant, que ajudaven a la jove reportera April O’Neil a combatre els responsables d’una onada de crims, els ninjes del Foot Clan. En la segona part, el malvat Shredder tornava a la ciutat per venjar-se de les tortugues amb dos nous dolents Tokka i Rahzar que descobrien el secret de la mutació dels protagonistas. Tot i un to menys colorista que la primera entrega, aquesta segona encara va tenir proa èxit.

La tercera i última fins ara, és la que tenia un to més proper a l’animació i enviava les tortugues i l’April a l’època del Japó feudal on podien practicar totes les seves habilitats amb les armes i les arts marcials.

 

X-MEN

Els X-Men van ser creats per Stan Lee i Jack Kirby a la seva pròpia capçalera l'any 1963; els protagonistes són mutants, persones que tenen poders per una mutació de naixement. Amb aquest grup Lee i Kirby volien representar a la part més marginada de la societat, aquells superherois que fan la seva feina tot i rebre el menyspreu de gairebé tota la societat. De fons expressa una idea ben clara a favor de la integració, de l'acceptació dels que es troben als marges de la societat però que segueixen formant part d'ella. Els equips han anat canviat amb els anys però hi ha personatges clàssics que s'han mantingut en un gran nombre de les formacions de les diferents sèries que ha tingut aquest grup: Cíclope, Bestia, Lobezno, Tormenta o Pícara són alguns dels personatges més coneguts dintre de la franquícia.

La primera etapa de Lee i Kirby van posar les bases però va ser una etapa posterior amb l'escriptor Chris Claremont (i diversos dibuixants com John Byrne, Paul Smith o John Romita Jr.) la que va construir el mite i van convertir els X-Men en un dels còmics més venuts de la història moderna dels superherois.

 

El salt a la gran pantalla

X-Men és per ara la saga més exitosa. El secret: un planter d’herois per tots els gustos: joves, grans, homes, dones, bons, dolents,… amb una gran varietat de poders que permeten desplegar múltiples històries i tota la màgia dels efectes especials.

Quan la tecnología va acompanyar, la tasca titànica de dirigir els X-Men al cine va recaure en el director Brian Singer. Ell i els guionistes van saber construir un primer film que presentava els personatges a la vegada que entrava en acció. El nucli principal el formaven Jean Grey (Famke Cansen), Tormenta (Halle Berry), Lobezno (Hugo Jackman), Cíclope (James Mariden) i Pícara (Anna Paquin) dirigits per Charles Xavier (Patrick Stewart) entre els qui aboguen per l’enteniment amb els humans sense poders. I a la banda dels que defensen la supremacía dels mutants enfront de les persones s’aliniaren Magneto (Ian McKellen) i Mística (Rebbeca Romjin).

Synger va repetir al capdavant d’una seqüela al 2003, encara més espectacular des del principi al final, que amb les bases de la història ja assentades introduïa alguns personatges secundaris i aconseguia una cinta més ben treballada, amb més dosis d’acció.

Per a la tercera ja no es va poder comptar amb Synger, que preferí dirigir Superman Begins. I va ser Brett Ratner el qui va dirigir X-Men: The Last Stand al 2006, amb més personatges nous i tota una pirotècnia d’efectes al servei d’una guerra oberta entre els dos bàndols de mutants. El resultat a taquilla va ser tant espectacular que tot i que els productors parlin dels tres films com una trilogía consistent en sí mateixa, ningú dubta que es plantegin nous projectes per seguir portant les aventures dels X-Men al cine. De moment, però, tot començarà amb un spin-off del personatge de Lobezno.

 

 

 

 

 

[enrere]