articles > cinema > hannibal lecter

La Finestra Psicòpata 

Quid pro Quo: Hannibal Lecter

Per Yolanda Aguilar- 12/03/2007

Camines per un passadís mig en penombra. Ets un jove agent de l’FBI i estàs a punt d’encarar el teu primer cas important.
T’han dit que caminis a prop de la paret, allunyat de la filera de cel·les de malalts mentals perillosos que tenen tancats allà. No els veus, però sents com et diuen coses, com riuen sense control...

De sobte arribes a una cel·la diferent. No té barrots de ferro. Una mampara de plàstic dur la manté hermètica. La cel·la és plena de llum. Al centre un homenet t’espera. Vestit de blau, posat de peu, recte, amb un estrany somriure acollidor i una brillantor vermella als seus ulls. Té l’aspecte de majordom anglès escapat de “Lo que queda del dia”. Somriu una mica més i veus unes dents menudes i esmolades. Aspira profundament pel nas i saps que està aspirant el teu aroma.

És Hannibal Lecter. Hannibal, el canibal...

El perfil d'Hannibal Lecter

Nom: Hannibal Lecter
Data i lloc de naixement: 1933. Lituània.

Familiars propers: El seu pare Comte Lecter d’origen lituà i la seva mare Simonetta Sforza, d’origen italià, moren quan s’estavella un Stuka, un bombarder alemany durant una confrontació amb un tanc rus. Aquell dia també mor el seu tutor d’origen jueu. Mischa Lecter, la seva germana petita a la que estava molt unida mor posteriorment i en unes circumstàncies que probablement són les causes del posterior canibalisme i psicopatia d’Hannibal Lecter.
Comte Robert Lecter, el seu tiet, el porta a França a l’edat de 13 anys. Mor d’un atac al cor. La seva mort desencadenarà el primer crim d’Hannibal.

Ancestres: El seu pare, el Comte Lecter, era descendent del senyor de la guerra "Hannibal el Macabre" (1365-1428) que va derrotar l'Ordre Teutònic a la Batalla de Grunwald, el 1410.

La seva mare, Madame Simonetta Sforza, descendia de les dues famílies de Visconti i Sforza que separadament van governar Milà durant un total de 250 anys.

És el vuitè Hannibal del seu llinatge.

S'ha suggerit que Lecter també descendia de Giuliano Bevisangue ("Bevisangue" vol dir "bevedor de sang"), un personatge cruel, i de la línia sanguínia dels Machiavelli.

Titulació: Doctor en medicina especialitzat en Psiquiatria.

Trets físics distintius: 6 dits en la seva mà esquerra que s’opera per no ser tant fàcilment identificable. Destaquen les seves dents amb una grandària inferior a la mitjana i d'un color que ressalta per la seva pal·lidesa.
Posseeix un olfacte molt desenvolupat. La seva veu és suau i suggestiva.
Menut, àgil i sorprenentment fort.
Intel·ligent. El seu coeficient és superior al normal.

Aficions conegudes: Arts clàssiques, Història de l'art, Musica Clàssica (Bach), Psicologia i Psicoanàlisis, Psiquiatria, Criminologia, Lingüística, Estètica de les olors, Antropologia, Matemàtiques i Arts culinàries. Gran lector i coneixedor del bon vi. Viatger tant per plaer com per obligació.
Domina diversos idiomes. És ben coneguda la seva predilecció per l'alta cuina que practica barrejant ingredients convencionals amb uns altres molt més exòtics i poc habituals. Li agrada donar un toc artístic als seus crims.

Historial penal: El Dr. Lecter va ser detingut a l’abril o març de 1975 en la seva consulta per l'agent especial del FBI William Graham i condemnat a passar la resta dels seus dies en el Sanatori mental de Chesapeake (Baltimore) sota la tutela del Doctor Frederick Chilton. L'agent especial Graham va sofrir greus lesions durant la captura degudes a l'atac de Lecter amb una arma blanca.

Lecter va ser comdemnat per l'assassinat de nou persones i l'intent d'homicidi de dues més. L'únic supervivent, Mason Verger, va quedar amb greus seqüeles físiques que li impedien valer-se per ell mateix. En realitat, Lecter no va ser autor material de les greus ferides però si l’instigador de que Mason Berger es mutiles el seu rostre i alimentes amb ell els seus gossos.

La novena víctima de Lecter va ser Benjamin Raspail, un flautista amb escàs talent per la música....i és que Lecter té molt poca paciència amb la gent barroera i que espatlla l’art que ell tant adora. El cos de Benjamint Raspail va ser trobat assegut en un banc d’església. Al cos li faltava el tim, el pàncreas i un tros de cor. Es creu que aquestes parts van ser servides durant un sopar que Lecter va oferir a la resta de membres de l’Orquestra Filharmònica de Baltimore.

Un cop capturat i durant unes proves mèdiques en l'hospital, la negligència dels zeladors li va costar un ull i la llengua a la infermera que atenia Lecter.
En el període en que Lecter ajuda a Clarice Starling en la captura de Buffalo Bill sembla que el Doctor convenç Miggs, un dels pacients amb els quals compartia galeria i que havia estat groller amb Clarice, que s’empassi la seva llengua. Miggs mor asfixiat.
En la seva espectacular fugida de Memphis, Lecter va mutilar i va assassinar a sang freda a dues dels policies que custodiaven la seva gàbia.

Després de la seva fugida Lecter es desplaça a Florència on viu i treballa envoltat d’art sota el nom de Dr. Fell. Rinaldo Pazzi, un carabinieri italià el reconeixerà i mogut per la recompensa Mason Berger, farà saltar en l’aire el seu amagatall.
Lecter matarà de nou. El crim més espectacular és del Pazzi amb el que reprodueix el suïcidi d’un dels avantpassats de Pazzi que es va penjar al Palazzo Vecchio.
Mason Berger mor devorat per uns porcs, quan Lecter convenci al seu metge personal de que el llenci al fossar que inicialment està preparat perquè hi mori el Doctor Lecter.
També es desfarà de Paul Krendler, ajudant especial del departament de Justícia que està fent-li la vida impossible a la seva estimada Clarice Lecter cuinarà el seu cervell mentre Krendler encara està viu seguint una recepta del Gourmet Magazine.

Perfil dels crims: Lecter mata homes. Sembla ser un element comú entre tots els assassinats de Lecter: la futura víctima l'ofèn d'alguna manera. Un empadronador va intentar "quantificar-lo" com si fos un objecte. Pazzi era codiciós i traïdor. Krendler i el Doctor Chilton, qui dirigiria l'hospital per a criminals malalts mentals on Lecter ha estat empresonat, eren ambdós petits buròcrates venjatius. Raspail era un mal músic i tenia personalitat molesta. Miggs no tenia modals...

El canibalisme és la seva signatura, però Lecter no se sent satisfet amb menjar a les seves víctimes, sinó que prepara un banquet amb cadascuna. La preparació d'un banquet amb carn humana és més important en la seva fantasia que el fet per a menjar els cossos en si.

La personalització, la col·locació o la mutilació sistemàtica del cos de la víctima, són altres trets comunament exposats per assassins organitzats. L'assassí pot deixar algun objecte sobre o prop del cos, o també pot prendre una mica del cos. Tot el que és l'acte de personalització està íntimament lligat a la fantasia de l'assassí. Quan Lecter no converteix la seva víctima en un banquet la converteix el crim en obres d’art, com la del policia que mata durant la seva fugida a Memphis o l’assassinat del carabinieri Pazzi.

[segueix]