portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
articles > cinema > Norman bates

La Finestra Psicòpata 

Norman Bates, la tendresa d'un psicòpata

Per Iker Zarallo Peretó - 12/03/2007

LES CARES D'EN BATES

Anthony Perkins

Hitchcock buscava un assassí psicópata, neuròtic, que reflectís amb la mirada el Norman Bates perfecte. Anthony Perkins ho va ser. El problema va anar que aquest personatge a més de catapultar-li a la fama li va etiquetar definitivament.

----------------------

Vince Vaughn

Tot i que en alguns moments Vaughn aconsegueix transmetre la bogeria del personatge en el ramake de 1998, l'actor no aconsegueix mostrar aquelloa indefensió que transmetia Anthony Perkins, si bé gairebé ho aconsegueix.

----------------------

Henry Thomas

L'actor va ser un adolescent Bates a Psicosis IV, El Comienzo.

----------------------

Perquè tots som culpables de mirar la Maruy Crane a través d’aquell foradet del Motel. Perquè tots vam desitjar que el maleït cotxe amb el cadàver de la Crane s’enfonsés del tot en aquell llac sense deixar cap pista. Perquè Bates és del tot entranyable. Aquests són alguns motius per els que Norman Bates no podia faltar a la nostra Finestra Psicòpata.

El perfil de Norman Bates


A casa d'en Bates es respira la
personalitat del seu amo.

Nom: Norman Bates.

Número de víctimes: 12.

Arma preferida: Ganivet.

Descripció: El pertorbat Norman comparteix cos amb la ment de la seva mare, personalitat amb la que comet els assassinats per a evitar que el seu fill es vagi amb dolentes dones. L’adopció de la mentalitat de la seva mare arriba fins a tal punt que fins i tot es vestirà com ella. El personatge està lleument basat en l'assassí real (i caníbal) Ed Gein.

El perquè de tot plegat: Bates va patir l’abús emocional (i subtilment suggerit també, l'abús sexual) per part de la seva mare, que el va inculcar que les dones i el sexe eren coses del dimoni. Els dos vivien sols en una dependència emocional insana després de la mort del pare de Bates. Quan Bates era adolescent, la seva mare va tenir un amant, cosa que el va fer summament gelós. Els va assassinar a tots dos amb estricnina i va conservar el cadàver de la seva mare. Bates va desenvolupar el síndrome de personalitats múltiples, i assumia la personalitat de la seva mare, reprimint la seva mort com una forma d'escapar de la culpa d'haver-la matat.


"Norma" Bates es preocupa
massa pel seu fill.

Personalitat múltiple: Roberto Bloch, creador del personatge, va descriure les tres personalitats de Bates: Com a "Norman" Bates, el nen petit, dominat per la seva mare, que havia de fer el que ella li deia. Com a "Norma" Bates, vestia les robes de la seva mare, imitava la seva veu, i matava a qualsevol que es fiqués el cap entre ella i Norman. I com a "Normal" Bates, un adult (poc) funcional, que es feia càrrec del seu propi hotel i mantenia la pau entre les altres dues personalitats.

Novel·la vs. films: La caracterització de Bates a la novel·la i a la pel·lícula difereix en alguns aspectes. A la novel·la, Bates ronda els quaranta, és baix, obès i més inestable. En la pel·lícula, Norman Bates no arriba als trenta, és alt, prim i de bon aspecte. Hitchcock volia que les audiències s'identifiquessin amb Bates i es creguessin el paper que estava fent, és per això que volia de "noi comú". A la novel·la, Norman es converteix en la seva mare estant begut i durant la ressaca; a la pel·lícula, no beu en absolut. Potser la diferència més significativa és que, a la novel·la, Mary Crane és la primer víctima de la "Mare", i a la pel·lícula, Bates assassina dues vegades amb la seva personalitat alterna abans d'assassinar la Crane.

Ed Gein: Aquest és el nom pel que es coneixia a Ermes B.P., personatge real en el que es va basar Bloch per crear en Norman Bates. Ed Gein va ser un dels assassins en sèrie més coneguts dels Estats Units. Els 36 assassinats que va cometre van commoure el món. Es creu que la seva possessiva mare va ser, en part, la que va causar el seu trastorn mental ja que durant tota la seva vida el va turmentar dient-li sempre el que havia de fer. Quan va morir ella l’any 1945 Ed va dir que el seu esperit se li continuava apareixent.


contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.