articles > cinema > Teresa, el cuerpo de Cristo

Teresa, el cuerpo de Cristo 

La presentació a Barcelona

Per Òscar Bermell- 19/03/2007

La normalitat d'aquest país no s'identifica pas per l'acceptació de la pluralitat. Ray Loriga i Paz Vega van presentar a Barcelona el film “Teresa. El cuerpo de cristo”. La Conferencia Episcopal ja havia posat el crit al cel “roza el límite de lo aceptable”. Si aquest film és provocador que baixi Déu i m'ho expliqui.

Sota l'estela dels arrapaments o embadaliments que Teresa sentia de Déu, Ray Loriga presentava el segon film com a director després de La pistola de mi hermano (1997). Com cada cop, però, que es topa amb l'església, aquest nou film ja ha aixecat polseguera en certs sectors “tancats de mires” tal i com els defineix Ray Loriga. El director del departament de cinema de la conferència episcopal, Juan Orellana ha denunciat que el film presenta la relació de la santa amb Crist com una “relació carnal”. Teresa ja ho diu durant el film: “El pecado está en los ojos no en la carne”.

Res més lluny del que s'explica. Un exhaustiu treball d'investigació ha permès respectar i transmetre el més fidelment possible la figura d'aquesta monja i el seu entorn al llarg del S.XVI. En cap cas, les aparicions de Jesús en el cos de Teresa s'han de prendre des d'una vessant eròticosexual. Ans el contrari, en l'obra de Santa Teresa a l'igual que en tota l'escriptura mística, tot un món metafòric intenta explicar les seves sensacions a través d'imatges lingüístiques entenedores. Curiosament, però, Loriga posa el dit a la nafra, no pas a la de Crist, sinó a la d'un estament eclesiàstic un tan corrupte que impedeix la igualtat de la dona. Segons ell, “el que més molestava de Teresa a l'església no va ser pas l'erotisme sinó la seva voluntat d'imposar el vot de pobresa” a l'ordre de les carmelites. La lluita d'un dona en un món d'homes contra el poder de l'església representava quelcom vinculat a una heretgia.

Per a aquest personatge, l'actriu Paz Vega, intenta dotar de misteri i enigma una personalitat força complexa. Per a Paz, el gran repte d'aquesta interpretació ha estat el d'haver d'adaptar-se a una gestualitat mínima deguda, entre d'altres coses, a la rigidesa de l'hàbit i als costums de l'època. El lloc de la filmació, un petit llogarret portuguès, va provocar un cert ambient de recolliment en tot l'equip. Tot i això, a la interpretació de Paz Vega li manca profunditat i certa empatia per a convèncer-nos.

La dificultat de dur Teresa al cinema, segons Loriga, ha estat la de donar tota la informació adequada a la història d'una manera fluïda i creïble. Però per descriure la complexitat tant de la societat castellana del segle XVI com de la personalitat de Teresa, Loriga se n'ha sortit a mitges. Malgrat el seu bagatge com a guionista a Carne trémula, El séptimo día o Ausentes, la història trontolla en uns diàlegs un xic forçats i poc naturals. Suposo que adequar el llenguatge del segle XVI a l'espanyol actual ha estat un escull difícil de salvar. Una direcció d'art excel•lent, però, ens mostra l'element més reeixit d'aquest film. Com si d'una successió de quadres del barroc realista espanyol es tractés, hom té la sensació que la pintura pren vida. L'ombra de Murillo i Zurbarán pinta uns plans cuidats fins el detall.
Segons Loriga, es pretenia assolir el nivell d'un producció a l'estil britànic. Al voltant de sis milions d'euros i deu setmanes de rodatge han deixat un producte elegant però de transicions precipitades i experiències visuals no sempre eficients. Resulta innegable, però, tot l'acurat treball que s'hi intueix al seu darrera.

D'altra banda, l'exhaustiva documentació de l'equip de la pel•lícula, va descobrir dades curioses. Els convents, per exemple, funcionaven més aviat com a cases de senyoretes. Vídues, solteres, riques i pobres vivien segons les seves possibilitats dins d'una ordre clarament estratificada. Al mateix temps, la varietat de vestuaris, brodats escandalosos i joies caotitzaven un món que se servia de les aportacions econòmiques per a viure amb comoditat. Així, entre d'altres, aquestes residencies esdevenien llocs on la intimitat quedava protegida. Davant les entrades i sortides d'amants, del tot documentades, es feien ulls clucs. Enfront aquest món, la voluntat de Teresa. El cuerpo de cristo voler reflectir, des del màxim respecte, un personatge convençut i just però superb i orgullós que cercava en l'ordre de pobresa la manera més coherent d'apropar-se a Déu.

En definitiva aquest film, segons Paz Vega explica com una dona “salió vencedora en un mundo de hombres”. Així doncs, des d'aquesta perspectiva ens trobem davant d'un tema vigent. Sigui com sigui, l'interrogant d'aquesta pel•lícula sembla estar en quina acceptació tindrà davant del públic. En una societat on el valor religiós o està en crisi o crispat, aquesta visió de Santa Teresa de Jesús irrita els més reaccionaris i deixa indiferents els més crítics. Déu dirà...