articles > cinema > kenneth branagh

 

Kenneth Branagh

Per David Fajardo i Isa Martínez - 02/04/2007

Breu biografia

Kenneth Charles Branagh va néixer el 10 de Desembre de 1960 a la ciutat irlandesa de Belfast. Després de pasar la infantesa en una de les zones més pobres de la ciutat, amb 9 anys es va traslladar a Reading, Anglaterra i posteriorment asistí a l'escola a Londres.

Amb 23 anys es va unir a la Royal Shakespeare Company, on aviat va destacar amb papers en obres cabdals com Romeo i Julieta. Fou l'actor més jove en interpretar l'Enric V en la història de la companyia. Però aquesta no acabava de quadrar amb la seva visió del teatre, per ser massa gran i impersonal i va decidir-se a formar la seva pròpia, la Renaissance Theatre Company, que s'ha acabà convertint en una de les més importants del país, amb el mateix Príncep Carles com un dels seus benefactors.

L'any 1989 es va casar amb l'actriu Emma Thompson amb qui ha col.laborat en diversos projectes tant al cinema com al teatre. La parella es va divorciar al 1995. Branagh va mantenir després una relació de quatre anys amb Helena Bonham Carter i actualment està casat amb Lindsay Brunnock.

La seva carrera artística ha transcorregut tant al teatre com al cinema i la televisió, i en múltiples facetes com a actor, productor, guionista o director. Des de ben aviat va recollir alabances de la crítica i diverses distincions sobretot en les seves actuacions teatrals. Però si hi ha un nom que ha marcat la seva trajectòria és el de William Shakespeare, des de que amb 15 anys va veure per primer cop Hamlet. Això ha fet que sovint se'l compari amb Laurence Olivier per la seva vinculació al famós dramaturg.

Branagh i Shakespeare

 

Si alguna cosa defineix al Branagh és la seva dedicació a l'escriptor anglès; en William Shakespeare té en Branagh un dels directors de cinema més respectuosos i més imaginatius que mai l'han tractat. Les seves adaptacions sempre tenen alguna cosa original, són emocionants, tenen una energia especial i un coneixement que traspua per cada centímetre de pel·lícula. El Branagh actor també participa en aquestes adaptacions i en d'altres no dirigides per ell i aporta les mateixes característiques abans comentade a papers que van des del mateix Hamlet a Iago. Repassem en aquest apartat l'extensa relació entre Kenneth Branagh i Shakespeare.

 

Enrique V (Henry V, 1989)

 

La primera pel·lícula del director va ser l'adaptació d'aquesta obra de Shakespeare. La història del rei Henry V d'Anglaterra en els moments previs i posteriors a la Batalla d'Agincourt durant la Guerra dels Cent Anys va rebre una extraordinària acollida per part de la crítica. Més fosca i dura que la versió de Laurence Olivier de l'any 1944, la pel·lícula demostrava la intenció del director d'apropar Shakespeare als espectadors emprant un llenguatge, una posada en escena que resultés propera, que recollís evidents influències com el cinema d'Akira Kurosawa i que demostrés que a partir de les obres de l'escriptor anglès es podien fer pel·lícules que transcendien el món del teatre i aprofitaven totes les possibilitats del cinema. La pel·lícula va rebre varies nominacions als Oscars, entre elles la de millor director i millor actor principal (tots dos per Branagh) i va guanyar el premi pel millor disseny de vestuari. La banda sonora de Patrick Doyle, la primera que composava, va rebre un ampli reconeixement i va significar l'inici d'una dilatada relació entre director i compositor.

La pel·lícula resisteix continus visionats, d'això no hi ha cap dubte; els textos de Shakespeare queden meravellosos en boca de Branagh i la resta d'actors. La tensió creixent, la força d'uns personatges que es deixen la pell, no ens fan trobar a faltar grans batalles habituals en el cinema actual; el que hi ha és més que suficient per transmetre emoció, per entendre el drama d'aquells homes. Una pel·lícula excel·lent, sobretot si tenim en compte que es tracta d'una primera pel·lícula, que cal veure en versió original, cosa que es pot dir de totes les pel·lícules de Branagh.

 

Mucho ruido y pocas nueces (Much ado about nothing, 1993)

 

El director va triar una comèdia com a següent objectiu i va encertar completament. La complicada història d'amors i traïcions construïda per Shakespeare és un material perfecte a les mans de Branagh que sap fer els personatges carismàtics i controla completament com posar en escena les elaborades trames ordides per l'escriptor. Un repartiment de luxe amb actors com el mateix Branagh, Emma Thompson, Robert Sean Leonard, Denzel Washington, Kate Beckinsale, Keanu Reeves, Michael Keaton o Imelda Staunton entre d'altres completen el quadre construït per Shakespeare i de nou Patrick Doyle composa una celebrada banda sonora.

L'adaptació és fidel en allò bo però també en allò dolent com el personatge interpretat per Michael Keaton, desdibuixat, desagradable i també lamentablement portat a escena per l'actor. Entre les coses bones trobem la història entre Beatrice i Benedicto (Thompson i Branagh) que per ella sola, per les seves rèpliques, diàlegs, balls i llenguatges corporals sostenen una pel·lícula que celebra la vida.

 

Othello (1995)

 

Aquesta pel·lícula no compta amb la direcció de Branagh, només amb la interpretació del paper de Iago, juntament amb Laurence Fishburne com a Othello i Irène Jacob com a Desdemona. La història de gelosia composada per Shakespeare va ser portada a la gran pantalla en aquesta ocasió per Oliver Parker i ni tan sols la presència de Branagh va aconseguir que gaudís d'una bona recaptació.

 

En lo más crudo del crudo invierno (In the Bleak Midwinter, 1995)

 

Aquesta pel·lícula no és una adaptació d'una obra de Shakespeare però sí té a l'escriptor com a element de fons. Ambientada al Nadal, una companyia de teatre prepara una funció de 'Hamlet' que segons totes les veus és molt poc adient per aquella època festiva; les dificultats per portar a escena l'obra, la relació entre els actors, la seva visió del teatre són tots elements que Branagh posa en escena, que sembla reflexionar sobre el seu passat al teatre i el seu present al cinema. En aquesta ocasió Branagh no protagonitza la pel·lícula i entre altres tenim a Richard Briers, Michael Maloney, Julia Sawalha o Joan Collins. Rodada en blanc i negre amb pressupost limitat no era una pel·lícula per aconseguir grans recaptacions, semblava més un desig de Branagh per aturar-se, per fer una pausa en la seva fulgurant carrera plena de grans produccions; és evidentment un petit descans per recuperar l'alè i portar a terme una de les seves produccions més arriscades.

 

Hamlet (1996)

 

Un dels projectes que estaven al cap de Branagh era adaptar una de les obres més famoses de Shakespeare i fer-ho d'una manera absolutament inèdita, respectant la durada original de l'obra, sense retallar. El resultat és una ambiciosa producció de quatre hores amb un gran repartiment format per Branagh (Hamlet), Kate Winslet (Ophelia), Derek Jacobi (Rei Claudio), Julie Christie (Reina Gertrude), Richard Briers (Polonius) entre d'altres. Branagh va optar per una aproximació molt visual intercalant els habituals monòlegs de l'obra amb flashbacks on es podia observar el que s'estava explicant. Amb un disseny de producció exquisit i una posada en escena espectacular, la pel·lícula resulta una aposta arriscada i valenta. La crítica es va dividir, van aplaudir el valor de Branagh però van discutir algunes de les seves aportacions visuals i en particular la seva pròpia interpretació però algunes veus van dir que era la millor adaptació de Shakespeare que mai s'havia fet.

Una de les principals dificultats de la pel·lícula és la seva llarga durada; respecte a aquest tema, Branagh va comentar en una entrevista el següent: "La meva experiència en les representacions que he fet d'aquesta obra, incloent una que no retallava ni una escena, és que la història completa és més senzilla d'entendre. Fins i tot la gent que no té massa idea de què és 'Hamlet', té al cap la imatge d'un home vestit de negre amb una calavera a la ma. Així tenen una idea del que esperen i queden intimidats per algú que pensen que és massa intel·lectual. Per suposat, és molt brillant i intel·ligent, però la història de fons és realment emocionant. En no retallar ni una escena posem davant de l'espectador tots els elements de la història, els enfrontem amb moments èpics, d'altres introspectius i davant dels seus ulls la història és més comprensible".

Independentment de la durada, la versió feta per Branagh és impressionant, en alguns moments discutible perquè el teatre i el cinema són mitjans molt diferents però cal avaluar també l'increïble esforç que suposa aquesta producció. Val la pena dedicar quatre hores de la nostra vida a la versió més atrevida de 'Hamlet' que mai s'hagi fet, i potser és la més atrevida perquè és la més fidel.

 

Trabajos de amor perdidos (Love's Labour Lost, 2000)

 

L'adaptació de 'Hamlet' va deixar esgotat Branagh que va trigar quatre anys en dirigir la seva següent pel·lícula, una nova adaptació d'una comèdia de Shakespeare. Branagh converteix la pel·lícula en una comèdia romàntica musical fent servir cançons de Cole Porter juntament amb una nova composició de Patrick Doyle. El repartiment compta amb Branagh, Alessandro Nivola, Alicia Silverstone, Natascha McElhone, Matthew Lillard o Adrian Lester entre altres. La mescla va resultar desastrosa a la taquilla i va suposar un gran revés per a la carrera de Branagh que va trigar sis anys en tornar a dirigir de nou.

La pel·lícula no mereixia ser tan ignorada, té moments francament divertits i la unió de les cançons de Porter amb els textos de Shakesperare ajuden a desenvolupar la història. Els actors estan inspirats, fins i tot aquells amb una carrera més que dubtosa com Alicia Silverstone, i des d'un punt de vista actual la pel·lícula té més coses positives que negatives i sobresurt de la majoria de produccions que podem trobar en els cinemes actuals..

 

As you like it (2006)

 

La darrera adaptació, per ara, d'una obra de Shakespeare està pendent d'estrena al nostre país. Ambientada en un Japó imaginari ple de persones de diferents races, aquesta comèdia amb tocs de romanticisme no compta amb Branagh com a actor; el seu repartiment compta amb Bryce Dallas Howard, Adrian Lester, Alfred Molina o Kevin Kline. Esperem que arribi ben aviat al nostre país per seguir gaudint de la visió de Branagh sobre les obres de Shakespeare.

 

[segueix]