articles > cinema > kenneth branagh

 

 

Branagh sense Shakespeare

 

La relació de Branagh amb l'escriptor anglès ha marcat decididament la seva carrera. Però el treball d'aquest actor, director, guionista i productor no es limita a les adaptacions de Shakespeare. Amb més o menys fortuna, Branagh s'ha enfrontat amb reptes que van del terror a la comèdia, amb guions propis i adaptacions de clàssics de la literatura de tots els temps. Aquests són alguns dels seus treballs més destacats quan s'ha atrevit a caminar sol sense el dramaturg anglès:

 

Morir Todavía (Dead Again), 1991

 

Un cop estrenat com a realitzador amb l'adaptació de l'Enric V de Shakespeare, Branagh va rebre una trucada de Sidney Pollack per a realitzar el seu segon projecte als Estats Units, Així Branagh va voler experimentar amb el thriller i ho va fer amb aquesta complicada història de misteri en diversos temps. A Morir Todavía, repetia el doble paper de director i actor, posant-se a la pell de Mike Church un detectiu de Los Angeles que es dedica a buscar gent desapareguda. El seu últim cas el porta a investigar la identitat d'una dona que ha perdut la memòria i viu assetjada per malsons on es veu ella mateixa als anys 40 morint apunyalada amb unes tisores. Gracies a l'ajuda d'un hipnotitzador aconseguirà recordar la vida d'aquesta dona que se li assembla tant i que resulta ser una famosa pianista que efectivament va morir assassinada.

En el repartiment comptava amb la seva parella d'aleshores, Emma Thompson, i altres noms coneguts con Derek Jacobi, Andy Garcia o Robin Williams.

La pel·lícula aconseguia crear una atmosfera de misteri prou efectiva i sabia jugar al joc dels miralls i les dobles identitats, barrejant el color amb el blanc i negre. El ritme una mica irregular va crear divisió d'opinions entre la crítca i el públic tampoc va acompanyar gaire aquesta producció. Però les opinions negatives no van ser prou ferotges com per no confirmar Branagh com un dels realitzadors més prometedors.

 

Los amigos de Peter (Peter's friends), 1992

 

Poc abans de tornar-se a llençar als braços de Shakespeare, Branagh va rodar el què s'ha convertit en un dels seus grans clàssics, una pel.lícula en principi sencilla i modesta però que va suposar una molt grata sorpresa.

A Los amigos de Peter va reunir del bo i millor dels actors britanics (Hugh Laurie, Stephen Fry, Emma Thompson, Imelda Staunton, Phyllida Law) per explicar una reunió d'amics durant dos dies a la casa del Peter del títol, on sortiran a la llum comptes pendents, amors, frustracions pels somnis no realitzats i una sorpresa final que canviarà la seva vida per sempre. Branagh fins i tot s'hi atrevia a cantar 'The way you look tonight'.

Es tractava d'una proposta amb un caire molt proper al teatre i que aprofitava en la seva filmació el bon planter d'actors que hi havia davant de la càmera. Tota una reflexió sobre problemes molt humans i acompanyat d'una bona banda sonora (amb cançons de Tina Turner, Elton John o Bruce Springsteen) que va reconciliar amb Branagh fins i tot els que no van acabar convençuts amb el seu film anterior.

 

 

Frankenstein, 1994

 

L'any 1992 l'adaptació de Dracula a mans de Francis Ford Coppola havia estat un gran èxit. I després d'haver interpretat un paper secundari a Los Rebeldes del Swing i haver tornat a centrar la seva carrera en Shakespeare amb l'adaptació de Mucho Ruido y Pocas Nueces, Branagh va acceptar portar al cinema de nou Frankenstein precisament per encàrrec de Coppola. Però la que se suposava que havia de ser la revisió definitiva del mític monstre creat per Mary Shelley va ser un fracàs força estrepitós.

Vapulejada per la crítica i poc valorada pel gran públic, aquella versió de Frakenstein es va convertir en una obra massa tendent a la grandiloqüència, allunyada de la novela original en punts clau i amb una filmació fosca i amb una càmera que no parava de girar que no van convèncer més que a uns pocs. En un repartiment on apareixien Helena Bonham Carter, Tom Hulce, Ian Hulce i el propi Branagh, el més aplaudit del film va ser la interpretació de Robert De Niro que donava vida a aquest monstre incomprès creat per un doctor obsessionat amb dotar de vida allò mort.

Una relliscada que ho va ser menys pel fet que pocs van veure el segell personal de Branagh en aquesta pel.lícula, però que en tot cas va fer que el realitzador tornés a confiar en els textos de Shakespeare per proseguir la seva carrera com a director.

 

Celebrity, Conflicto de intereses, Extraña petición, Wild Wild West, 1998

 

Després de tornar a enfocar la seva carrera cap a Shakespeare, culminant amb la seva adaptació mestra de Hamlet, l'any 1998 Branagh es va llençar de ple a la seva faceta d'actor. I el primer en brindar-li una nova oportunitat com a intèrpret va ser ni més ni menys que Woody Allen.

Celebrity era una àcida sàtira sobre el mon dels famosos rodada en blanc i negre. Branagh hi interpretava a un novelista sense èxit que s'introdueix al món de les celebritats de la moda i el cinema amb l'esperança de que un dels seus guions tingui una adaptació per a la gran pantalla. Leonardo DiCaprio, Melanie Griffith, Winona Ryder, Judi Davies o Charlize Theron van ser alguns dels seus companys de repartiment.

Al seu paper a Celebrity, el va seguir el de l'advocat Rick Magruder al film de Robert Altman Conflicto de intereses, un thriller on es veia atrapat en un joc de conflictes i mentides entre una misteriosa noia i el seu excèntric pare.

I també al 1998 va tornar a compartir cartell amb Helena Bonham Carter, en aquest cas a les ordres de Paul Greengrass a Extraña Petición. Allí era Richard, un artista condemnat a 120 hores de serveis socials que ha de complir cuidant una noia que pateix una extranya enfermetat. Un cop els dos estableixen una còmplice amistat, la noia el sorprèn demanant-li ajuda per complir el seu somni de tenir relacions sexuals.

El seu frenesí actoral d'aquell any va culminar amb la seva participació a una molt discutible comèdia preparada al servei de Will Smith: Wild Wild West. En la pel.lícula Branagh interpretava al malvat de la funció, el doctor Arlis Loveless, un geni maquiavèlic dedicat a contruir màquines i raptar científics per fer-se l'amo i senyor de l'Oest americà.

 

 

Conspiracy (2001), Generación Robada (2002), Harry Potter y la cámara de los secretos (2002)

 

Des de 1999, Branagh ha anat espaiant les seves intervencions a la gran pantalla i combinant-les amb la seva faceta de director i guionista. Al 2001 es va posar a les ordres de Frank Pierson a Conspiracy, un film centrat en les reunions secretes que els alts càrrecs de l'exèrcit nazi van mantenir per discutir com portar a terme el pla final de Hitler: l'extermini del poble jueu.

Al 2002 fou Philip Noyce qui el va dirigir en una altra recreació d'un història real. Generación Robada girava entorn la vida de Molly, una nena que fuig amb la seva germana i una cosina d'una institució del govern que pretenia educar als nens aborígens per convertir-los en treballadors domèstics. El seu èpic viatge les va portar a travessar 2.400 quilòmetres del camp d'Austràlia. Branagh era A.O Neville un dels líders del centre i el director de la persecució de les nenes.

Però després d'aquests dos films, que van tenir una repercusió molt limitada, Branagh va acceptar unir-se a una de les super-produccions del 2002, la segona entrega de les aventures de Harry Potter. Allà li va correspondre posar-se a la pell del nou professor de Hogwarts, Gilderoy Lockhart, un farsant que té enamorades totes les dones del món màgic, enfurismats els nois, i que està més preocupat de fer-se fotos i signar autògrafs que de lluitar contra criatures perilloses.

Després d'una nova incursió com a actor a la olvidable Cinco chicos y esto (2004), la carrera de Branagh torna a centrar-se en la direcció amb La Flauta Mágica i el nou film que en aquests moments está en fase de post-producció i que s'estrenarà al 2008: Sleuth. De nou torna a submergir-se en el thriller per reversionar el film homònim de 1972 dirigit per Mankiewicz. Com a actors ha comptat amb Michael Caine (ja present a la versió anterior) i Jude Law que interpreten respectivament a un veterà escriptor i el jove actor que s'ha enamorat de la seva dona.

 

[enrere]