Katherine Hepburn 

L'actriu rebel

Per Yolanda Aguilar - 14/05/2007

Katherine Hepburn

Filmografia

Doble sacrificio, 1932

Hacia las alturas, 1933

Gloria de un día, 1933

Las cuatro hermanitas, 1933

Mística y rebelde, 1934

Sangre gitana, 1934

Corazones rotos, 1935

Sueños de juventud, 1935

La gran aventura de Silvia, 1936

María Estuardo, 1936

A woman Rebels, 1936

Olivia, 1937

Damas del teatro, 1937

La fiera de mi niña, 1938

Vivir para gozar, 1938

Historias de Filadelfia, 1940

La mujer del año, 1942

Keeper of the flame, 1942

Tres días de amor y de fe, 1943

Estirpe de dragón, 1944

Sin amor, 1945

Undercurrent, 1946

Mar de hierba, 1947

Pasión inmortal, 1947

State of the Union, 1948

La costilla de Adán, 1949

La reina de África, 1951

Pat and Mike, 1952

Locuras de verano, 1955

El farsante, 1956

Faldas de acero, 1956

Su otra esposa, 1957

De repente, el último verano, 1959

Larga jornada hacia la noche, 1962

Adivina quién viene esta noche, 1967

El león en invierno, 1968

La loca de Chaillot, 1969

Las troyanas, 1971

A delicate Balance, 1973

El rifle y la Biblia, 1975

Olly Olly Oxen Free, 1978

En el estanque dorado, 1981

La última solución de Grace Quigley, 1985

Katherine Hepburn és una de les actrius més carismàtiques que ha donat Hollywood i una de les meves preferides. En la seva filmografia s'acumulen pel·lícules meravelloses i díficils d'oblidar per qualsevol amant del setè art com ‘Historias de Filadelfia’, ‘La fiera de mi niña’ o ‘La Reina de África’. La Hepburn tota una dona de caracter, rebel i malson dels directors de cinema va néixer un 12 de maig de 1907, ara fa 100 anys.

Una mica de biografia

Katharine Houghton Hepburn, va néixer a Hartford, Connecticut un 12 de maig de 1907. Era la segona de sis germans. Filla de Thomas Norval Hepburn, un respectat uròleg i cirurgià i de Katharine Martha Houghton.

"La fiera de mi niña"

La parella va criar els seus sis fills -Tom, Kate, Dick, Bob, Marion i Peggy - d'una manera gens ortodoxa, en una atmosfera de completa llibertat. Com molts nens d'aquella època, només anava al cinema per veure pel·lícules de l'Oest, i es diu que el seu primer ídol va ser William S. Hart.

Un matí, el seu germà Tom no va baixar a esmorzar. Kate el va trobar penjat a l'àtic. El metge va dir que Tom duia mort 5 hores. Mai no va quedar clar, si l'alegre i popular Tom s'havia tret la vida a posta o potser havia estat intentant repetir un truc que havien vist en una funció matinal de màgia a Nova York. Durant aquell estiu, Kate es va bolcar totalment al teatre en la casa d'estiu que la família tenia a Fenwick, Connecticut.

Més tard Katherine adoptaria com a data de naixement la del seu germà Tom. La data del 8 de novembre com la del seu naixement consta en la majoria de les seves biografies fins que un llibre de Barbara Leaming va descobrir el secret.

Va morir als 96. Era un 29 de juny de 2003 a la seva casa de Connecticut acompanyada d’amics i familiars. Les ultimes aparicions a la pantalla van delatar l’avanç irreversible del mal de parkinson que malgrat tot no va aconseguir treure-li aquella mirada desafiant de la dona de caràcter indomable que era.

Bellesa fora dels canons

Els inicis

Després de graduar-se va arribar a Baltimore un divendres del mes de juny, i es va presentar davant Mr. Knopf, en ple assaig de The Czarina. Per no suportar més la seva insistència, li va donar un petit paper com a dama d'honor en l'obra. Va ser la seva estrena com actriu i el que li va obrir les portes Broadway.
Mrs. Hermet Roosvelt va estar seguint la trajectòria teatral de Kate i va enviar un telegrama, parlant d'ella, a Merian C. Copper, productor executiu de RKO Radio Pictures. El seu cap de producció, David O. Selsnick, aviat li va oferir un contracte, però Kate va murmurar: "No s'han fixat en mi fins que m'han vist les cames". El primer oferiment per fer una pel·lícula li va venir de la Paramount Pictures, però ella el va refusar sense contemplacions.

Kate només guanyava 100 dòlars per setmana en el teatre. Ella no volia anar a Hollywood, per això va demanar el que era un sou absurd de 1.500 dòlars setmanals. Era conscient que l'estudi no ho acceptaria. De totes maneres la van convèncer perquè fes una prova per ells. La gran sorpresa per Kate va ser que RKO va acceptar el seu preu.
El 9 de juliol de 1932 va començar el rodatge de la seva primera pel·lícula Doble sacrificio, i des del primer dia el director, George Cukor, es va adonar de que havia escollit una actriu d'un gran talent instintiu però amb un caràcter terrible.

Una dona rebel

Va ser una dona rebel, amb una bellesa fora dels canons de l’època, una personalitat indomable i un sentit de l’humor força especial. Era una extraordinària actriu que no volia sotmetre’s les exigències dels estudis. El seu nom estava entre la llista dels considerats com "verí per la taquilla". Malgrat que van voler fer-la caure en l’oblit, el seu èxit a Broadway amb una obra que Philip Barry va escriure especialment per ella "Historias de Filadelfia" i que la va fer tornar al cinema amb un paper protagonista quan la Metro la va adaptar al cinema al costat de dos actors cotitzats: Cary Grant i James Stewart.

Va popularitzar a la gran pantalla que les dones portessin els pantalons però no ens referim només al seu vestuari: el seu caràcter tossut feia que s’allunyés dels cànons de dona sumisa que obeïa sense més a l’home. Ella duia els pantalons literalment i figurativament. Katherine manava i no es deixava manar.
Tenir un físic allunyat del ros daurat que imperava a l’època i una personalitat fora del normal que va enamorar a alguns dels homes més importants del setè art. Directors com John Ford, magnats excèntrics del cinema com Howard Hugues i sobretot i per sobre de tots Spencer Tracy.

Tracy i Hepburn

Frank Capra va dir d’ella "Hi ha dones i a més hi ha la Kathe. Hi ha actrius i actrius, i a més hi ha la Hepburn".

Hepburn i Tracy, Tracy i Hepburn

Explica l’anècdota que quan les dues estrelles es van conèixer a l’inici d’un rodatge, Hepburn va dir: "Em sembla, senyor Tracy, que és vostè massa baixet per la meva alçada". Al que ell va contestar "No es preocupi, la rebaixaré fins deixar-la a la meva alçada".
Aquest no va ser només l’inici d’una sèrie de col·laboracions cinematogràfiques d’allò més afortunades, sinó el principi d’una amistat i de molt més.

La relació sentimental entre Hepburn i Tracy va durar 26 anys i va estar condicionada per la negativa d’ell, un home catòlic i conservador, a abandonar la seva dona invàlida.

La seva relació professional va dur-los a fer deu pel·lícules on quedava clar en cada una de les escenes que compartien el seu magnetisme personal que traspassava la pantalla. "La mujer del año" (1942), "Sin amor" (1945), Mar de hierba" (1947), "El estado de la unión" (1948), "La costilla de Adán" (1949), "La impetuosa" (1952) i "Adivina quién viene esta nocher" (1967), que seria l’últim film de Tracy. La mútua admiració que sentien l’un per l’altre es traduïa en el apassionats intercanvis de mirades, gestos i repliques.

La seva compenetració es va prolongar fins 1967 quan Katherine va acceptar un paper inferior a la seves possibilitats a "Adivina quién viene esta noche" per poder treballar amb ell en els seus últims dies de vida.
Quan va rebre el segon oscar per la seva interpretació per aquella pel·lícula, Katherine es va limitar a dir "Sento com si li hagués robat a Tracy".

Desmuntant el mite

Aquest amor llegendari ha estat posat en entredit per la biografia sobre l’actriu realitzada per l'escriptor William Mann. En el llibre “Kate: La dona que va ser Hepburn” d’Octubre de 2006 l’autor afirmava que aquest amor tan apassionat com impossible era pura comèdia. William Mann no solament assegura que l'actriu era lesbiana, sinó que la seva “parella” d'anys era gai..

Imatge promocional de "Historias de Filadelfia"

Al llarg de les 600 pàgines del llibre, dividit en tres actes, l'autor exhibeix el dilema de l'artista, "l'elefant de la seva intimitat".

L'autor dedica la primera part al seu alter ego “Jimmy”, un noi pèl-roig de pèl curt que al llarg de la seva infància i joventut va voler semblar-se al seu pare. Aquesta presència masculina, que persisteix durant tota la vida de l'actriu, és una de les parts més interessant del llibre. En el segon acte narra la carrera triomfal que va començar en el teatre i dóna un repàs a les seves 52 pel·lícules. Però sens dubte, la secció més atraient és la tercera, en la que Mann descriu l'atracció sexual i l'amor que Katherine Hepburn sempre va sentir per les dones: des de Laura Harding, coneguda pels íntims com «el marit de Katie», fins a la seva assistent personal, Phyllis Wilbourn, la seva passió secreta durant 40 anys i sobre la qual la pròpia Hepburn escriu: «Phyllis i jo som un sol cos, una sola persona».

Amb quatre Oscars, el primer per "Gloria de un dia, en el seu haver i dotze nominacions a les preuades estatuilles la seva tendència sexual és el de menys per valorar una gran actriu...per part meva el que fes a la intimitat de casa seva poc importa.

[puja]