articles > cinema > Javier bardem

Cada cop més freqüent a la catifa vermella. 

Javier Bardem

Per Irene Doménech - 04/02/2008

Javier Bardem s'ha endut l'últim globus d'or al millor actor secundari, batent-se en duel amb Casey Affleck, Philip Seymour Hoffman, John Travolta o Tom Wilkinson, però aquest premi no ha estat flor d'un dia.

L'actor d'origen canari ja va optar aquests premis l'any 2001 pel seu protagonista a la pel•lícula “Antes que anochezca” i al 2005 per la seva aventura de la mà d'Amenábar, i el que ha estat potser el seu personatge més dramàtic fins a dia d'avui, “Mar Adentro”, encara que en aquella ocasió competia en la categoria de millor actor principal.

Mentre encara celebrava el premi, per cert lliurat de la manera més freda que es recorda en les 64 edicions que porta aquest premi -sentíem el guanyador en una roda de premsa i el Globus els arribaria més tard per correu- Bardem s'assabentava que també era nominat als propers premis Òscar. Tampoc és el primer cop. L'actor ja va optar a aquests premis pel seu personatge de Reinaldo Arenas a “Antes que anochezca” la que va suposar la seva primera incursió cinematogràfica a l'altre cantó de l'oceà.

Si haguéssim d'emmarcar dins d'un gènere Javier Bardem, de ben segur que ho faríem en el drama que és el gènere que més èxits li ha reportat. Malgrat això el seu primer Goya com a millor actor principal li va arribar de les mans seu personatge de “Boca a boca”, una comèdia de Manuel Gómez Pereira.

Ell, com ningú, ha sabut fer seus uns personatges difícils i dramàtics. El ionqui de “Días contados” li va valer el primer dels seus quatre premis Goya, l'aturat de vida grisa a “Los lunes al sol” li va donar el tercer i donar vida, cinematogràficament parlant, al drama de Ramón Sampedro a “Mar Adentro” el seu últim premi Goya.

El triomf de Bardem acostuma a anar acompanyat d'una peculiar transformació física. Només cal fer memòria en l'aspecte que duia en les pel•lícules citades en el paràgraf anterior o veure la “meleneta” que llueix el seu particular assassí en sèrie de “No country for old men”.

Si el proper 24 de febrer al Teatre Kodak de Hollywood l'Òscar anés per Bardem, seria el primer actor espanyol amb una estatueta, però encara que no es faci amb ella, cada cop queda més clar que aquell noi de “Jamón, Jamón” s'ha convertit en tot un actor, amb múltiples registres i amb molt de talent encara per descobrir.

Segur que aquesta candidatura encara li obrirà més portes encara que ell segueix fidel a si mateix i es permet luxes com rebutjar a Steven Spielberg si considera que el paper no li escau prou.

L'important és ser un mateix.