articles > cinema > moulin rouge!

Moulin Rouge! 

Una història d'amor a ritme de pop-rock

Per Yolanda Aguilar - 25/02/2008

"Moulin Rouge!" és una història sobre una època, sobre la gent però per sobre de tot és una història sobre l'amor....i tot això a ritme de pop-rock.

Seieu còmodes. Ho sentiu? Sonen els aplaudiments a la pantalla d'un públic que no veiem. Un director d’orquestra en miniatura prepara la batuta. S’obre un teló color vermell sang. La fanfàrria de la 20th Century Foc comença a sonar. Benvinguts al Paris de 1900. Algú us ha d’explicar un història. Una història sobre l’amor.

Satine és la més bella corista del Moulin Rouge. Christian és un pobre escriptor acabat d’arribar a Paris amb somnis d'amor i llibertat. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mals entesos, les destins de tots dos es creuen. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella l’embruixa amb la llum que irradien els seus ulls. Sembla impossible i ho és, tot s'acaba abruptament, quan la Satine (Nicole Kidman) adverteix la confusió: aquell no és el duc milionari al que estava disposada a oferir el seu cos a canvi de finançar una obra de teatre. El jove escriptor li ofereix amor veritable; el ric noble li ofereix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu de les de veritat; per qui es decidirà?. La trama està servida.

Què és “Moulin Rouge!”?

 

"Moulin Rouge!" és una pel·lícula musical dirigida per Baz Luhrmann en 2001. Un musical diferent que adores o odies, que et mareja o fascina i no permet el terme mig. La pel·lícula protagonitzada per Nicole Kidman i Ewan McGregor, que per primer cop cantaven i molt bé en una pel·lícula, va ser tota una fita per aquests dos actors. La pel·lícula està ambientada en el París de 1900, dates on la bohèmia buscava derrocar les normes convencionals en totes les àrees (particularment en les arts).

Un musical sí, però sobretot una pel·lícula sobre l’amor. "It’s a story about love" així s’autodefineix l'esperit d’aquesta pel·lícula.

Només un musical amb història d’amor? No ho penseu pas. També és un film tragicòmic. Un drama anunciat des del principi amb tocs de vodevil (comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a equívocs i situacions còmiques) mentre ens porta per una àmplia selecció de cançons pop del segle XX.

Renovació del gènere musical?

Qui avisa no és traïdor. Odiareu o estimareu amb bogeria aquesta pel·lícula però és difícil quedar-se en el mig.

El film va suscitar reaccions oposades tant de públic com de crítica. Es va dir que “Moulin Rouge!” recuperava el gènere musical passat de moda oferint una visió atípica, amb un gran impacte visual i acompanyat d’èxit comercial. Els elogis destacaven el risc que havia pres Baz Luhrmann al recuperar el gènere musical amb un gran pressupost, atorgant els papers protagonistes a actors que si bé tenien un sou elevat, no eren cantants professionals.

Les crítiques més dures es van centrar en els deliberats anacronismes que alteraven el període triat per a la pel·lícula i el protagonisme excessiu de la part visual enfront de l’argument i de la part musical. Una part visual massa centrada en moviments vertiginosos de càmera, abús de colors vius i un muntatge agressiu que pot acabar aclaparant més que suggerint. L'argument es va titllar de simplista i gens arriscat. De fet no és gens d’original el que ens expliquen i es tracta d’uns dels arguments bàsics existents en el món narratiu. Una història d’amor impossible i plena de dificultats al més pur estil Romeu i Julieta amb un desenllaç fatal, a més, anunciat des de bon principi.

Personalment penso que tot el que al principi sembla excessiu com el ritme accelerat de les imatges, els enquadraments impossibles, la música, i tota la posada en escena acaba cobrant sentit mentre avança la pel·lícula per acabar encaixant perfectament i relaxant-se. Un cop superat l’excés inicial resulta molt fàcil quedar atrapat pel món màgic que construeix Luhrmann a favor de la meravellosa història d’amor.

Els personatges

Satine (Nicole Kidman)

Satine és l'estrella més rutilant i la més famosa de les cortesanes que mai hagi conegut el Moulin Rouge. Ningú sap exactament d'on ve i amb el seu ball és capaç de fondre a qualsevol cavaller que tingui al seu davant. Tot ella és misteri. Es diu que va ser Zidler el seu descobridor i mentor i ella se sent en deute amb ell.

Rera el seu aspecte frívol es troba una dona que ambiciona convertir-se en una gran actriu, en la propera Sarah Bernard. Només li fa falta algú que li produeixi l'obra de teatre que la converteixi en una estrella. La nit que coneix a Christian, el confon amb el comte que ha de finançar el seu espectacle en canvi de certs favors. La primera sorpresa és enamorar-se, ja que mai s’ha permès sentir l'amor. La segona és adonar-se que el seu comte és un pobre escriptor.

Christian (Ewan Macgregor)

Christian és un jove de bona família que decideix deixar la prosperitat familiar per a anar al barri de Montmartre per escriure sobre la bellesa, la llibertat, la veritat però sobretot, sobre l’amor. És un jove tímid amb un gran talent per a la poesia i que desitja enamorar-se per poder escriure com cal sobre l’amor.

Només instal·lar-se en una petita habitació d’un motel descobreix que els seus veïns del pis de dalt són tots un “fills de la revolució” i que estan preparant una obra teatral. Ni més ni menys que el pintor Toulouse-Lautrec i el compositor Satie, i precisament tenen com lema la Veritat, la Bellesa i l'Amor. Ben aviat descobriran el gran talent de Christian, l’anomenaren autor de la seva obra i el duran al Moulin Rouge perquè conegui a Satine, ja que si ella accepta participar, l'obra serà tot un èxit. Només A Satine, Christian se sent profundament enamorat i es disposa a conquistar el seu amor.

El Duc de Moroth (Richard Roxburgh)

El Duc és el malvat de la pel·lícula. El Duc de Moroth és un aristòcrata interessat a finançar la carrera artística de Satine però no a canvi de res. És per això que no dubta a finançar l'espectacle, només demana una cosa a canvi: passar la nit amb Satine. A poc a poc el caprici es converteix en obsessió i la idea de compartir a Satine amb qualsevol altre l’emmalalteix. El comte representa la gelosia, l'enveja, la ceguesa de l'odi i la ràbia.

Harold Zidler (Jim Broadbent)

Zidler (un magnífic i un cop més camaleònic Jim Broadbent) té l’aspecte de tot un presentador de circ. Pèl-roig i refetot és el propietari del Moulin Rouge. Ell és el que fa continuï l’espectacle nit rera nit, amb l'ajuda de la fidel Marie. Zidler és el que va ensenyar a Satine tot el que es pot saber per a triomfar en el món de l'espectacle. La seva fe en Satine és tant absoluta que estarà disposat a fer qualsevol cosa per ella: convertir el Moulin Rouge en un teatre, contactar amb el Duc o, fins i tot, hipotecar el cabaret si cal. Malgrat tot el destí els té preparat un final no massa feliç.

Toulouse Lautrec (John Legizamo)

És un dels fills de la revolució. No hi ha lleis. No hi ha límits. Només una aspiració: la Bellesa, la Veritat i l'Amor. Toulouse Lautrec és el pintor que millor ha sabut reflectir la vida bohèmia. Toulouse és, en aquesta pel·lícula, l'esperit de la festa i el cap d'un curiós grup al que també pertany el músic Satie, l'argentí narcolèptic. La seva gran il·lusió que s’arribi a representar la seva obra "Spectacular, Spectacular" i quan coneix a Christian veu la oportunitat i el talent perfecte. Ell és el que fa que Satine i Christian es coneguin i posteriorment serà el perfecte còmplice perquè es puguin trobar els amants.

 

[segueix]