articles > festivals > 11 Festival de Màlaga

11 Festival de Màlaga  

“Todos estamos invitados” inaugura el festival de Màlaga.

Per Arantxa Uribe-Echevarría - 10/04/2008

El llargmetratge “Todos estamos invitados” del director Manuel Gutiérrez Aragón va inaugurar el 11è festival de cinema espanyol de Màlaga. Aquest llargmetratge, que es presenta a la secció oficial a concurs, tracta del conflicte basc però, en paraules del seu director, “no és una denúncia contra ETA, que d'això ja s'ha parlat molt, si no de la realitat de la gent amenaçada i de la gent que mira cap a un altre costat”.

El film explica la història del terrorista Josu Jon (Oscar Jaenada) que perd la memòria després de rebre un tir al cap quan fugia de la guàrdia civil. En aquest moment se li planteja un dilema entre el bé i el mal, entre els motius de la seva lluita armada i la consciència de cometre assassinats. Però la vida al País Basc segueix i el professor d'universitat Xabier Legazpi (Jose Coronado) és amenaçat per les seves declaracions en contra de la banda terrorista. A partir d'aquí la seva vida es converteix en una por permanent. Les vides de Josu Jon i Xabier es veuran indirectament relacionades a través del personatge de Francesca (Vanessa Incontrada), psicoterapeuta del primer i parella del segon.

Encara que el tema del film està ja bastant tractat, el punt de vista de retratar la vida quotidiana d'una persona amenaçada li dóna un toc de frescor. Els escortes, la por, l'amenaça des de qualsevol lloc, la gent que calla i mira cap a un altre costat… reflecteixen de manera molt normal i per això convincent la situació d'aquestes persones. Segons Jose Coronado “és un personatge contingut, no un heroi si no un tipus normal. Buscàvem reflectir la normalitat”. I certament ho aconsegueixen. El contrapunt a aquesta realitat l’ofereix el personatge de Francesca, italiana, que observa el conflicte des d’un punt de vista exterior i no comprèn que s'assumeixi una situació així, que la gent calli.

L'altra història que es barreja a la pel•lícula, la del terrorista amnèsic, resulta menys convincent encara que estigui basada en un personatge real. Reflecteix el conflicte, segons paraules del director, “respecte a què cal recordar i què cal oblidar per a sempre”. La història està pitjor resolta i té algunes situacions una mica irreals que confonen. Tampoc em resulta convincent el dilema moral que se suposa se li planteja al terrorista. D'altra banda, la relació entre les dues històries del film resulta una mica forçada.

El film compta amb bones interpretacions tant de Jose Coronado com d’Oscar Jaenada, ambdós convincents en els seus papers. També destacaria la intervenció d'Iñaki Miramón en un paper secundari però amb una escena clau en el desenvolupament de la pel•lícula.

Com aspecte curiós, hi ha una referència important a la gastronomia basca amb imatges detallades del menjar elaborat per a un sopar o escenes de mercat.

En resum, estem davant d’un film amb un tema recurrent encara que amb un enfocament relativament nou. Segons paraules de Gutiérrez Aragón el missatge que vol transmetre és que “mentre hi hagi una sola persona amenaçada ningú serà lliure”. Tots estem convidats a reflexionar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

[enrere]  [segueix]