articles > cinema > classics > frankenstein

Clàssics 

Frankenstein

 

La Pel.lícula

Molt pocs no sabran ara que Frankenstein estava basada en el llibre de Mary Shelley, però l’any 1931 el monstre es va donar a conèixer a través de les pantalles.

El que potser sap menys gent és que la pel·lícula original es desvia absolutament de l’argument del llibre, introdueix un munt d’efectes i suprimeix o manipula gran part de la història.

Aquesta distorsió no va ser premeditada. Ja al segle XIX es van veure les possibilitats teatrals de la història i va ser representada fins al segle XX, adaptant-la convenientment als escenaris. Abans de que arribés el cinema sonor l’obra ja tenia una acollida extraordinària allà on es fes. Ara només calia adaptar-la al cinema i explotar les possibilitats del mitjà.

Recordeu el cinema alemany i la genial manifestació de l’expressionisme que sobretot observàvem en les pel·lícules de terror?. Exacte. Hollywood no es podia permetre no imitar l’estil angoixant dels decorats i el protagonisme de la il·luminació.

Amb un guió preestablert durant les representacions teatrals, i uns decorats i fotografia que recuperaven el millor de l’expressionisme alemany, naixeria una obra mestra.

Ja varem parlar de films com El gabinet del doctor Caligari (Da Kabinett des doktor Caligari de 1920) o El Golem (Der Golem de 1915), pel·lícules fundadores de l’expressionisme. Doncs bé, no seria absurd pensar en la influència argumental directa d’aquestes obres sobre Frankenstein. Recordeu que en ambdós casos l’home crea d’una manera o altra, a un monstre, pèrfid o innocent, que acaba terroritzant el seu entorn, i on destaca el control de la ment del nou nat sense voluntat pròpia. Però la influència anava més enllà de la construcció psicològica dels personatges. Charles Hall, el director artístic, i James Whale, van donar al film un aspecte gòtic (i més desprès dels bons resultats que s’havien produït amb el Dracula de Tom Browning). La pel·lícula es va omplir d’angles i ombres inspirats en l’estètica expressionista. A més hem de destacar la magnífica preparació que Whale tenia en el disseny artístic. Era un home meticulós amb la il·luminació i la preparació dels enquadres i necessitava omplir cada mínim racó dels plans que feia. És per això que el disseny dels decorats té una verticalitat inusual; només cal recordar el magnífic laboratori, el molí, el castell: parets que semblen elevar-se fins al cel, ombres que s’allarguen fins a consumir l’últim marge de l’enquadrament, escales sense final...

El disseny del laboratori s’ha de mencionar a part. És obra de l’enginy de Kenneth Strickfaden. Les màquines estrafolàries que ell va idear, es van utilitzar en d’altres pel·lícules, sense cap mena de retoc, fins ben entrats els anys 70.

 

[enrere]  [segueix]