4 de 5

Clàssics 

Frankenstein

James Whale (1887-1957)

 

FILMOGRAFIA:

 

Hello Out There (1949)

They Dare Not Love (1941)

Green Hell (1940)

The Man In The Iron Mask (1939)

Port Of Seven Seas (1938)

Wives Under Suspicion (1938)

Sinners In Paradise (1938)

The Great Garrick (1937)

The Road Back (1937)

Show Boat (1936)

Remmeber Last Night? (1935)

Bride Of Frankenstein (1935)

One More River (1934)

By Candlelight (1933)

The Invisible Man (1933)

The Kiss Before The Mirror (1933)

The Old Dark House (1932)

Impatient Maiden (1932)

Frankenstein (1931)

Waterloo Bridge (1931)

Hell's Angels (1930)

Journey's End (1930)

El Director

Confesso que per trobar informació sobre James Whale, he recuperat la pel·lícula de Bill Condon 'Déus i monstres (Gods and monsters.1998)', però poca cosa m’ha aportat de la seva biografia (tot i així recomanable per la interpretació d’Ian Mckellen, però no arrodonida com jo havia imaginat). Així doncs no m’ha quedat més remei que tirar de documentals, passejades per la xarxa i recuperar alguna cosa que s’havia arraconat en la meva ment.
James Whale prové de l’escola anglesa i de la representació teatral, però no va tenir gaires problemes per consolidar-se a Hollywood. Penseu que el cinema sonor tot just començava a florir i als estudis els interessava contractar gent provinent del teatre: la dicció i la direcció dels actors parlants era imprescindible en aquests començaments del diàleg.

La seva obra va ser molt curta, degut, d’una banda, a la intolerància de Hollywood davant l’homosexualitat i el pensament lliure, i d’altra, a l’aparent poc entusiasme del director per reivindicar-se dins del circ cinematogràfic. Fos quina fos la raó, és una vertadera llàstima, ja que va demostrar que la seva sensibilitat, eloqüència i ironia a l’hora de fer pel·lícules de gènere fantàstic, era immillorable.

De la seva filmografia voldria destacar les obres fetes durant els primers anys de la dècada dels 30, en la que Whale va fabricar tres joies que han passat a la història del cinema: la citada Frankenstein, L’home invisible (The invisible man de 1933) i La núvia de Frankenstein (Bride of Frankenstein de 1935); totes tres prodigi de tècnica, ambientació, direcció i una especial mestria per dotar de genialitat el cinema fantàstic; tot i així, sembla ser que la seva preferida era Magnolia (Show Boat de 1936), una adaptació d’un musical de Broadway que protagonitzava Irene Dunne. Però, tot i que a Whale li agradava molt més el cinema d’aventures i la comèdia costumista, mai va arribar a fer cap obra tan genial com les que va fer dins el gènere fantàstic.

James Whale va crear, amb l’ajuda inestimable de Jack P. Pierce, el monstre per excel·lència del segle XX. Va aconseguir que un actor cobrés sense veure’s en la pantalla (el magnífic Claude Rains a l’extraordinària The invisible man de 1933), i sobretot va ser precursor inconscient del subgènere cinematogràfic i de la seqüela davant l’èxit d’una adaptació.

[puja]

[enrere]  [segueix]