

Per Xavier Ortega García - 04/12/2006

Clyde Bruckman (1894-1955)
FILMOGRAFIA:
Man on the flying trapeze (1935)
Spring Tonic (1935)
Horses' Collars (1935)
The fatal glass of beer (1933)
Too many highballs (1933)
The human fish (1932)
Movie Crazy (1932)
Everything's Rosie (1931)
Feet First (1930)
Welcome Danger (1929)
The finishing touch (1928)
Leave 'Em Laughing (1928)
A perfect gentleman (1928)
The battle of the century (1927)
Putting pants on Philip (1927)
Love 'Em and feed 'Em (1927)
Call of the cuckoo (1927)
Horse Shoes (1927)
The General (1927)
Cowboys cry for it (1925)
Podríem fer un petit exercici de pedanteria parlant de Clyde Bruckman, co-director d’aquesta pel·lícula, amb informacions extretes de lectures espesses i bases de dades inesgotables. Però ni jo el conec, ni crec que la majoria dels experts abundin en la seva filmografia o biografia. Així doncs, només destacarem d’aquest personatge que va col·laborar en un altre film d’en Keaton (The cameraman), i tot i que va tenir una dilatada carrera cinematogràfica (fins ben entrats els 50), i sobretot com a guionista, ens centrarem en la figura única i genial de Buster Keaton.
A molts arxius trobarem sovint que Keaton va co-dirigir aquesta obra, i
a d’altres trobarem que només ho va fer en Bruckman. Fos com
fos, us puc assegurar que en Keaton hi ficava mà en la direcció,
ja fos com a responsable directe o indirecte.
El que és cert és que després d’aquest film Keaton
no va tornar a sortir als títols de crèdit com a director
d’una pel·lícula fins ben avançats els anys 30,
ja que el film va ser un absolut fracàs de taquilla i crítica
i ell va ser castigat pels estudis a l’ostracisme. Això, però,
no va impedir que continués sent el vertader director de les seves
següents obres; controlava fins a l’últim detall, dirigia,
corregia, millorava i descartava tot allò que considerava.
Keaton representa la icona de cineasta total. A aquesta pel·lícula,
a part de dirigir, va actuar com a protagonista, va produir-la, la qual
cosa és sinònim de controlar el més mínim moviment
de tot l’equip cinematogràfic; va contribuir a la gestació
del guió, i va participar en el muntatge. D’altres genis, com
en Chaplin o en Welles, el superarien o l’imitarien, arribant a composar
la música de les seves pel·lícules o participant en
el disseny de vestuari. Val la pena recordar que avui en dia això
ho fa l’Alejandro Amenàbar, i gens malament!...
A més a més Keaton participava als anomenats stunts,
que podríem traduir com a escenes perilloses que típicament
sempre han fet els especialistes. I Déu n’hi do les que podem
veure en aquesta pel·lícula.
Fins a arribar a fer The General, en Keaton havia dirigit un bon grapat
de pel·lícules i curtmetratges, però aquesta, a part
de la magistral direcció, és especialment significativa per
tota una sèrie d’aspectes tècnics i artístics
que més endavant explicarem.
Keaton va començar a dirigir els seus primers curtmetratges al voltant
dels anys 20, però no resultava tan comercial com en Chaplin... Aleshores
van arribar els seus primers llargmetratges i va aconseguir fer-se un lloc
entre els grans: ‘Les tres edats’, ‘El navegant’,
i sobretot ‘El modern Sherlock Holmes’, van catapultar-lo
a la fama, i li van permetre desenvolupar sense reparar en despeses ‘El
maquinista de la General’.
A partir d’aquí la seva carrera va decaure tot i tenir obres
notables, i amb l’aparició del sonor va anar desapareixent
del mapa fílmic, fins a acabar participant de tant en tant amb papers
secundaris en pel·lícules dignes de record.
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.