5 de 5

Clàssics 

El maquinista de la General

Buster Keaton (1895-1966)

El Repartiment

Arriscant-nos a no ser massa originals, parlarem únicament de Buster Keaton, ja que la resta del repartiment va tenir una carrera cinematogràfica curta i poc destacada. Això és un costum que es repeteix durant aquesta època. L’star system encara no comença a rutllar plenament i el pas del mut al sonor fa que molts actors i actrius desapareguin abans de triomfar.

Probablement la faceta més coneguda de Keaton sigui aquesta, la interpretació, caracteritzada per gestos esquerps i inexpressivitat al seu rostre. Potser per aquest posat seriós no va connectar tant amb el públic com ho feia en Chaplin i no va tenir mai l’èxit que va obtenir Harold Lloyd. Però a Keaton no semblava importar-li massa, i continuà essent fidel a la simplicitat gestual del seu personatge.

Tot i aquesta manera d’actuar tan ‘discreta’, gairebé minimalista, molts no han dubtat de titllar a ‘El maquinista de la General’ com a comèdia física, definició que no desvetlla cap de les qualitats del film, però sí que fa pensar en les acrobàcies i tombarelles que composaran la major part dels gags. A aquesta època poques pel·lícules podem trobar en les quals no destaqui la faceta més atlètica del protagonista. Cops, caigudes i equilibris en situacions límits són propis de la majoria de còmics de la dècada dels 20. Però Keaton aportava genialitat a cadascuna de les seves arriscades seqüències. El gag no estava en el cop o la garrotada, sinó que aquesta formava part d’un tot extremadament perfecte.

[puja]

[enrere]