1 de 5

Clàssics 

Metropolis

Per Xavier Ortega García - 04/12/2006

METROPOLIS

Gènere: Drama / Ciència Ficció

País: Alemanya

Any: 1927

Director: Fritz Lang

Guió: Fritz Lang, Thea von Harbou

Repartiment: Alfred Abel, Gustav Fröhlich, Brigitte Helm, Rudolf Klein-Rogge, Fritz Rasp, Theodor Loos, Erwin Biswanger, Heinrich George

Fotografia: Karl Freund, Günther Rittau, Walter Ruttmann

Música: Myles Boisen

Durada: 153 minuts

 

El Context Històric

De la mateixa manera que ‘Nosferatu’, ‘Metròpolis’ està emmarcada dins l’expressionisme alemany, i a més està considerada com l’última pel·lícula d’aquest moviment artístic.

No tornarem a parlar de la corrent expressionista, perquè considero que ja n’hem comentat, sempre per damunt, els aspectes principals. Ho enfocarem doncs d’una altra manera.

L’any 1926 Alemanya es preparava per rebre una política ultra-conservadora, per dir-ho suaument. És a aquesta època quan el nazisme es comença a propagar pel tot el país, i curiosament, una de les màximes preocupacions és la de ser representats al cinema, no solament d’una manera propagandística, sinó també amb obres mestres, èpiques i monumentals que parlessin o mostressin excel·lències del règim.

El director escollit per portar a terme tan ‘gran honor’ va ser precisament Fritz Lang. Els alemanys havien vist a l’obra ‘Els nibelungs’ i sobretot a ‘Metròpolis’, un tipus de cinema que amb una producció superlativa i uns decorats espectaculars s’avenia perfectament a les ànsies d’expansió del nazisme. A més sabien que Thea von Harbou, esposa del director, simpatitzava amb les seves idees i que irremissiblement el país estava destinat a ser tiranitzat per Hitler.

Per aquelles dates Hitler estava obsessionat amb la representació del partit mitjançant grans estrelles i directors. Mussolini fanfarronejava d’haver vist nàixer a un dels grans mites del moment: el galant per excel·lència Rodolfo Valentino.

Goebbles, ministre de propaganda d’en Hitler i creador de la Càmera Cultural del Reich, treballava desesperadament buscant el seu mite, i més encara, després de que Marlene Dietrich, hagués fugit a Hollywood declarant-se enemiga del partit.

Com hem apuntat abans, Lang va estar relativament tranquil fins que va realitzar ‘El testament del doctor Mabuse’. Quan van veure que el protagonista, un criminal sense escrúpols, té clares tendències nazis, el director va ser cridat per Goebbles, que li va proposar oblidar el petit incident si accedia a fer-se càrrec de la representació del partit, dirigint totes les produccions dels estudis nazis. Lang va acceptar i aquell mateix dia va robar les joies de la seva dona i va fugir d’amagat fins arribar a Estats Units. Però aquesta és una altra història.

Després de ‘Metròpolis’, l’expressionisme va decaure fins al punt d’extingir-se. La UFA, productora alemanya i indústria cinematogràfica amb els millors i més grans estudis, no va tornar a produir una pel·lícula tan gran ni tan influent; el cinema alemany va deixar de ser el mirall del món i gràcies a la política imperant, i per altra banda, a la temptació de la indústria més atraient del món, els millors talents del cinema alemany van anar emigrant un a un a Hollywood; des de Murnau, Lang o Lubitsch fins a Wilder o Wyler, els mestres amb més talent del panorama cinematogràfic van recalar a l’imperi americà.

[puja]

 [segueix]