2 de 5

Clàssics 

Metropolis

IMATGES PEL.LÍCULA

La Pel.lícula

Centenars de pàgines s’han escrit sobre ‘Metròpolis’ i el seu significat: la teoria de denúncia contra el capitalisme on hi ha un món de rics en una planta superior que gaudeixen dels plaers de la vida i envoltats de tot tipus de luxes, i uns obrers, gairebé esclaus, que viuen a les profunditats de la ciutat, treballant com autòmats i envoltats d’una misèria que els resigna a la seva condició. O l’explicació religiosa, basada en la posició de Maria, messies dels obrers, bondadosa i protectora dels seus drets, com si es tractés d’una verge piadosa que apareix per alliberar i premiar al pobre. També l’explicació de l’apologia anti-nazi o pro-nazi, contradicció que es donava depenent del punt de vista de l’espectador: el nazisme, per exemple, volia adoptar a Lang com al seu representant en el cinema perquè les proporcions èpiques dels seus films esqueien perfectament amb el pensament nacional-socialista; i el moviment contrari al nazisme la veia com a un triomf de la classe social sobre el poder imperant. O la hipòtesi de crítica contra la societat industrial, (reivindicada després magistralment per Chaplin a ‘Temps moderns’), en la que les màquines, incloent-hi un Robot androide, s’apoderen d’un món que no pot tenir altre final que l’autodestrucció... I així podríem continuar amb punts de vista de il·lustres crítics i pensadors considerats.

Però ja hem comentat que el cinema és una sensació personal. Es viu molt endins i depenent de les circumstàncies del moment, d’un estat d’ànim o de les experiències personals, podem sentir la projecció d’una manera o una altra i ens pot arribar més o menys. Particularment, jo intentaria veure ‘Metròpolis’ com una pel·lícula futurista, de ciència ficció, un prodigi de tècnica i imaginació (tenint en compte que es va rodar l’any 1926), i si teniu la sort de conèixer la historicitat del moment, gosaria buscar entre línies les apel·lacions, crítiques, afanys o aportacions que el film podia haver insinuat o pretès.

De fet, a Fritz Lang se li va acudir la idea de fer ‘Metròpolis’ en un viatge que va realitzar a Nova York. Es va meravellar al veure els grans gratacels i va pensar que aquella seria una bona ciutat del segle XXI... Tampoc estava massa interessat en la lluita de classes; a ell l’atreia més la màgia i els invents, les màquines espectaculars i l’ambientació futurista... Volia doncs fer una pel·lícula de ciència ficció i prou, però això potser seria massa decebedor pels crítics més intel·lectuals.

[puja]

[enrere]  [segueix]