articles > còmic > tintin

100 anys del naixement d'Hergé  

Tintin

Per David Fajardo - 20/02/2005

El centenari del naixement d'Hergé ha portat Tintin a ocupar bona part de l'actualitat centrada en el món el còmic. En el marc del Saló de Barcelona es van celebrar una sèrie de conferències sobre el personatge, la Fundació Hergé ha organitzat un bon número d'actes sobre l'obra d'Hergé i diversos museus han decidit dedicat una part del seu espai. Tintin és un personatge immortal però si seguiu llegint veureu com va néixer i quines són les seves característiques més importants.

Els origens com a suplement

 

Si parlem d’un intrèpid reporter, vestit amb pantalons de golf i jersei blau, que viatja pel món acompanyat d’un gos i d’un capità malcarat i amb delit per l’alcohol queda bastant clar que ens referim a Tintin. La genial creació d’Hergé va veure la llum el 10 de gener de 1929 a l’interior de Le Petit Vingtième, el suplement per a infants del diari catòlic belga Le XXe Siècle. Aquesta primera aventura, on el personatge viatja a Moscou per investigar certes qüestions al voltant de l’obscur entorn del bolxevisme, marca l’inici d’un gran nombre de viatges per tot el món i més enllà a la recerca de qualsevol notícia o misteri. Tintin, mescla de reporter i aventurer, s’enfronta a criminals, a organitzacions, a màfies i a governs sencers per fer sortir a la llum qualsevol notícia que consideri d’interès general per a tothom. No l’importa saltar de la Xina a Austràlia, d’Escòcia a Egipte o d’Àfrica a la Lluna si així pot publicar un article d’interès per als seus lectors. Així el va definir Hergé: un esperit indòmit, amb la capacitat de sortir-se’n de tots els problemes.

L’èxit de Tintin va ser immediat ja que el dijous, quan apareixien les seves aventures, el tiratge del diari es va triplicar i, més tard, es va sextuplicar. L’editorial Casterman va iniciar la seva publicació en àlbums un cop acabada la Segona Guerra Mundial i aquests han conservat vendes milionàries fins a l’actualitat. A partir d’aquí, la maquinària de la indústria: milers d’objectes amb la imatge de Tintin o la resta dels personatges, pel·lícules de dibuixos i fins i tot ara es parla d’una trilogia en imatge real on hi està involucrat el mateix Steven Spielberg.

Queda clar que per a ser tan jove Tintin ha tingut una vida molt llarga i és previsible que encara hi duri molts anys més. És una icona reconeixible dintre del món del còmic, un dels pocs personatges d’aquest àmbit que qualsevol persona pot distingir i aquest lloc se l’ha guanyat per mèrits propis.

Els amics de Tintin, robant protagonisme

 

En les primeres aventures, Tintin i Milú, el seu fidel i característic gos, se les havien de veure tot sols amb els enemics i els problemes, però poc a poc Hergé va introduir una galeria de secundaris sense els quals no es poden entendre les aventures de Tintin. Parlar de tots els implicaria escriure pàgines i pàgines que ja han estat escrites per altres autors que han estudiat abastament el personatge; identificar les seves funcions en tots els àlbums a més de ser un treball titànic, esdevé gairebé una tesi doctoral: el Haddock, la Castafiore, Dupond i Dupont, el professor Tornassol, Ratapopoulos, Müller... Amics o enemics tots ells omplen de contingut l’univers del personatge, però si dos d’ells resulten entranyables i significatius són el Milú i el capità Haddock.

El més fidel amic de Tintin és un fox-terrier blanc que l’acompanya en totes les seves aventures i que en moltes ocasions el salva d’innumerables problemes, ja sigui enfrontant-se amb els dolents, deslligant-lo, buscant ajuda o molestant amb les malifetes més increïbles. És un animal intel·ligent que ajuda al protagonista a resoldre alguns dels misteris amb els quals s’enfrontarà i és un dels personatges que fa servir l’autor per introduir els tocs còmics que tot àlbum d’aventures necessita per relaxar de vegades l’atenció.

Milú comparteix el gust per l’alcohol del segon dels companys importants de Tintin, el capità Haddock, que apareix per primer cop a l’àlbum “El cranc de les pinces d’or”. El Haddock que apareix allà és capità d’un vaixell que trafica amb opi sense que ell en tingui massa idea, ja que està controlat pel seu contramestre. Tintin l’ajudarà a veure la situació i es faran inseparables i fins i tot els seus avantpassats de Haddock donaran una de les històries més recordades de la sèrie, formada pels àlbums “El secret de l’Unicorn” i “El tresor de Rackham el Roig”. Irascible, despistat, nerviós, lleial són alguns dels adjectius que defineixen un dels personatges més divertits de la nissaga.

[segueix]