articles > còmic > saló del còmic 2007

El Saló compleix 25 anys  

Saló del Còmic de Barcelona 2007

Per David Fajardo - 23/04/2006

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona constitueix un dels moments més esperats de l'any per lectors, editors, institucions i públic en general. És un espai on trobar-se, on posar a la venda noves obres, on copsar quina és la salut del mitjà i principalment on fer promoció d'un mitjà que proporciona i seguirà proporcionant durant molts anys moltes hores d'entreteniment. El Saló del Còmic ja ha acabat i comença el torn de valoracions, d'aplaudiments, de queixes, de xifres oficials i no tan oficials; arriba el moment de dir el que ha anat bé i el que es pot millorar. Des de la Finestra Digital farem la nostra pròpia valoració i a més recomanarem una llista d'obres que valen la pena, perquè després del Saló els prestatges de les botigues estan ben plens de còmics interessants.

Espai i organització

Quan arribes un dijous al Saló ja saps que trobaràs a poca gent, que tindràs la possibilitat de veure les exposicions sense problemes, que podràs passejar, visitar els expositors i donar un cop d'ull a tot allò que t'interessa. I les expectatives es compleixen, ja que el dijous és el dia més fluix. Tot i així hi havia públic en l'interior del recinte i et podies trobar amb alguna sorpresa. La principal és l'organització del Saló que no separava estrictament l'espai d'exposicions i expositors sinó que els repartia de manera que juntament amb els espais per les editorials, botigues i altres organitzacions podies trobar exposicions dedicades a Víctor de la Fuente, Asterix, l'escola de còmic Joso o els còmics valencians. En un espai separat, suposo que per qüestions d'organització ens trobàvem amb les exposicions de novel·la negra, Blacksad, Pablo Auladell o '300'. Crec que aquesta fusió dels dos espais és molt positiva des del punt de vista del visitant, que pot gaudir dels dos tipus d'activitats; moltes vegades el problema de les exposicions és que quedaven tan aïllades que rebien molt pocs visitants, i no oblidem que una de les coses més interessants del Saló és poder veure originals o conèixer autors als quals de cap altra manera t'aproparies abans. Una segona sorpresa és l'organització d'una gimcana que involucrava a nens i adults en el procés de creació d'un còmic, en una tasca divulgadora molt apreciable i que demostra la maduresa del saló. Els punts d'informació situats a l'entrada i la incansable tasca de tots els encarregats d'aquesta activitat van fer que els espais dedicats a la gimcana estiguessin completament plens de públic. Entre els punts negatius de l'organització del Saló vaig trobar la situació de la sala de conferències i taules rodones, gens independent de l'apartat principal i que facilitava poc poder gaudir tranquil·lament d'aquestes activitats. En edicions anteriors, quan el Saló es va celebrar en un palau diferent, l'espai de conferències estava en una planta diferent i tenia una millor organització. En aquest cas, ens trobem amb un petit problema causat per l'espai i que esperem que s'intenti millorar en edicions posteriors. En quant als temes d'aquestes activitats han estat molt variats, fomentant la presència dels autors i personalitats convidades i en general interessants, en alguns casos més pel públic ja introduït en el món del còmic que pel públic generalista. Trobo a faltar més atenció per aquelles persones que arriben noves al món del còmic i que potser no entenen totes les claus del que es poden trobar, però s'agraeix la varietat temàtica.

Quan arriba el cap de setmana el Saló es transforma, arriba el públic massivament i espais que abans eren amples i diàfans ara es queden curts i la gent s'acumula en els passadissos mentre mira novetats, espera que els autors el signin un exemplar o xerren amb amics que veuen d'any en any. Dissabte és el dia gran, les cues per comprar entrades són quilomètriques (tot i que avancen molt ràpid), es poden veure persones disfressades (tot i que menys que en el Saló del Manga) i tots els que fa molts anys que llegim còmics ens alegrem que un mitjà tradicionalment marginal es converteixi en protagonista, en reina per un dia. Pares amb fills, famílies senceres, adolescents i adults que s'endevinen com lectors habituals passegen per l'interior del saló carregats de bosses amb còmics i marxandatge. Autors com Steve McNiven, Pura Campos, Victoria Francés, Pasqual Ferry o Juanjo Guardino entre molts (moltíssims) d'altres seuen pacientment davant de llargues cues per signar, dibuixar i escoltar les positives paraules que els dediquen els seguidors. Són hores esgotadores per tots, per editors, per autors, pel personal administratiu i pel públic (que pateix la calor acumulada del recinte), però són hores que tenen el còmic com a protagonista i això és el que importa de veritat.

Exposicions

Aquest any hem pogut veure al Saló exposicions ben interessants al costat d'altres no tan aconseguides. La dedicada a Víctor de la Fuente comptava amb una gran quantitat de pàgines (en la seva majoria reproduccions) en un escenari ben original; proporcionava un recorregut per l'obra d'un autor amb un talent immens i que mereix la reedició sistemàtica que l'editorial Glénat està fent de les seves obres. Asterix amb la presentació de l'àlbum homenatge que diferents autors han dedicat a Uderzo ens permetia comprovar quines interpretacions diferents es poden fer d'aquests dos genials personatges. L'exposició dedicada a la novel·la negra ens presentava una mostra de les obres que han tractat aquest gènere des d'adaptacions de novel·les a creacions originals com l'Spirit de Will Eisner; un repàs per varietats d'estils a l'hora de tractar un gènere de manera tan seriosa com a la novel·la. 'Blacksad', l'obra de Guarnido i Díaz Canales, comptava amb una interessant exposició plena d'originals dels tres àlbums que demostrava la bellesa de les pàgines i la gran planificació d'un còmic amb majúscules. L'exposició dedicada a les vinyetes d'autors valencians era també molt interessant, fent un recorregut per autors que han estat presents en diversos moments de la història del còmic al nostre país i que estan a la memòria de molts lectors; l'únic problema d'aquesta exposició és el seu recinte massa tancat i que no acabava de convidar a fer una més que necessària visita. L'exposició de Pablo Auladell, amb un escenari molt bonic però massa buida, la de l'escola Joso, que ens feia veure la quantitat de professionals actuals que han sortit d'aquest centre, la de '300', massa improvisada i sense material de gran interès i dues més dedicades a 'El Jueves' i les historietes que han explicat la història de Catalunya completen l'oferta d'un Saló que demostra un esforç de divulgació que cal valorar.

 

Els premis del Saló

 

Un altre dels moments importants del Saló és la proclamació dels premis, guardons que certifiquen quines són les millors obres de l'any 2006 per professionals i públic en general.

Gran Premi del Saló, en reconeixement a tota una carrera professional: Miguelanxo Prado (A Coruña, 1958)

Premi a la millor obra estrangera 2006: Ice Haven, de Dan Clowes (Reservoir Books)

Premi a la millor obra 2006: Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

Premi al millor dibuix: Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

Premi al millor guió 2006: Bardín el superrealista, de Max (La Cúpula)

Premi Josep Toutain a l'autor revelació 2006: David Rubín

Premio al millor fanzine 2006: Barsowia

Premio a la millor revista 2006: NSLM (Nosotros Somos Los Muertos)

Premio a la divulgació del còmic: Toni Guiral

Premis Populars

Premio a la millor obra estrangera publicada a España l'any 2006: Stuck Rubber Baby de Howard Cruse (Dolmen)

Premi a l'autor revelació espanyol: José Antonio Bernal

Premi a la millor obra d'autor espanyol: El Cazador de Rayos 3 (Dolmen/Siurell)

Premio al millor guió d'autor espanyol: Los Reyes Elfos de Faerie de Victos Santos (Dolmen/Siurell)

Premi al millor dibuix d'autor espanyol: Kenny Ruíz por El Cazador de Rayos 3 (Dolmen/Siurell)

Premi a la millor Revista: Dolmen

Premi al millor fanzine: Gutter

Premi a la millor divulgació del còmic: Álvaro Pons

En resum, una Saló amb tot el que ha de tenir un esdeveniment d'aquest tipus, amb productes per cridar l'atenció del públic, amb exposicions i taules rodones per aprendre una mica més i amb activitats lúdiques per fer passar una bona estona als més petits. Un Saló que cada any creix en aspiracions i en intencions, i que potser aquest any 2007 ha donat un pas interessant en aquesta renovació. Esperem que l'atenció dels mitjans i l'esforç de les institucions segueixi impulsant el còmic entre el gran públic, i que el Saló del Còmic de Barcelona segueixi sent de gran ajuda en aquest procés.

[segueix]