articles > exposicions > Bodies

Una ullada a la nostra maquinària interior 

"Bodies...The exhibition"

Per Yolanda Aguilar - 17/12/2007

Morbo o ciència? Educació o negoci? Per primer cop es poden veure a Barcelona cossos humans com no els havíem vist mai abans. Polèmica i espectacular, l'exposició Bodies mostra cossos de difunts conservats amb polímers i ens permet veure el nostre interior d'una manera que les recreacions a les que estàvem acostumats fins ara no ens havia permès.

Un grup d'adolescents fan cua a l'espera per entrar...com jo. Inquiets i expectants es pregunten: "farà fàstic?" "farà por?" "i si em marejo?". No fem cua per entrar a veure l'últim èxit del cinema de terror REC, la visita és a una exposició de cossos humans: "Bodies...The exhibition".

Jo em pregunto el mateix que ells però sense verbalitzar-ho, només hi penso. No deixa de ser que no he vist un mort mai tant de prop i encara menys totes les seves interioritats.

Així tant els estudiants com jo entrem a l'exposició amb una certa precaució, per si l'ensurt, per si el que hi ha no ens agrada, pel que sigui que ens trobem... però un cop a l'interior resulta que no hi ha massa cosa que diferenciï Bodies de qualsevol altre exposició. Textos explicatius, vitrines on tothom s'aboca a mirar que hi ha, sembla com les altres....bé, potser aquell esquelet que ens mira des de lluny amb ulls orientals si que hi dóna un cert aire diferent. Estem a la zona del sistema ossi, més endavant hi ha més cossos que ens esperen.

L'exposició està dividida en 9 zones diferents: el sistema ossi, el muscular, el nerviós, el circulatori, el respiratori, el digestiu, l'urinari i reproductor, desenvolupament del fetus i tractament del cos. Es mostren tant sistemes individuals del cos com espècimens complets. Cada sala conté un o més cossos específicament disseccionats que realcen un sistema específic, així com casos individuals dedicats a mostrar els òrgans més importants que componen aquest sistema.

Sobre el que tots us pregunteu, si fa fàstic o una certa angúnia, la resposta és que no..al menys a mi no. Evidentment hi ha una component subjectiva inevitable, cada persona és un món. El tractament que se'ls dóna als cossos et dóna la sensació de veure alguna cosa de plàstic però encara que ho semblin tothom sap que està enfront d'un cos humà real, potser per això els estudiants que observen els cossos en grups fan comentaris en un to una mica més baix del que acostuma a ser normal, un to pràcticament respectuós.

La visió dels cossos impressiona. És increïble descobrir el munt de nervis, venes, ossos, músculs i òrgans interns que tenim en el nostre interior i que ens permeten viure, moure'ns, alimentar-nos i tota la resta de coses que fem sense ni pensar. Mai, en cap llibre d'anatomia haureu vist res de semblant i és inevitable donar voltes i mirar de prop l'interior d'aquells cossos mentre gràcies als cartells mires d'endevinar que és cada cosa. No és la visió agradable del món però resulta difícil deixar de mirar-ho amb atenció.

La conservació amb polímer, el procés utilitzat per a conservar els cossos de "Bodies...The exhibition", és una tècnica revolucionària per la qual el teixit humà es conserva permanentment per mitjà de cautxú de silicona líquid. Això evita el procés de descomposició natural, pel que els espècimens estan disponibles per a l'estudi durant un període de temps indefinit. La conservació amb polímer proporciona una visió detallada del sistema esquelètic, muscular, nerviós, respiratori, digestiu, urinari, reproductiu, endocrí i circulatori desvetllant els misteris de l'anatomia humana.

Com funciona:

Els anatomistes preparen l'espècimen amb productes químics per aturar temporalment el procés de degradació. A continuació, el disseccionen per a posar al descobert estructures importants.

Tota l'aigua s'elimina de l'espècimen reemplaçant-la amb acetona.

L'espècimen es col·loca en una barreja de silicona líquida en una càmera de buit. Amb el buit, l'acetona es converteix en gas, que es reemplaça completament amb la barreja de polímer.

Finalment, el polímer de silicona s'endureix. El resultat final és un espècimen sec, inodor i conservat de forma permanent que no conté productes químics tòxics. Reté l'aspecte de l'original, però funciona com si fos de goma.

El temps de preparació varia. Un òrgan petit pot trigar només una setmana, mentre que un espècimen de cos sencer pot trigar fins a un any en preparar-se. Un cop a la sortida hi ha un petit mostrador on podeu tocar un òrgan que ha seguit aquest tractament, en el meu cas un tros de cervell i un fetge. La sensació és estar tocant una cosa com de plàstic o de cera.

Si alguna zona de l'exposició fa respecte és la zona on es pot veure el desenvolupament del fetus. Veure allò tant menut exposat de la manera que ho està fa una certa esgarrifança com tot el que està relacionat amb els infants, és per això que és l'única sala que no es veu a primera vista. Tapada amb cortines es considera opcional en les visites de les escoles per no ferir sensibilitats i s'hi pot passar de llarg sense veure res del que hi ha a l'interior.

Si sou una mica aprensius, el tema de les malalties també hi és present i és que si una cosa té el cos humà és que no és una màquina perfecta. Un pulmó sà i un ennegrit pel tabac mentre que entre tots dos hi ha una caixa per llençar el paquet de tabac si, de sobte, decidiu deixar de fumar, un cervell amb teixit afectat per una apoplexia, diferents tipus de càncers...allunyeu-vos si sou del tipus hipocondríac.

L'exposició té polèmiques que no és poden obviar. És ètic exposar un cos humà com qui exposa un quadre o un gerro? Per molt que siguin cossos donats a la ciència, si ells en vida haguessin conegut el destí del seu cos un cop morts, haguessin volgut formar part d'aquesta exposició? És lícit guanyar diners amb cossos cedits per estudi científic? És ciència o és espectacle? Si és ciència, no hauria de tenir un preu més accessible per tothom?

Les respostes tantes com persones hi ha, però l'exposició està sent un èxit de visitants. L'exposició, oberta per primera vegada a Lisboa en 2004, ha estat ja vista per tres milions de persones en la seva itinerancia per la qual ha passat per ciutats com Nova York, Londres, Amsterdam i Sao Paulo.

17 cossos en total, orientals, més homes que dones i és inevitable preguntar-se d'on surten aquells cossos, pensar qui eren, com van morir o si ells van arribar mai a pensar que un dia serien l'objecte de contemplació d'un munt de persones desconegudes de totes bandes del món gràcies a una exposició. Segons el doctor Roy Glover, director mèdic cap de "Bodies...The exhibition": "Tots els espècimens d'aquesta exposició van ser obtinguts a través dels laboratoris de plastinació de la Universitat de Medicina de Dalian en la República Popular de Xina. La identitat i la causa de la mort dels espècimens anatòmics no es revelen mai al públic. La llei requereix que només el receptor autoritzat inicial (la Universitat de Medicina de Dalian) tingui aquesta informació i que aquesta no es pot revelar a tercers."

Un cop a fora i mentre camino direcció a l'Avinguda Paral·lel em ve al cap tot aquell munt d'ossos, músculs i venes que he vist durant l'exposició i que coordinades i en moviment m'encaminen cap el meu destí. "Bodies...The exhibition" té els seus pros i contres, els seus punts foscos i polèmics però ningú no pot negar que la seva visita dóna una imatge real i com no heu vist mai d'una de les maquinàries més complexes de tot el món, el cos humà. Potser per això impressionant és la paraula que més apareix en el llibre de comentaris dels visitants que trobem al final de l'exposició.