articles > finestra oberta> Vins i Vodkes Noël

Finestra Oberta 

Vins i Vodkes Noël

Per Oriol Robleda Rodríguez - 21/12/2007

Aquest any estic d’enhorabona. El significat del Nadal m’ha estat revelat de forma casual i sento la necessitat urgent de procrear per explicar-ho a la descendència mentre remoc indolentment una gran copa de conyac antic.

Des de la pèrdua de la infància he viscut les festes inundat pels dubtes i el cinisme. Com podia intentar conjugar Hugo Boss amb una família de jueus “outsiders” del segle I ? Com era possible que Baltasar fos negre i d’Orient a l’hora? Quin consumidor de bolets de colors va associar tronc d’arbre apallissat a cagar i a regals?

Però la clau em va ser revelada casualment llegint el següent comentari al diari: A Holanda, la tradició diu que el Pare Noel ve d’Espanya.

Aquí, al sud, la tradició ens diu que ve del nord, quedava clar. Pels holandesos, un vell que venia a última hora i feia la feina precipitadament en una nit, conduint temeràriament un trineu sospitós no homologat, rient i amb el nas vermell de vi de garrafa tenia que ser Espanyol.

Per contra, des de la perspectiva mediterrània, un home capaç de fer un treball tant meticulós, necessitava una capacitat d’ordre i gestió pròpia dels nòrdics. Endemés, el somriure afable i el nas vermell connotaven una amabilitat serena i melindrosa característica del nord.

La contradicció era evident però no suposava cap problema, de manera que potser l’esperit nadalenc era això, no? Una espècie de carnaval moral on la contradicció absoluta es fa pública, és celebrada i alhora remunerada doblement.

Un cop acceptem aquesta visió de les festes, el joc de contrastos ens guia, essent un model per gaudir a fons d’aquestes dates i entendre l’actitud dels altres i la pròpia. En aquest punt estem preparats per gaudir de la sopa de galets mentre odiem intensament alguns dels nostres familiars, passar-ho bé amb la fúria del nostre nebot mentre ens apallissa al Street Fighter a la llum de la candidesa de l’arbre de Nadal, i comparar si algú va a missa el dia 25 , els calçotets CK que ens acaben de regalar amb els que porta Crist a la creu.

De la mateixa manera que els ateus es reuneixen per Nadal per celebrar la seva falta de fe, i els delinqüents online augmenten la seva activitat per homenatjar l’arribada del Senyor, tots plegats purifiquem l’esperit amb l’ajut dels eructes que ens provoca el bicarbonat, sons que ens recorden a exorcismes particulars pels excessos comesos.

Sé que la meva renovada visió del Nadal tindrà molts detractors, sobretot entre aquells que no tenen, ni han tingut mai, cap conflicte en aquestes dates. Ells poden al•legar molts arguments a favor de la manca de contradiccions durant les festes difícilment rebatibles:

Els Reis d’Orient van portar or a Jesús i conseqüentment la seva parella els ha regalat un Cartier d’aquest material. O bé que les neules semblen els dos llistons de fusta amb els quals es va confeccionar la creu de Crist. Fins i tot el burro català dels seus tot-terrenys pot ser justificat com un homenatge a Josep. També és possible que durant la Marató de TV3 acostumin a guardar un parell de llàgrimes en un recipient especial, com feia Peter Ustinov a Quo Vadis, per tenir la oportunitat d’observar-les tot l’any i no perdre la consciència del patiment aliè.
També és indiscutible l’analogia entre el nostre estomac i l’arca de Noé i per tant evident l’homenatge catòlic.

Jo, per part meva ho tinc clar. Per actuar fidelment amb allò que he descobert els darrers dies, l’any que ve posaré un Porsche Cayenne al pessebre, i si aquest any després de les festes, la corbata em fa angle recte al passar per sobre la panxa, veuré la forma com un esglaó més cap a la glòria.