articles > cINEMa/LITERATURA > adaptacions LITERàries al cine

Literatura i cinema 

De les paraules a la imatge

Per Óscar Bermell - 23/04/2007

La comparació entre dues formes d'art resulta, a més d'injusta, perversa. En aquest sentit, la literatura i el cinema mantenen una relació incestuosa, a voltes dolça i, a voltes amarga. Històries, arguments i referents s'intercanvien per nodrir-se de la mateixa manera que l'aire i l'aigua permeten que éssers de diferent naturalesa convisquin sobre el mateix escenari. En parlar de llenguatges expressius diferents hem de sobreentendre que tan les seves representacions com allò que transmeten arribaran a lectors i espectadors d'una o altra manera.

Què és millor un llibre o una pel•lícula? Ambdues ens satisfan i acompleixen la seva funció però considerar una millor que l'altre pot resultar tan agosarat com injust. La disparitat de formes, textures i objectius enriqueixen el nostre paladar cultural. Literatura i cinema representen dues dimensions d'un mateix món, dos productes distints condicionats pels seus propis models de consum i els plaers psicològics que provoquen a qui els tasten.

Imatges i paraules

 

A la literatura la imatge es fa en paraules. En canvi, al cinema les paraules es fan amb imatges i... paraules i sons i música! Paraula, lletra, metàfora i gramàtica prenen com a contrari el pla, la seqüència, el ràcord, la transició. Cadascun usa el seu art i la seva interrelació es deu a un factor universal a un fet que uneix qualsevol tipus d'art, la història. Bé, si més no des de fa uns quants anys. Aquest fet podria resultar avantatjós respecte a la literatura. Però aquesta perversió retòrica no és del tot clara, si tota la lletra d'un llibre fos dita en una pel•lícula podrien sortir obres interminables i soporíferes.

Les pel•lícules, però, tenen el seu origen en un tros de paper escrit anomenat guió. Alguns són originals, és a dir que algú s'ha d'esprémer la mollera per a treure una història més o menys reeixida. D'altra banda, gairebé la meitat de les pel•lícules que es realitzen provenen de la literatura. Què potencia aquest fet? Per a uns, la crisi d'idees comporta recórrer a novel•les de més o menys èxit que han copsat directors i/o productors per a extreure'n un producte final. Però lluny del que podria pensar-se a primer cop d'ull, grans obres mestres de la literatura han fet fallida en la seva adaptació al cinema. A l'altra banda, trobem que novel•les mediocres han esdevingut grans films. Com és això?

 

Èxits i fracassos

Els motius poden ser molts i variats. L'èxit o fracàs de les adaptacions més enllà de màrquetings o estructures productives milionàries rau en l'habilitat i competència de guionistes i/o directors per transformar la literatura en cinema. Pel reconegut crític i analista cinematogràfic Alexandre Astruc l'escriptura en el cinema equival a la posada en escena. L'autor escriu amb la càmera de la mateixa manera que l'escriptor ho fa amb l'estilogràfica, la màquina d'escriure o l'editor de textos. Es pregunta de forma retòrica, com és possible que el cinema construït sobre un arxiu visual i sonor, se li segueixi establint diferència alguna entre la persona que ha concebut aqueixa obra i la qui l'ha escrita. Així doncs, hauríem de parlar de dues obres independents on l'obra literària, serveix de guspira que encén l'elaboració d'un guió.

 

Autors i obres de referència: orígens i varietat

 

Jules Verne poc hagués imaginat que una de les seves obres fos l'eix central de la pel•lícula que marcà un abans i un després en la història del cinema. L'any 1902, George Méliès va realitzar la primera adaptació lliure d'una obra literària al cinema. Viatge a la lluna, marcà una nova forma de fer i entendre el cinema. Però des d'aquests inicis fins a l'actualitat s'ha succeït multitud de films.

La llista d'autors literaris adaptats al cinema és múltiple i força variada des de clàssics com Homer, Èsquil o Sòfloques passant per Cervantes, Shakespeare, Molière, Maquiavel, Zola, Chejov, Joyce, Stehndal, Borges, Grisham, Pérez Reverte i un llarg etcètera. Com veiem doncs, cadascun d'aquests autors presenta estils, gèneres i estructures diverses.

 

 

 

 [segueix]