

La llegenda il·lustrada de Sant Jordi
Sant Jordi. Narració per als nens de la XTEC.
Amades J. Costumari català. Vol. 3. Pàg. 286.
Per Aleix Cabrera - 23/04/2007

Declinar la rosa és el primer que aprèn un alumne de llatí, llengua mare del català i també d'aquesta flor.
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Rosoideade
Gènere: Rosa L.
Espècies: de 100 a 150.
No guareix el mal d'amor però el fruit de Rosa canina és molt valorat per les seves propietats nutritives. En la Segona Guerra Mundial s'emprava com a font de vitamina C. Les fulles en canvi són laxants i per la seva activitat astringent s'empraven per guarir ferides.
Es diu que estem en un llit de roses quan no podem estar millor, quan la situació que vivim és inmillorable. A més d'un li vindrà al cap alguna escena de llit, d'aquelles per tenir una rosa a cada galta o enrojolar-nos. Tant hi fa. Són els petits regals de la vida que ens fan estar tan frescos com una rosa, és a dir que ens confereixen un aspecte sa i jovenívol. Els pessimistes ja s'encarregaran de recordar-nos que no tot és de color de rosa, que tot el que es bo s'acaba, que també hi haurà penes. En definitiva, que no hi ha roses sense espines.
Si la lluna deixava ensimismats els amants i els poetes, la Rosa també ha estat objecte d'admiració. Innumerables pintors l'han triat com a model de natures mortes, Monet, Cézanne o Renoir (a sota). Mecano va dedicar a la rosa un tema al seu disc Ai Dalai i Seal ho va fer amb el tema Kiss frome a rose. El cinema va dedicar-li Mil rams de roses, un modest metratge protagonitzat per Christian Slater. La literatura, en canvi, ens ha deixat El nom de la rosa, una obra mestra d'Umberto Eco.

El passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya i les Rambles, sobretot, són carrers més vius que mai. Fan honor a l’etimologia del nom, només que enlloc d’aigua menen persones. Són autèntics rius de gent! Famílies senceres, parelles, caminants anònims transiten a la recerca d’una rosa selecta i d’un bon llibre. La tradició diu que l’estimada regala el llibre a l’amant, però a la pràctica tots acabem regalant-nos-en. Per això parlem de la Diada de Sant Jordi com del dia del llibre i la rosa.
“No entenc una cosa —fa el turista—: si, segons la llegenda, no hi va haver amor, sinó fe, d’on ve això de regalar la rosa i el llibre i de celebrar un 23 d'abril el dia dels enamorats?” Bona pregunta. A mitjan segle XV, els frares dominics del convent de Santa Caterina i, poc després, la Generalitat oficiaven una cerimònia religiosa en honor al patró i, a l’acabament, repartien llaminadures i ramets de flors a les dames benestants. Aleshores era un dia festiu, no com ara que es treballa. “Les Corts Catalanes […] van manar que en tal diada ningú no es dediqués a cap feina servil i bastarda.” Els músics harmonitzaven la jornada i les roses engalanaven el carrer del Bisbe i la plaça de Sant Jaume amb la fira de les roses que no va trigar a prendre el nom de “fira dels enamorats”, ja que hi anaven parelles de promesos i matrimonis joves.
LA FIRA DE SANT JORDI
(Fragment del poema de Jacint Verdaguer)
A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
Amb el pas del temps, la festa va perdre el caràcter aristocràtic i el costum d’obsequiar un ram de roses o una rosa es va estendre per tot el territori. Els ajuntaments i les institucions catalanes començaren a penjar la senyera com a símbol de catalanitat. El fet de regalar llibres és més recent. La data coincideix amb el Dia del Llibre que commemora la mort de l’escriptor Miguel de Cervantes i vol impulsar una de les eines educatives que més contribueixen al desenvolupament intel·lectual de l’ésser humà. La UNESCO va anar més enllà declarant el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre per tal de promoure la publicació, la lectura i la llei de la propietat intel·lectual.
Però la festivitat surt de les institucions i es fa sentir a les escoles on s’organitzen els jocs florals amb els quals premien obres literàries dels alumnes. També es fa sentir a l’espai públic amb la cobla, el ball de sardanes i la fira de roses i llibres. Malauradament, la tradició de ballar sardanes i penjar senyeres ha anat perdent adeptes en ciutats, com ara Barcelona, per Sant Jordi i altres dates assenyalades com l'11 de setembre.

L’amic turista torna a sorpendre’s. Aquest cop, l’han deixat astorat les roses blaves, verdes i negroses. Els seus ulls esbatanats ho diuen tot. Sí, noi, això ho fan el màrqueting i el consumisme. Ja no es tracta de regalar un sentiment, ni de vendre la rosa tradicional, ara hem d'ésser amants innovadors, creatius i sorpresius. Com? Ets en una capital d'avantguarda, aquí trobaràs de tot i més per a sorprendre la teva parella.
Les pastisseries Escribà segur que se n'empesquen alguna i també Xocoa. No t'estranyi que baixant per Les Rambles ens topem amb una rosa gegant de xocolata o un pastís de rosa. Si no, sempre pots regalar un ram de cinquanta roses o una d'aquestes varietats artificials que volen passar per “fashion”. Fixa't! En tens de negres per si vols matar una relació d'una vegada per totes o et sens esclau de la teva parella, de verdes per si els teus pensaments van en consonància amb el color, de blaves per als mariners que tenen amors repartits, de roses per als innocents i bondadosos, de taronges per als que no volen córrer, de blanques per als pacifistes que viuen en harmonia i, fins i tot, en tens del color de l'arc de Sant Martí per si mai canvies d'orientació sexual. Què et sembla?
Els llibres no es queden curts, no per pàgines, sinó per la quantitat de títols publicats poc abans de la Diada. D'això se'n diu oportunisme o, popularment, fer la viu viu, i si no et vols deixar atrapar per la febre consumista, fes la teva llista durant l’any. Per Sant Jordi només els hauràs d'encarregar uns dies abans i recollir-los a la teva llibreria de barri amb el descompte del sant patró. A més, t’estalviaràs cues i el risc de caure al parany de les publicacions mediàtiques.
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.