Ràdio 4, ones de la nostra història

Per Yolanda Aguilar - 13/03/2006

Cronologia

4 d’agost de 1976.- Materialització de Ràdio 4 en un dinar .

10 de novembre de 1976.-Primeres emissions en proves.

13 de desembre de 1976.- Inici de les primeres emissions oficials.

3 d’octubre de 1977.-Desconnexió dels informatius de Madrid des d’on es feien les notícies en català.

15 de juny de 1977.- Primeres eleccions democràtiques. Guanya PSOE.

30 de juny de 1984.-Ràdio 4 es converteix en l’única emissora autònoma de RNE a Barcelona a partir del tancament de Ràdio 5 antiga Ràdio Peninsular.

1986.- Primera expansió tècnica de l'emissora durant la direcció de Xavier Foz. L’emissió es va ampliar a 24 hores amb un equip de 5 quilowats i es va inaugurar l’emissor de Rocacorba (Girona).

1 de febrer de 1991.- Desapareix Radio Juventud. Torna Ràdio 5 amb el format d’emissora d’informatius.

19 de juliol de 1991.-RNE tanca totes les “ràdios 4” del país excepte la de Catalunya.

13 de desembre de 1991.-15è aniversari. Vaga de treballadors amb tancament inclòs als estudis.

Juliol de 1992.-Acord entre RTVE i CCRTV per retransmetre de manera conjunta els Jocs Olímpics. A RNE la ràdio olímpica per la freqüència de Ràdio 4.

1993.-Ràdio 4 rep el Premi Ciutat de Barcelona en un acte celebrat a l’Ajuntament de Barcelona.

10 de juny de 1994.- UGT, CCOO i RTVE arriben a un acord per tirar endavant una ampliació del primer expedient de regulació de feina de l’ens públic.

1994.- Es subscriu un conveni amb l’Agència de Comunicació Local (ACL) i la Diputació de Barcelona per explotar unes coproduccions presentades per Jordi Estadella, Josep Abril i Ramon Miravitlles.

1995.-L’ACL crea COM Ràdio (ex-ràdio Sabadell) i posa fi a la col·laboració amb Ràdio 4 .

1999.- Pio Cabanillas, director de RTVE contracta Jordi González per reflotar Ràdio 4.

13 de desembre de 2001.-25è aniversari.

27 de febrer de 2006.- La directora general d'RTVE, Carmen Caffarel i el president de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), Enrique Martínez Robles, anuncia la desaparició de Ràdio 4. Motius: la baixa audiència i el dèficit de l'ens públic.

28 de febrer de 2006.-Reacció unànime de partits, sindicats i institucions contra el tancament de Ràdio4.

La primera emissora que va emetre íntegrament en català va començar a prendre forma un 4 d’agost en un dinar entre el director general de RTVE, Rafael Ansón, i el director gerent de RNE a Catalunya, Jordi Arandes, amb el seu equip directiu. Joan Munsó Cabús va preparar aquell dia de pressa i corrents un estudi econòmic i la primera graella d’emissió.

Era l’any 1976, l’inici de la transició de la dictadura a la democràcia. Rafael Ansón, feia poc que havia estat nomenat director general de Radiodifusió i Televisió. Ell va assumir la proposta de reforçar l’oferta en català de Ràdio Nacional d’Espanya, i traslladar al llavors ministre d’Informació i Turisme, Andrés Reguera Guajardo, la iniciativa de posar en marxa una programació radiofònica realitzada íntegrament en català per a Catalunya.

Eren temps per lliurar-se de les imposicions de la dictadura. Temps en que la societat i els mitjans de comunicació avançaven cap a nous reptes. Temps en que les veus silenciades fins aquell moment començaven a trobar espais per deixar-se sentir. Ràdio Nacional d’Espanya, present a Catalunya amb tres ofertes -Radio 1, Radio 2 i Radio 3-, va decidir posar en marxa una nova programació, Ràdio 4, íntegrament en català i que comptava amb el suport del llavors president del Govern, Adolfo Suárez.

El 10 de novembre de 1976, Ràdio 4 va començar a emetre experimentalment amb una emissora FM d’un quilovat al Tibidabo.
El 13 de desembre del 1976, coincidint amb la festivitat de Santa Llúcia i la celebració de la Nit de les Lletres Catalanes, Ràdio 4 iniciava oficialment les seves emissions.
La primera veu que va sortir a les ones va ser la de Joan Albert Argerich: “Bon dia, amics. Benvinguts a Ràdio 4, l’emissora de Ràdio Nacional d’Espanya que us parla en català...” , eren les 7 del matí i el programa De bon matí.
La seva veu era acompanyada per una sintonia composta per Rafael Ferrer. Aquell dia la graella tenia com protagonistes els magazins, la informació i la música. Després del programa De bon matí van venir l’informatiu Panorama i el magazín Temps obert. L’emissió es va tancar 18 hores després a la 1 de la matinada. Neixia la ràdio en català.

Ràdio 4 es convertia en una alternativa a les programacions en castellà de les cadenes generalistes i apostava pels continguts culturals i socials del nostre país. De bon matí, de Joan Albert Argerich i Pere Font, Temps obert, d’Enric Frigola i M. Matilde Almendros, Catalunya a l'abast, d’Amanda Camps, Radioactivitats, de Maria Gorgues i Eduard Delgado, D’ací i d'allà, realitzat per Fèlix Benito Guitart, Aula d'experiències, de Ferran González, Trobada, de Víctor Alexandre, Música sense imatges i Nou món, escrits per Albert Mallofré i Joan Pineda i presentats per Cèlia Motis, Capvespre musical, amb guió de Xavier Sardà i presentació d’Eduard Elías, i Cançons al vent, de Joan Ramon Mainat i Víctor Alexandre, són alguns dels espais que es van emetre en els primers anys d’aquella oferta pionera.

Les propostes musicals i culturals sempre han tingut veu a Ràdio 4 amb espais com Cap de setmana, de Joan Grau, Els museus de Catalunya, d’Enric Frigola i Montserrat Minobis, Country Club, de Joan Tortosa, Musical 4, amb guió de Joan Ramon Mainat i locució de Víctor Alexandre, El món de l'espectacle, d’Albert Mallofré, o Música i esport, presentat per Joan Grau.

El programa Cançons al vent va crear els premis DISC CATALÀ DE L’ANY, concedits per votació dels oients i encara vigents actualment. Músics tan reconeguts com ara Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat, Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Dagoll Dagom, Lluís Llach o Carme Canela han estat alguns dels guardonats. Aquest any opten al premi artistes i grups com Gossos, Lax'n'Busto, Guillamino, Llach i Ventura o Gerard Quintana.

Des del 1976, Ràdio 4 ha estat testimoni de la història de Catalunya i dels canvis que ha experimentat el país. Són multiples i històrics els esdeveniments que ha cobert: la primera diada a Sant Boi (1977), el retorn de Tarradellas (1977), les primeres eleccions (1977), l’assalt al Banco Central (1981), la final de Wembley (1992)...
La cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona va tenir una especial importància per l’emissora. Sota la direcció de Ramon Font, es va impulsar la Ràdio Olímpica, i Ràdio 4 emetia en els quatre idiomes oficials – català, castellà, francès i anglès – i oferia informació en vuit llengües més: grec, àrab, alemany, japonès, italià, xinès, portuguès i rus. Ràdio 4 es va convertir en el vehicle de comunicació oficial dels Jocs, i va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en un acte celebrat a l’Ajuntament de Barcelona l’any següent, 1993.
L’acord entre RTVE i la CCRTV per la retransmissió conjunta dels Jocs Olímpics va evitar que l’emissora tingués el mateix final que les altres “ràdios 4” que havien estat clausurades al 1991 amb nocturnitat a través del fax.

Des del primer director, Jordi Arandes, Ràdio 4 ha mantingut els seus compromisos inicials i ha apostat per una programació de qualitat en què s'inclouen espais que responen a la seva condició de ràdio pública i programes que experimenten amb nous formats. Ràdio 4 ha estat escola d’alguns dels grans professionals del mitjà radiofònic i que, s'han transformat, posteriorment, en cares conegudes de la televisió o de la producció com Sardà o Joan Ramon Mainat.
Ha estat referent de les programacions en català de les ràdios que van néixer en els anys posteriors i que serien la seva competència en la lluita per l'audiència a partir dels anys 80 i 90. Durant més de 25 anys ha lluitat per la normalització lingüística reclamada des dels diferents àmbits públics, i ha comptat per a aquest objectiu amb el suport de personalitats del món de la cultura, com Maria Aurèlia Capmany, Néstor Luján, Xavier Bru, Sempronio, Robert Saladrigas, Tísner, Ferran Mascarell, Joan Barril, Antoni Kirchner o Teresa Pàmies, entre d’altres.

Durant l’any 2001 i amb el lema Segur que et sona, Ràdio 4 va celebrar els seus 25 anys d'existència emetent 25 monogràfics i més de 30 programes en directe.

Ara 30 anys després des d'aquell 13 de desembre de 1976, la històrica Ràdio 4 ha de lluitar contra el pla de sanejament de RTVE que amenaça en fer desaparèixer el que és una part de la nostra història i la nostra veu a les ones.

[puja]