articles > teatre > stephen sondheim

Stephen Sondheim 

Obres destacades

Sweeney Todd

 

És un musical amb història de Hugh Wheeler i música i lletra de Stephen Sondheim que està basat en la llegenda del segle XIX i específicament en l'obra 'The String of Pearls' de Christopher Bond escrita l'any 1973. El musical explica la història de Benjamin Barker, un barber que torna a Londres després de passar quinze anys detingut a les colònies d'Austràlia a causa d'una sèrie de falsos càrrecs inventats pel jutge Turpin. Durant aquests Benjamin s'ha canviat el nom pel de Sweeney Todd i s'ha convertit en un home dur i fosc amb una gran ànsia per revenjar-se. A Londres el primer que fa és anar a la que va ser la seva antiga vivenda, situada a sobre de la botiga de pastissos (els pitjors de tota la ciutat) de Mrs. Lovett. Allà s'assabenta que la seva dona va ser violada per Turpin i que es va enverinar; a més el jutge es va quedar amb la filla de Benjamin. Un cop Sweeney sap qui és el seu enemic, pot iniciar el seu camí ple de sang buscant la revenja.

A Espanya Mario Gas va fer una excel·lent versió de l'obra protagonitzada per Constantino Romero i Vicky Peña. Recentment Tim Burton l'ha portat al cinema amb Johnny Depp i Helena Bonham Carter en els papers de Todd i Mrs. Lovett.

 

Sunday in the Park with George

 

El musical, amb història de James Lapine i lletra i música de Sondheim, s'inspira en la pintura "Una tarda de diumenge a la illa de La Grande Jatte" de Georges Seurat. Va ser nominada a deu premis Tony però només va guanyar dos tot i que es va fer amb molts altres premis. Després del fracàs de 'Merrily we Roll Along", Sondheim va anunciar la seva intenció de deixar el musical per escriure novel·les de misteri. No obstant, James Lapine el va convèncer per escriure una nova obra inspirada en el quadre de Seurat. Quan discutien la pintura, Lapine va notar que a la pintura faltava una figura principal: el mateix artista. Aquesta observació els va portar a crear una obra sobre l'art, la meditació i la connexió emocional amb la creació.

L'obra converteix Seurat en un personatge de ficció modificant la seva biografia. En la realitat Seurat no va tenir cap fill que superés la infantesa i per tant no va tenir cap net. El musical també modifica les vivències del pintor amb la seva dona tot amb l'objectiu de reflexionar sobre la creació artística.

 

Into the Woods

 

La col·laboració entre Sondheim i Lapine va continuar amb aquest musical que basa la seva història en els contes infantils dels germans Grimm. L'obra va ser estrenada l'any 1986 i va guanyar tres premis Tony en un any dominat pel 'Fantasma de la Ópera'. Inspirada en el llibre de 1976 de Bruno Bettelheim 'The Uses of Enchantment', 'Into the Woods' és una aventura màgica i imaginativa amb una reflexió moral i un punt de vista polític. Un forner sense fills i la seva muller, víctimes de la maledicció d’una bruixa, viatgen “boscos endins” amb l’esperança d’alliberar-se de la malèfica influència. Allí hi troben la Ventafocs, el seu Príncep, la Caputxeta Vermella, el Llop, Jan l’exterminador de Gegants, Rapunzel, i altres personatges dels contes fantàstics els quals intenten també de fer realitat els seus desitjos.

Al nostre país, Dagoll Dagom ha versionat l'obra i 'Boscos endins' (el títol en català) presenta un complet repartiment on destaquen els noms de Mone o Gisela.

 

 

Assassins

 

Fent parella amb John Weidman, Sondheim va crear aquest musical basat en una idea de Charles Gilbert, Jr. La història construeix una mena de joc per presentar diversos retrats d'homes i dones que havien intentat assassinar diferents presidents dels Estats Units al llarg de la història. El musical va guanyar cinc premis Tony l'any 2004. L'obra s'inicia en una galeria de tir on diferents personatges amb problemes veuran com les seves vides poden solucionar-se si maten a un president dels Estats Units. Noms com Leon Czolgosz, John Hinckley o John Wilkes Boots aniran apareixent al llarg de l'obra per presentar els seus problemes i argumentar els seus intents d'assassinat. El clímax de l'obra arriba amb una escena surrealista en la qual els diferents personatge intenten convencer a Lee Harvey Oswald que l'assassinat de JFK és l'única manera de connectar amb ells, la història i el món sencer.

 

[enrere]