crítiques > cinema> firewall

 

Firewall

Per Yolanda Aguilar - 20/03/2006

Jack Stanfield (HARRISON FORD) és un especialista en seguretat informàtica que treballa en el Landrock Pacific Bank de Seattle. Jack s'ha forjat una carrera i un nom dissenyant els més efectius sistemes informàtics antirobatori, amb la finalitat de protegir els ‘holdings’ financers del banc de la constant amenaça dels ‘intrusos’, cada vegada més sofisticats.

Porta una vida còmoda al costat de la seva dona Beth (VIRGINIA MADSEN), que és arquitecte, i els seus dos fills en una gran casa situat als afores de la ciutat, enfront de l'oceà. Però el sistema ideal de Jack té un punt feble en el qual no ha reparat:: ell mateix. Bill Cox (PAUL BETTANY) un lladre enginyós i despietat que està disposat a treure partit d'aquesta debilitat.

Queda poc per descobrir en el món el thriller i si queda alguna no seria Firewall la pel·lícula on la trobareu.
Firewall és un film correcte però molt previsible. Des del primer minut de pel·lícula es pot arribar a deduir amb facilitat qui guanya, qui perd, què serveix per fugir o qui ajudarà als bons. Tot això, per suposat, no ajuda a crear la tensió necessària per a tot bon thriller, perquè si ja preveus el què passarà no hi ha sorpresa i un no pateix pel desenllaç de la pel·lícula.
El que si se li ha de reconèixer a la pel·lícula és que sap aprofitar molta de la tecnologia actual des d’un iPod al GPS que porta el personatge que menys us penseu

Tota la pel·lícula té un cert to fred que fa que costi arribar a l’espectador sobretot en els primers instants i va millorant mentre evoluciona cap al final.
El paper de Harrison Ford recorda molt el que feia a Air Force One, un home empès per les circumstàncies que l’obliguen reaccionar d’una manera que està molt lluny de la seva manera habitual de fer. Per salvar a la seva família (o el seu avió) està disposat a qualsevol cosa.
Però fa patir aquest home. Els personatges de Harrison Ford sempre han rebut molt a les seves pel·lícules però ara als seus 62 anys (força ben portats) fa partir que rebi tant (al menys jo que sempre he estat una fan, pateixo per molt que tot sigui un truc cinematogràfic). Els anys pesen, per molt que un anunci d’aigua molt conegut insistís en que només pesen els quilos.

Paul Bettany fa de “malo malisimo” fred i calculador. Construeix un dolent correcte però que no passarà a la galeria de dolents impressionants i mítics d’altres pel·lícules sino que es queda en un aprovat justet.

 

Desaprofitada Virgina Madsen una actriu amb prou talent com per limitar-se a fer de dona de... i de mare sacrificada.