crítiques > cunema > 300

 

300

Per Isa Martínez - 22/03/2007

Cada cert temps apareix una pel.lícula que proposa fer un pas endavant en l'estètica cinematogràfica, sobretot en escenes d’acció, i que crea una desmesurada expectativa des de molt abans de la seva estrena. Per buscar alguns exemples recents, va passar amb Matrix, El Senyor dels Anells o amb Sin City, i ara és el torn de 300, un dels films més esperats i amb un dels trailers més vistos dels últims temps.

300 parteix d'una obra mestra de les històries gràfiques creada pel guionista i dibuixant Frank Miller i il.lustrada per la colorista Lynn Varley. Una parella que ja ha aconseguit merescuts elogis per altres treballs, sobretot la història gràfica Elektra Lives Again, i que amb 300 va rebre, entre d’altres prestigiosos premis del món del còmic, tres Eisner i dos guardons Harvey.

El còmic, tal com la pel.lícula, recrea la batalla del pas de les Termòpiles, on un grup de 300 espartans liderats pel Rei Leonidas, s’enfrontaren a tot l’exèrcit persa comandat per Xerxes, intentant evitar els seus plans de conquerir Grècia. Es tracta d’un passatge històric que adquireix proporcions mítiques sobre el valor d’uns pocs enfrontats a una força imparable que els multiplica en nombre, i de la contraposició d’un món d’honor, sabiesa i tradicions com a única esperança per detenir la implacable onada de destrucció, corrupció i vici que suposen els perses.

 

Ja sobre el paper, 300 es caracteritza per uns dibuixos intensos, de colors vibrants, contorns molt marcats i una disposició que sobreposa les vinyetes de tamanys dispars, aconseguint transmetre tota la intensitat de la batalla en unes poques pàgines.

El film de Zack Snyder, realitzador curtit en el món dels videojocs i els videoclips, constitueix un molt bon homenatge a aquesta obra il.lustrada. Treballant colze amb colze amb Frank Miller, ha sabut recrear tota la seva força amb plans extrets idènticament de les vinyetes, amb imatges que mantenen els colors i els contorns definits de les il.lustracions, l’estètica colorista del vestuari i el monocromatisme dels escenaris.

 

I tot i així, quan 300 deixa enrera el còmic i comença a funcionar com a pel.lícula, quan les accions deixen de ser flaixos i adquireixen continuitat, i quan la veu en off deixa d'explicar el què ja veiem per començar a aportar-nos nova informació, és quan 300 aconsegueix els seus millors moments.

300 es un film que pot agradar o no, però és honest amb sí mateix i no pretén en cap moment ser una recreació històrica ni un drama de diàlegs elaborats, contemplant de passada qualsevol trama política o social secundària. 300 és una pel.lícula de guerra, o de la poesía visual de la guerra, i en aquest objectiu no escatima força ni brutalitat. 300 es converteix en un espectacle visual conscient de que la seva força rau en la imatge, i és jugant amb la imatge que desplega el seu potencial: exagerant l’alçada de l’enemic, les deformitats dels monstres, alentint el ritme de la imatge per allargar el gaudi de l’acció mentre centenars de gotes de sang floten i esquitxen els cossos esbelts dels lluitadors, aturant l’acció i augmentant el so quan una pluja de fletxes capaces de tapar el sol cauen sobre els escuts dels incansables espartans. Però 300 també sap retratar amb èpica la lluita entre la raó personificada en el poble grec i una societat decadent. Els espartans, un poble noble i llegendari que ha fet de la lluita un art, orgullós de morir al camp de batalla, que entrena els seus nens des de ben petits en la guerra i otorga a les seves dones la veu i el vot que no gaudeixen en altres civilitzacions. Els perses, un grup de líders ambiciosos i egocèntrics amb sèquits d’esclaus, gent corroida per les supersticions i el pecat, encarnada per una parada dels monstres sense ànima ni motivacions honorables.

 

És evident que aquest tipus de plantejament ultra digital per a la posada en escena de 300 no és apte per tots els gustos. Però en aquest cas teniu un avantatge, i és que el trailer no enganya a ningú. Podeu donar-li una ullada i decidir. Si en aquests 300 segons us afarteu de la paraula Esparta, dels slow motions i del so de les llances perforant la carn, millor que no poseu els peus al cinema perquè us en fareu un tip; o en tot cas opteu per plantejaments d’argument bèlic més clàssic com Cartas desde Iwo Jima. Però en canvi, si el què veieu us convenç prou com per voler-ne més, fins a dues hores, el film us encantarà i es convertirà en tota una experiència espectacular que val la pena.

 

 

 

Estrena el 23 de Març de 2007

.