L’alçada sí importa 

La Torre de Suso

Per Belinda Bonan De Vries - 19/11/2007

Cartell

 

Aconsellable: per aquelles persones que valoren un bon guió; que gaudeixen dels personatges i de la seva quotidianitat; que riuen o ploren al cinema, en deixar-se portar per les emocions que la pel•lícula els desperta.

Desaconsellable: pels amants del cinema d’acció i d’efectes especials, d’intriga o suspens o dels made in Hollywood; per aquells que detesten o els avorreixen les pel•lícules sentimentals i quotidianes.

Guionista de “Siete Vidas”, Tom Fernández estrena la seva ópera prima la mateixa setmana en que s’estrenen dues pel•lícules espanyoles més: “El hombre de arena” i “Hermanos Oligor”. I es que sembla que el cinema espanyol gaudeixi d’una salut immillorable, després d’èxits com el “Laberinto del Fauno” o, recentment, “El Orfanato”. Però la nacionalitat no és l’únic que tenen en comú aquestes pel•lícules, sinó que totes elles poden presumir de guions originals i esplèndids, d’unes direccions acurades i d’unes actuacions, per part del planter artístic, excel•lents.

Una comèdia coral amb un to agredolç és el que ens ofereix Tom Fernández amb aquesta pel•lícula, de qual, a més de ser-ne el director, també n’és el guionista. I per iniciar-se en el cinema, tria una història ambientada en la seva terra natal i amb al•lusions constants a la problemàtica minera i al mal dels anys vuitanta, les drogues. Tot això, vehiculat per mitjà de la particular visió del seu protagonista, Cundo, interpretat pel televisiu Javier Cámara.

I es que, després de passar deu anys perdut per l’Argentina, Cundo torna a la seva Astúries natal per assistir al funeral del seu amic Suso. Però la seva tornada, lluny de ser benvinguda, despertarà en els seus familiars i amics més d’un retret. Tot plegat, fa reflexionar a Cundo sobre la seva vida passada, present i futura. I sent que per retrobar el seu camí haurà d’acceptar els seus errors i aconseguir el perdó de les persones que estima. La Torre de Suso serà el punt de partida d’aquesta aventura.

Aquesta història es completa amb les actuacions de Gonzalo de Castro (“Siete Vidas”), Malena Alterio (“Aquí no hay quien viva”) i Emilio Gutiérrez Caba (“Círculo Rojo”, “Sin noticias de Dios”, “La Comunidad”), entre d’altres; la fotografia de Carlos Suárez (“GAL”, “XXL”, “El Pozu”, “Makinavaja”); i les meravelloses músiques amb pinzellades celtes de José Manuel y Javier Tejedor (“El Pozu”).

En definitiva, una pel•lícula força rodona que no pretén grans ni profundes reflexions. Sinó que, per mitjà d’una història senzilla i propera, pretén posar-se a la butxaca al públic, fent-lo passar una estona més que agradable.

[puja]