En forma d'un reportatge sense editar ens arriba un film de terror acuradament construït  que sorprendrà, atemorirà i atraparà. 

REC

Per Oscar Bermell Massana - 26/11/2007

REC

Gènere: Thriller

País: Espanya

Any: 2007

Director: Paco Plaza, Jaume Balagueró

Guió: Jaume Balagueró, Luiso Berdejo, Paco Plaza

Repartiment: Manuela Velasco, Ferran Terraza, Jorge Serrano, Pablo Rosso

Fotografia: Pablo Rosso

 

Un programa de televisió vol mostrar-nos la feina dels bombers. Una nit acompanyen a una patrulla per a un cas aparentment rutinari però quelcom maligne i incontrolable els fa canviar l'objectiu. Atrapats dins un edifici de veïns, la lluita per la supervivència i per escapar els empenyerà a una fugida cap endavant. Això sí sense deixar de gravar...

Assassins en sèrie, éssers diabòlics, monstres, joves perversos o fantasmes del més enllà conformen la temàtica recurrent del gènere fantàstic i de terror. La por fàcil i previsible, inundada per litres de ketchup i maquillatge dóna pas a una narrativa precisa i contundent. Els multiguardonats Paco Plaza i Jaume Balagueró, directors del film, assoleixen mitjançant un relat cinematogràfic efectiu endinsar-nos en un estat constant de temença i esglai.

La cobdícia que mou certs programes televisius per a obtenir el màxim espectacle possible a l'hora de realitzar un reportatge pot girar-se en contra. La necessitat de filmar-ho tot, de no perdre's res esdevé el motor d'aquest peculiar film. La reportera, Ángela, interpretada magníficament per Manuela Velasco( premi a la millor actriu al Festival de Sitges 2007)  encapçala un repartiment tan natural que hom té la impressió de trobar-se davant una pantalla de televisió.

La càmera de TV esdevé l'ull que ho vol recollir tot, l'ull que a cavall entre la morbositat i l'interès periodístic cerca imatges per captar televidents. A l'espectador li arribarà una cinta sense editar (evidentment amb trampa) que aconseguirà el que una pel·lícula del gènere pretén: fer-nos saltar de les butaques.

Per ser-vos sincer, aquest qui us escriu rebutja sistemàticament el terror. Per dues raons: o em fa por o m'avorreix. Ara bé, confesso que la pel·lícula atrapa. Vols marxar del cinema però no pots. Potser com en els realities de la televisió, la morbositat ens manté curiosos i contradictoris. Si el que vols és divertir-te de por, ves-hi. Si la por no et diverteix... pensa-t'ho dues vegades.

[puja]