

Per Belinda Bonan - 14/01/2008

Positiu: no hi ha moment per a l’avorriment; el “joc de pistes” t’atrapa completament.
Negatiu: de vegades, et perds enmig de tant llenguatge matemàtic.
---------------------------------
Aconsellable: per als amants dels “jocs de pistes” i del cine d’intriga, amb tocs d’humor negre.
Desaconsellable: per aquells que busquin un tipus de
Seven (1995). Res a veure.
Recordeu el joc Cluedo, que feia furor a principis dels noranta? Doncs, sembla que Alex de la Iglesia en faci una versió cinematogràfica amb la trama de la novel·la en la que es basa el guió – "Los Crímenes Imperceptibles" de Guillermo Martínez. I es que, fins i tot, s’atreveix a incloure una referència directa al joc dintre de la pel·lícula.

A banda d’això, estem davant d’un treball fet amb gust i que compleix sobradament amb les expectatives. La trama s’endinsa en una història d’intriga que té el seu detonant en la mort d’una dona gran. A partir d’aquí, els protagonistes aniran desgranant el misteri amb l’ajuda de la lògica matemàtica i en el lúgubre ambient d’Oxford.
Després del seu últim llargmetratge, "Crimen Ferpecto" (2004), Álex de la Iglesia no havia tornat a dirigir cap altra pel·lícula. I en aquesta ocasió, torna al cinema amb un segon projecte internacional, després de la seva estrena amb "Perdita Durango" (1997). Per fer-ho, compta amb un planter artístic d’excepció. En destaca, especialment, la participació de John Hurt ("Disparando a Perros"), qui, junt amb Elijah Wood ("El Señor de los Anillos"), porta tot el pes de la pel·lícula. Per descomptat, també s’aprecia la mà de la Iglesia en uns plans acurats i gens casuals. La fórmula es completa amb la bona banda sonora original realitzada per Roque Baños.
Amb tot, malgrat que encara podem apreciar alguns tocs del característic humor negre emprat pel director en anteriors treballs, la pel·lícula sembla un veritable punt i apart en la seva trajectòria. Si fins a la data estàvem acostumats al seu cinisme en el gènere, en aquesta ocasió ens sorprèn amb un to força més seriós.
El meu consell: aneu-la a veure i, després, opineu. Això sí, aneu amb compte, perquè potser l’assassí es troba a la butaca del costat!
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.