crítiques > cinema > monstruoso

Graba, graba que el món s'acaba  

Monstruoso

Per Isa Martínez - 04/02/2008

J.J. Abrams pot agradar molt o menys, però al qui fa temps que és considerat un dels genis indiscutibles del panorama mediàtic i audiovisual actual, pocs li resten mèrits. El qui va concebre el fènomen catòdic més gran dels últims temps (Perdidos) i està ultimant la nova entrega de Star Trek, durant el 2007 ha sabut portar en absolut secret la seva última producció, inundant la xarxa dels seus habituals laberints i puzzles de pistes enigmàtiques amb una intel.ligent campanya de marketing destinada a generar moltíssima expectació.

El resultat ens arriba per fi sota el nom de 'Monstruoso', un espectacle visual i narratiu al que val la pena enfrontar-se el més desproveït d'informació possible i que tot i que porta la firma del director Matt Reeves deixa entreveure la factura d'Abrams per totes les seves costures. Així que només en donaré els detalls imprescindibles. Tot comença en una festa sorpresa que un grup d'amics organitzen a Rob, un dels de la colla que marxa a viure a Japó. El seu amic Hunt és l'encarregat d'enregistrar en video els missatges de comiat i bona sort que els seus colegues li volen donar. Però de sobte una forta tremolor sacseja l'edifici i a una terrible explosió al sud de Manhattan segueix un misteriós rugit. Comença així una cursa dels nois per veure què ha passat i sobreviure en una ciutat atacada per no saben ben bé què, mentre Hunt segueix enregistrant en vídeo tot el què pot veure.

D'acord, la grabacio càmera en mà ja no és un recurs totalment original, 'La Bruja de Blair' ja ha deixat de ser l'únic referent i sense anar més lluny tenim en cartellera 'REC' que utilitza el mateix estil de filmació. Però en aquest cas s'ajusta com un guant a la història i a la manera com ens la volen explicar i, el més important, aporta cotes narratives molt superiors a les d'altres films que han usat aquesta mateixa tècnica.

La filmació manual no és un simple anar trotant amunt i avall sino que vesteix la confusió de l'acció, d'aquesta muntanya russa a la que Reeves en té enfilats durant hora i mitja. I també s'apropa, s'allunya i es superposa amb imatges d'una gravació anterior en una sèrie de revelacions sobre els personatges, que tot i no ser presentats amb gran profunditat, dota d'humanitat la trama.

'Montruoso' és un documental del caos en un món on qualsevol es pot convertir en periodista o documentador de la història, que exposa a primer pla de video domèstic les pors d'una societat que ja no veu els atacs com un tema de ciència ficció. I menys a Nova York, on sona del tot creïble que la primera reacció dels protagonistes sigui patir que Manhattan estigui essent víctima d'una nova agressió terrorista. Però fins i tot per la gent que creia que amb el 11-S ja ho havia vist tot, un monstre els agafa per sorpresa. I tot i així el film aconsegueix transmetre intens realisme davant d'un fet impossible. Aquí és on la filmació en càmera domèstica cobra tot el sentit. Perquè de no ser així poder estariem assistint a un nou 'Godzilla', enlloc d'un film de monstre amb tocs d'originalitat molt més interessant tal com l'any passat ho fou la coreana 'The Host'. Un monstre que aquí es va materialitzant molt poc a poc, a base d'imatges fugaces.

La idea sembla que li hagi vingut a Abrams dels inicis de Perdidos, enfrontant un grup als rugits d'un ésser que no poden veure, col.locant sobre els seus caps una amenaça invisible a la que no saben com enfrontar-se. Però en aquest cas, l'escenari no és una illa remota sino els carrers d'una ciutat que tots reconeixem. I així, tant per les imatges com pel fet que els protagonistes són gent normal i corrent interpretada per actors desconeguts, nosaltres ens convertim en testimonis angoixats de primera mà de com s'enfronten a l'amenaça, com intenten sobreviure, com informen la familia, com intenten sincerar-se quan veuen que el final s'apropa. Com segurament ho fariem nosaltres mateixos en aquesta situació.

Això sí, si us mareja aquest tipus de filmació manual i casolana plena de salts, plans desenfocats i imatges desquadrades, agafeu la Biodramina perquè 'Monstruoso' és una pura filmació d'aquest estil de principi a final.