crítiques > cine > pozos de ambición

 

Pozos de ambición

Per Núria Olive Punyet - 25/02/2008

Una de les pel·lícules nominades a vuit Oscars és Pozos de ambicion (There will be blood). El film tracta la història d’un home fet a si mateix, molt individualista de principis de segle XX, ambiciós, que deixa de picar a les mines de plata per dedicar-se al petroli, negoci que el farà ric. Al llarg de la seva experiència vital i mentre va acumulant riquesa es troba amb un antagonista fort, un evangelista, un home espavilat que es vol aprofitar dels diners que acumula en Daniel gràcies al petroli.

La pel·lícula està dirigida magistralment per Paul Thomas Anderson i dura 158 minuts. No hi ha cap escena èpica espectacular, cosa que no es troba a faltar perquè es compensa amb la magnífica actuació dels protagonistes: Daniel Day-Lewis en el paper de Daniel Plainview, Paul Dano en el paper de l’evangelista Eli Sunday i Dillon Freasier en el paper del fill de Plainview, H.W.

El film d’Anderson s’ha inspirat en la novel·la d’Upton Sinclair “Oil”, de 1927, que comença quan un conductor de mules, J. Arnold Ross, canvia d’ocupació i entra en el negoci del petroli, que el fa ric. El guió de “There Will Be Blood” és una adaptació lliure de la novel·la.

La pel·lícula comença quan l'any 1898 en Daniel Plainview, sol, al desert del sud-oest americà, busca plata en una mina. La feina és molt dura i posa en perill la vida de qualsevol home. Però el gruix de la història comença el 1911 quan el Daniel Plainview decideix dedicar-se al petroli i per atzars de la vida es troba amb el seu antagonista principal, l'evangelista Eli Sunday, la família del qual posseeix terres riques en petroli i és amb qui en Daniel ha de fer tractes. Mentre el representant de l'Església de la Tercera Revelació (tal com es fa dir l'Eli Sunday) va guanyant adeptes, prestigi i es va posicionant en línia ascendent, l'empresari del petroli va acaparant poder i fortuna per convertir-se en un magnat de l'or negre. Segurament moltes personalitats nord-americanes s'han forjat en el fervor religiós i en la indústria del petroli.

La història de la pel·lícula s’esdevé abans de la I Guerra Mundial i té lloc a Califòrnia. Visualment ens recorda alguns films com “Gigante”(també rodat a Marfa, Texas) i a “El Tresor de Sierra Madre”de John Huston.

El Daniel Plainview és el retrat d’una ambició monomaníaca amb un vestit de respectabilitat. El magnat del petroli, amb el seu barret i la seva figura estilitzada, com si fos en Teddy Roosevelt, no deixa de sorprendre’ns amb detalls del seu caràcter ambiciós, burleta, humà i cruel. La mirada de Day-Lewis a Dano abans de repetir la frase "I've abandoned my son!" davant de la congregació de fidels evangelistes no té parangó, com tampoc en té l’actuació magistral de Day-Lewis quan li diu al seu fill que és pitjor que un bastard. La pel·lícula és un plaer per als sentits ja que els tres protagonistes principals borden la seva actuació. A més, cada escena té un ritme acurat, pensat com si la força de la interpretació de Day-Lewis forcés el director a jutjar la mirada cap a l’acció d’una manera més selectiva.

El final de la pel·lícula és sorprenent, hi ha una barreja de tragèdia i humor que deixa el públic descol·locat. Prèviament es descobreix quina és la veritable naturalesa de l’evangelista, un home ple de dimonis i ambiciós, que utilitza la religió per al seu propi benefici. Potser ambdós personatges no són tan diferents, els dos han lluitat per guanyar poder i fortuna utilitzant les seves millors argúcies i ídols: el petroli i la religió.