crítiques > cine > Cometas en el cielo

Un Best-seller en pantalla  

Cometas en el cielo

Per Laura Revuelta - 10/03/2008

Era qüestió de temps que algun productor comprés els drets per adaptar un dels fenòmens literaris dels darrers anys, la novel•la de l’escriptor afganès afincat a Estats Units Khaled Hosseini, Cometas en el cielo, una història d’expiació que repassa els esdeveniments històrics que han sacsejat Afganistan des dels anys 50 fins a la instauració dels Talibans, alhora que reflexiona de manera amena sobre les relacions, i els valors com l’amistat i la lleialtat. Finalment, l’adaptació arriba de la ma del director Mark Foster, nominat a un Globus d’Or per Monster’s Ball, i autor també de l’aproximació a l’univers literari de J.M. Barrie Descubriendo Nunca Jamás. Tant ell com els productors van quedar fascinats, igual que milers de lectors arreu del món, quan van descobrir l’univers de la novel•la, que també van considerar eminentment cinematogràfica.

Certament, Cometas en el cielo conté descripcions vívides que endinsen el lector en els diversos paisatges que recorre, i en aquest sentit resulta molt adient per ser portada al cinema. Però fer-ho comporta, també, una gran responsabilitat, ja que la història d’ Amir i la seva amistat amb Hassan, que el porta a tornar a l’Afganistan dels Talibans, jugant-se la vida, és una reflexió sobre temes com la culpabilitat i la redempció, però també és un reflex de diverses cultures, de diversos punts de vista que es poden trobar fins i tot en una sola persona. Val a dir que l’esforç del film és notable per traslladar tots aquests valors de manera acurada, i ho aconsegueix mitjançant un repartiment que barreja actors professionals amb altres que no ho són, així com una direcció artística excel•lent, i una fantàstica banda sonora a càrrec d’Alberto Iglesias.

No obstant, encara que el film aconsegueix compactar en dues hores de durada tot el material de la novel•la, i ho fa de manera eficient, traslladant al mitjà audiovisual les emocions que es troben en el ric univers literari de Hosseini, no deixa de ser un producte de Hollywood. Potser si l’espectador no ha llegit la novel•la original no se’n adona tant d’aquest fet, i pot apreciar millor el conjunt satisfactori del film, però si prèviament ha gaudit de la seva lectura costa més no adonar-se de que el to original no ha estat respectat. En altres paraules, no s’ha de cercar en la versió filmada de Cometas en el cielo el mateix que es trobava en la novel•la, sinó que s’ha d’acceptar el to de film típic de Hollywood com a producte diferent, no comparable.