crítiques > cine > Parts usades

La part humana del cinema 

Parts usades

Per Yolanda Aguilar - 17/03/2008

Arriba PARTS USADES (Partes Usadas), l’òpera prima del mexicà Aarón Fernández i una mostra d’un cinema de nova generació mexicà preocupat per la realitat social del país. Una història sobre l’amistat i la violència que viuen dos adolescents dels barris marginats de la ciutat de Mèxic, on és fàcil i temptador fer-se amb diners ràpids mitjançant la delinqüència.

La productora cinematogràfica ABS, en una iniciativa recolzada per l’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals), estrenarà, a partir del proper 19 de març fins a finals d’any, algunes de les seves darreres produccions, doblades en català. Els espectadors podran gaudir d’aquesta iniciativa, formada per pel•lícules de qualitat i de diferents gèneres. PARTS USADES (Partes Usadas) és l’encarregada d’obrir aquest cicle en català. En properes setmanes la seguiran altres com ELSA (Elsa), de Gonzalo Calzada, YO SOY SOLA (Jo sóc sola), de Tatiana Mereñuk, VISITANTE DE INVIERNO (Visitant d’hivern), de Sergio Esquenazi, CAÑO DORADO (Canó daurat), de Eduardo Pinto i EL REINO (El regne), de Ismael Tasca.

PARTS USADES (Partes Usadas) és l’òpera prima del mexicà Aarón Fernández. La pel•lícula arriba a Catalunya després d’un llarg recorregut per festivals internacionals, on s’ha alçat amb un bon nombre de guardons com el Premi a la Millor Òpera Prima al Festival de Cinema de Guadalajara, el Premi “Glauber Rocha” a la Millor Pel•lícula Llatinoamericana al Festival des Films du Monde de Canadà i el Segon Premi a la Millor Òpera Prima al Festival de L'Havana.

Coproducció entre França, Espanya i Mèxic, PARTS USADES forma part d’un cinema mexicà de nova generació preocupat per la realitat social del país i que s'allunya de tòpics com els mariachis. Concretament PARTS USADES és una història sobre l’amistat i la violència que té com a protagonistes dos adolescents dels barris marginats de la ciutat de Mèxic, un lloc on és fàcil i temptador fer-se amb diners ràpids mitjançant la delinqüència. El robatori i el tràfic de peces de cotxes ens transporta a un submón on la deshumanització és la constant del dia a dia per als qui viuen en ell.

L’Ivan, un noi de 14 anys, viu amb el seu tiet Jaime, un venedor de peces per a cotxes. Tots dos somien amb una vida millor i estalvien per emigrar il•legalment a Chicago el més aviat possible. Quan s’adonen que necessiten més diners dels previstos, el tiet decideix introduir el seu nebot en el negoci del robatori de peces de cotxes. L’Ivan aprèn ràpidament el negoci i convenç al seu millor amic, l’Efraín, perquè l’ajudi. Els nois, a banda de divertir-se junts, compleixen amb els encàrrecs fins que l’Ivan s’adona que les intencions del seu tiet per al viatge són diferents a les que havien planejat junts.

Aarón Fernández aconsegueix una òpera prima sense cap mena d’artificialitat i sincera de principi a fi. Té el seu màxim encert en el procés de càsting, en l'aposta per actors no professionals i sobretot en l'encert de donar a Eduardo Granados (Ivan) i Alan Chavez (Efraín) els papers dels adolescents protagonistes.

Dos adolescents de la ciutat de Mèxic amb els mateixos somnis que qualsevol adolescent del nostre país: noies, motos i cotxes. Els protagonistes d'aquesta pel·lícula són humans, entranyables i propers. L’espectador es compenetra fàcilment amb ells malgrat els robatòris i la vida poc honesta fins que resultà fàcil entendre el perquè del seu comportament i, fins i tot, justificar-lo.

Amb un cert aire documental si hi ha un tema protagonista a destacar és la lleialtat. Per lleialtat es cometen crims i quan algú és deslleial es deixa de fer allò que fèies per elll. I es parla de leialtat i deslleialtat a traves personatges reals amb els quals ens podem creuar en la vida quotidiana. Estem davant d'un film humanista amb personatges ancorats en la realitat, on el ser humà passa per sobre dels altres temes que tracta com són l’emigració clandestina, l'explotació de menors, la violència o els robatoris.

PARTS USADES és una pel•lícula que, de mica en mira, us acabarà calant i us endinsarà en la història d'aquests joves per acabar comprovant que la distància entre Barcelona i Mèxic és molt més curta del que pensem, sobretot quan pensem només en la gent que viuen en les dues ciutats. Una bona oportunitat i una bona iniciativa per donar conèixer un cinema que no sempre arriba a les sales de cinema, a més en català i lluny del domini de les grans produccions nord-americanes.