L’assassinat a un sol “clic” 

Rastro Oculto

Per Belinda Bonan De Vries - 31/03/2008

Positiu: l’ús d’un recurs de màxima actualitat, com Internet, per al desenvolupament de la trama.

Negatiu: la falta de ritme i un desenllaç molt previsible.

Aconsellable: per a qui vulgui descobrir fins on es pot arribar amb les noves tecnologies i el perill que això suposa.

Desaconsellable: per als propensos a adormir-se. Correu el perill de no despertar!

Les noves tecnologies i, en concret, Internet fan possible la comunicació i la relació entre persones sense importar-ne la seva localització. I això és el que proposa la pel·lícula: veure i participar en un assassinat, mentre estem asseguts a la butaca de casa nostra.

La mort d’un gat en directe, retransmès per mitjà d’una pàgina web, alerta al departament de delictes a Internet del FBI de Portland, Oregon. L’agent especial Jennifer Marsh (Diane Lane) serà l’encarregada de la investigació. Aviat descobrirà que l’autor de la pàgina és un assassí despietat, que penja la tortura i mort de les seves víctimes a Internet, convidant al públic a matar amb ell.

El film està dirigit per Gregory Hoblit, un director de poca nomenada al nostre país, però amb grans films al mercat com la seva opera prima “Las dos caras de la verdad” (1996), “Fallen” (1998) o “Fracture” (2007), el seu últim treball. I és que malgrat que és un director consagrat al cinema policíac i als thrillers (convé recordar que és el director de series mítiques com “Canción triste de Hill Street” o “La ley de los ángeles”), “Rastro Oculto” peca de massa previsible. Podríem dir que pràcticament des del començament del film intuïm com acabarà tot plegat. I, a més, tenint en compte que es tracta d’un thriller, s’agrairia un ritme més trepidant de l’acció. Això aportaria més emoció i intensitat a la trama.

En quant al planter artístic, en destaca l’actuació convincent de Diane Lane, coneguda per films com “Asesinato en la Casa Blanca” (1997) o “Bajo el sol de la Toscana” (2003). Malgrat això, el seu personatge no deixa de ser una recreació basta de l’agent Clarisse del “Silencio de los Corderos”, brillantment interpretat per Jodie Foster. N’hereta aquella paradoxal fragilitat i força, característica d’una dona que treballa en un món d’homes, com ho és el del FBI.

En definitiva, un film que recull recursos emprats ja en el gènere, amb l’única excepció d’introduir-nos a un món encara poc explotat cinematogràficament parlant (cibercrim).

[puja]