crítiques > cinema > Cashback

La màgia de la senzillesa 

Cashback

Per Yolanda Aguilar - 28/04/2008

Se sent parlar per primer cop de "Cashback" en el 2004, quan un curtmetratge amb aquest títol aconsegueix una nominació als Oscar. El curt dóna molt de què parlar per la seva originalitat i atreviment. Dos anys més tard, el mateix equip es reuneix per convertir aquest curt de tot just 15 minuts en tota una pel•lícula més d'hora i mitjana de durada. Fa dos "Cashback" es presenta al Festival de Sant Sebastià amb bones critiques tant, per part de la critica com dels espectadors. Per fi en el 2008, "Cashback", el llargmetratge, s'estrena en les nostres cartelleres.

Ben Willis, estudiant de Belles Arts, pateix d'insomni com a conseqüència de l’abandonament de la seva companya, Suzy. Per fer més suportable el pas d'aquest nou temps que té, comença a treballar al torn de nit del supermercat del barri. Allí coneixerà a gent d'allò més particular, que ha desenvolupat la seva pròpia manera de plantar cara a l'avorriment d'un torn de vuit hores. El mètode de Ben és força especial: s'imagina a si mateix parant el temps; d'aquesta manera, és capaç d'apreciar la bellesa d'un món congelat i plasmar-la en els seus dibuixos.

Sembla mentida que una història pensada per un curtmetratge de només 15 minuts pugui passar a ser un llargmetratge i sortir airós. Però cap mentida, és cert i Sean Ellis (guionista i director) ho aconsegueix i amb força perícia.

De fet el curt, tal i com es va concebre, es troba totalment inserit dins del llargmetratge. Previ al curt, un pròleg. Després del curt, un epíleg on Sean Ellis opta per una història d’amor.

Els minuts pertanyents al curt original recullen la part més imaginativa, més surrealista i més reflexiva del film. Les reflexions de Ben Willis, magníficament interpretat per un desconegut Sean Biggerstaff, ens transporten a una mena de món màgic dins d'una cosa tant quotidiana com un supermercat on es pot aturar el temps per contemplar la bellesa dels cossos sense que hagi res pornogràfic en aquesta contemplació plàcida i hipnòtica.

L’opció de convertir el curt en un llarg gràcies a una història d’amor es pot considerar convencional i gens original comparant amb la premissa inicial. Sí, ens han explicat un munt d’històries d’amor però Sean Ellis sap com fer-ho perquè encara ens sembli màgic i diferent amb un domini de la tècnica que dota d’una plasticitat especial cada una de les imatges i que captura a l’espectador. Ellis es mou amb direcció de mestre entre la comèdia romàntica, el toc freak i el toc de cinema independent donant al final una mescla perfecta. I quan arriben els crèdits finals l’espectador té la sensació d’haver vist la pel•lícula ideal que necessitava veure aquell dia i agraeix l’encert d’haver triat aquesta i no cap altra. És un film senzill però fet de manera que s’acaba convertint en especial. No és l’originalitat absoluta però es converteix en quelcom diferent al que ens arriba últimament al cinema.

De vegades fa por deixar pels núvols una pel•lícula, crear falses expectatives que es puguin veure decepcionades un cop arriba el moment, però “Cashback” és una petita joia màgica que no puc deixar de recomanar-vos i que no us heu de deixar perdre.