“Hospiwood” es posa seriós  

Cobardes

Per Laura Revuelta- 28/04/2008

El tàndem José Corbacho / Juan Cruz va sorprendre agradablement a crítica i públic amb el seu primer film, Tapas, un modest i sensible exercici d’aproximació a les petites històries de la vida quotidiana al barri que tots dos coneixen bé. Ara tornen al seu Hospitalet natal però en aquest cas per presentar un film ben diferent, un projecte encarregat per Filmax, que aborda un assumpte molt espinós com és el bullying, i que parla de gent d’una altra classe social i des d’una perspectiva més ambiciosa i, sobre tot, molt més seriosa. Ja ho diu un dels artífexs de Cobardes, José Corbacho, “L’anterior film va ser qualificat d’agredolç, aquest serà només agre”.

L’adolescent que juga a ser violent

El protagonista i la play station, un binomi habitual

El film narra la història de dos adolescents, interpretats pels novells Eduardo Espinilla i Javier Bódalo, que tenen por, cadascú a la seva manera, i que lluiten contra ella, també de manera diferents. Així, el protagonista del film, Gaby, té por del seu company de classe, Guille, que l’assetja cada dia, però aquest al seu torn té por de no complir les expectatives del seu exigent pare, un polític que tampoc està exempt de sentir por, quan veu que el poder del qual gaudeix està subjecte a altres exigències que al cap i a la fi també són una mena de coacció sota la qual viu subjugat. Per tant, el film s’endinsa en el tema de l’assetjament escolar però tractant-lo des d’una perspectiva més ampla que dissecciona la societat a la recerca de les causes profundes d’aquest problema, una de les més importants sent precisament la por que afecta a tots els personatges, siguin adolescents o adults que gaudeixen d’èxit social. Un altre eix vertebrador del film és sense dubte la (in)comunicació en la societat actual, en la qual les noves tecnologies tenen moltíssim a dir, i els efectes a llarg termini de les quals encara es desconeixen, però que es poden fer servir tant per fins negatius com per tot el contrari. (Una tesi que també sustentava el film interpretat per Jodie Foster, La extraña que hay en tí.)

Rodat íntegrament en diverses localitzacions del barri del Centre d’Hospitalet, el film compta, igual que succeïa amb Tapas, amb un repartiment farcit de pesos pesats, que van des de Lluís Homar fins a la gran Elvira Mínguez o el recent guanyador d’un Goya i actor fetitxe d’Icíar Bollaín, Antonio de la Torre, passant per Paz Padilla en un registre absolutament allunyat de tot el que ha fet fins ara, i en el qual es mostra prou convincent. En contrast amb la solvència dels veterans, el grup d’adolescents debutants – excepte una cara coneguda per la sèrie Los Serrano - aporta frescor en les seves interpretacions, en conjunt correctes, però irregulars. El repartiment és, doncs, una de les grans bases amb que compta Cobardes, i tampoc es pot negar la capacitat d’anàlisi dels autors respecte a la societat que els envolta, en la qual han traçat exhaustivament totes les característiques que poden explicar el fenomen del bullying. En aquest sentit, es pot considerar aquest projecte com quelcom que era necessari fer, per portar a una reflexió general, i es nota que aquesta responsabilitat s’ha pres molt seriosament. Ara bé, de vegades això ha anat en detriment de la ficció mateixa, perquè l’ha feta massa ampla, massa exhaustiva, massa ambiciosa i excessivament convencional. En definitiva, com a espectadors ens manca aquella discreció, aquella manca de pretensions que feien de Tapas un film deliciós.

[puja]