crítiques > cinema > doomsday

 

Doomsday

Per Isa Martínez - 21/07/2008

Des de que Lara Croft va irrompre a l'imaginari audiovisual actual, s'ha fet tot un gènere d'agafar una noia de bon veure, entrenar-la fins que se li posin unes espatlles ben fornides i després fer-la protagonitzar un film on bàsicament ha de vestir roba negra ajustada i posar cara de dura durant tot el metratge.

Evidentment, els diàlegs i la història importen menys que en una pel.lícula pornogràfica perquè, segons els productors del gènere, el "plaer" de veure el què els anglosaxons en diuen "chicks that kick ass" (bàsicament, una tia repartint llenya), ja és alicient suficient per pagar l'entrada del cine.

'Doomsday' és la última mostra d'aquest subgrup de films d'acció. I per si encara us queda algun dubte o mínim interès per la suposada història que presenta, us en faig cinc cèntims:

A principis del segle XXI un virus mortal apareix a Escòcia eliminant la majoria de la població. Per por a que s'extengui cap a la resta del Regne Unit, els anglesos construeixen un mur blindat que deixa als escocesos recluits i abandonats a morir al nord de l'illa. Malauradament, 25 anys després, un brot del mateix virus apareix a Londres i és aleshores quan es decobreix que a Escòcia han sobreviscut unes quantes persones, amb el què podrien haver trobat una cura pel virus que salvi la resta de patir la malaltia. Per això envien a la Major Eden Sinclair a travessar el mur de nou cap a Escòcia i intentar localitzar la possible cura. Però un cop allà descobrirà que els pocs supervivents han muntat la seva pròpia societat salvatge organitzada en dos grups: uns han esdevingut una espècie de punks postapocalíptics i caníbals i els altres viuen en castells, vesteixen armadures medievals i organitzen tornejos de gladiadors.

Us sembla prou absurd? Doncs certament, si en l'argument de 'Doomsday' hi reconeixeu elements de 'Resident Evil', '28 días después' o 'Mad Max' és perquè és com si haguessin agafat aquests films, els haguessin barrejat, haguessin tret tot el que feia aquelles interessants i haguessin deixat la resta per aquesta. El resultat no té força ni com a film d'acció on els pocs moments culminants sonen a ja vistos mil vegades. Per intentar amenitzar el conjunt tampoc no s'han estalviat tot de mostres gore en forma de mans tallades, caps que esclaten i barbacoes humanes. I en l'intent de dotar els moments en què apareix la tribu punk de certa gràcia kistch, no és que es ratlli el ridícul sino que s'hi capbussa directament sense complexes.

En tot plegat Rhona Mitra (qui potser us sonarà als seguidors de Nip/Tuck) intenta composar l'enèssima superheroina d'acció. Una Eden Sinclair que va escapar de nena de la zona infectada pel virus i que ara treballa en un grup paramilitar i ha de liderar l'equip que s'infiltra més enllà del mur. Una noia dura i totalment inexpressiva que beu del posat i l'actitud de la Sarah Connor de Terminator i la Tinent Ripley d'Alien pero que queda a anys llum dels personatges i les interpretacions de Linda Hamilton i Sigourney Weaver. Ni el fet que porti un ull biònic ni el suposat trauma que arrossega pel seu passat aporten la minima gràcia o profunditat a un personatge que en cap moment resulta interessant per l'espectador més enllà del qui li vulgui reconèixer aptituds i atributs físics. El mateix s'extén als altres membres del seu equip i fins i tot als extravagants líders dels escocesos supervivents, que apareixen i desapareixen de la funció sense aportar cap toc d'interès. Però és clar, aquesta no és una pel.lícula de personatges.

Confesso que en acabar el film vaig estar buscant el nom de Uwe Boll entre els títols de crèdit. Potser per desgràcia no apareixia, perquè això implica que els subproductes absurds i plans s'han extès com el virus de la pel.lícula més enllà dels seus tentacles. Malauradament sí que apareixien entre els crèdits el nom del director del decent film de terror The Descent (Neil Marshall) i el de dos actors com Malcolm McDowell i Bob Hoskins, que més enllà d'haver de satisfer necessitats alimentícies no m'explico com van acabar involucrats en un despropòsit d'aquesta magnitud.

Estem a l'estiu i la idea de passar una estona fresca en una sala de cine és temptadora, però espero que les altres opcions i el sentit comú evitin que el final obert de 'Doomsday' doni peu a una saga.